Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Es reedita el cartell 'Aixafem el feixisme' 85 anys després

La Fundació Reeixida ha rebut el permís de reproducció de l’icònic cartell de Pere Català i Pic

15/07/2021 Memòria històrica

85 anys després de l’edició de l’icònic cartell Aixafem el feixisme, editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat, la Fundació Reeixida en fa una reedició d’alta qualitat que compta amb l’autorització dels  hereus del seu autor.

El fotògraf Jordi Borràs reprodueix l’obra que havia estat amagada:

En aquesta ocasió  se’n fa una edició impresa sobre un paper de 160gr, en format de 70x50cm i ha comptat amb la reproducció i postproducció (amb la pertinent restauració digital de l'original) per part del fotògraf Jordi Borràs. De fet, cal posar èmfasi que l’original d’aquest cartell de grans dimensions que hem reproduït, va estar amagat en una maleta de doble fons de Pere Català i Pic, per tal de preservar aquest treball de la persecució dels franquistes.

Va ser després de la mort del seu autor, Pere Català i Pic, que el seu fill Pere Català i Roca va trobar ocult el cartell plegat. Per tot el que significa aquesta obra, és la que des de la Fundació Reeixida hem volgut reproduir.

El projecte Memòria Nacional:

Aquesta làmina forma part del projecte Memòria Nacional en què treballa la Fundació des de fa anys, per tal de treure a la llum desenes de personalitats extraordinàries que han situat Catalunya i la lluita per la llibertat al centre de les seves vides.

Sempre a l’arrel:

De la mateixa manera que Reeixida va presentar públicament el 20 de novembre del darrer any el Mapa dels Països Catalans amb el permís de reproducció per part dels familiars de l'editor Joan Ballester i Canals (1913-1980) i el cartògraf Antoni Bescós i Ramon (1900-1976), essent des d’aquella data els únics distribuïdors d’aquesta publicació, ara donen el segon pas amb la reproducció d’aquest històric cartell de 1936.

La presentació oficial serà:

El proper 19 de juliol davant de Capitania General (lloc on es va fer la històrica foto), i que comptarà amb l’assistència de:

Descendents de Pere Català i Pic, entre els quals els nets del fotògraf Rafael Català Dalmau — historiador i editor— i Andreu Català Pedersen —comissari de l’exposició sobre els fotògrafs Català que prepara el Museu d’Història de Catalunya per al proper desembre.

Ester Boquera Diago – Periodista, especialista en el Comissariat de Propaganda

Jordi Borràs - Fotògraf

Oriol Falguera Ribas – President de la Fundació Reeixida

Cal recordar que les fotos de Pere Català i Pic i dels seus fills Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca podran ser vistes en l’exposició que serà inaugurada a finals d’any en el marc dels 25 anys de la creació del Museu d’Història de Catalunya.

Per saber com s’arriba a la fotografia: El Comissariat de Propaganda

Barcelona, a finals de 1936, es constitueix el Comissariat de Propaganda, amb delegacions a Londres, Brussel·les, Estocolm i París. Aquesta trepidant projecció exterior catalana i les seves accions d’agit-prop tenien l’objectiu d’enfortir la moral al front i a la reraguarda contra el feixisme.

El cartell Aixafem el feixisme de Pere Català Pic, l’estatueta El més petit de tots, creat per Miquel Paredes (i que la il·lustradora Lola Anglada després passa a paper en un conte) publicat en 4 llengües), els cartells de Carles Fontserè, els noticiaris de Laya Film, la publicació de Nova Ibèria..., totes aquestes expressions creatives i moltes d’altres van donar a la denominada revolució del bon gust, encapçalada pel seu cap, Jaume Miravitlles. En aquesta iniciativa van participar-hi el poeta britànic David Gascoyne, el fotògraf Agustí Centelles, l’hongarès Robert Capa, la seva parella fotògrafa Gerda Taro, tots ells difonent la imatge de la guerra des de Barcelona i Catalunya, i irradiant-la arreu del món.

En destaquen l’extraordinària creativitat, la varietat de tasques, la seva visió genuïnament catalana, l’ús de moltes llengües, i la voluntat d’arribar a un gran nombre de receptors, ampliant la difusió arreu del món.

Per explicar l’artista: Pere Català i Pic

Català i Pic és un catalanista de primera hora: amb només deu anys funda una agrupació, Pàtria.

Amb dotze anys deixa els estudis, i comença a treballar al Banc Hispano Americà.

Després d’un viatge a Roma, comença la seva vocació de retratista.

És fundador i president de la secció de Fotografia del CADCI.

S’inicia com a retratista a Valls i, a més, es dedica a fotografiar monuments per a la Mancomunitat.

Funda a Valls, d’on és fill, l'agrupació d'Amics de les Belles Coses.

Militant d'Acció Catalana: nacionalista, republicà i crític amb la Lliga. Torna a Barcelona just després de la proclamació de la República de Macià.

Es fa soci de l'Ateneu, és clar, on coneix Jaume Miravitlles. "L'anunci publicitari ha d'entrar veloçment per la vista i, des d'ella, influir en totes les fibres emotives del nostre ser, sense que ens n'adonem", teoritza.

El 1934 comença a amoïnar-se per l’ascens dels totalitarismes, que avancen arreu del món. Amb l'esclat de la Guerra dels Tres Anys (1936-1939), Jaume Miravitlles organitza el Comissariat de Propaganda; Miravitlles i Català aconsegueixen donar-hi forma.

Català i Pic en serà el cap de la Secció d'Edicions i dirigirà la revista mensual Nova Ibèria, de contingut republicà, internacionalista i transformador. Cartells, manifestos, locucions de ràdio, auques (ell mateix escriu la famosa Auca del noi català, antifeixista i humà), àlbums gràfics, llibres... I és llavors, el 24 d'octubre del 36, quan La Vanguardia publica el cartell ‘Aixafem el feixisme', creat una nit davant de Capitania amb el seu fill Francesc. Però, compte!: sense cap missatge ni cap lletra. Nu. A pèl. Amb tota la força de la imatge. Un cartell perfecte, com tota obra d'art, no necessita explicació.

Tanmateix, amb l'entrada de les tropes feixistes i no podent exiliar-se perquè té la família molt malalta, es reclou a casa i es desfà de tot el material que pugui ser comprometedor. Els fills l'han de mantenir. L'esfondrament de la seva vida és total i el context de la postguerra i les represàlies li fan molt difícil la represa.

Però Pere Català i Pic és un lluitador que fa front a tota mena de dificultats i es refà novament. El 1956, quan ja té seixanta-set anys, aposta per portar la fotografia a color de París i la casa Kodak. Després de quatre anys d'anades i vingudes, aprèn noves tècniques fotogràfiques.

Mor el 13 de juliol de 1971.

Per saber el lloc i el dia de la fotografia:

Els fills del fotògraf Francesc Català-Roca i Pere Català i Roca van comprar el fang al carrer Tallers de Barcelona per emmotllar l’esvàstica. De nit, el fotògraf i el seu fill Francesc (que aleshores tenia catorze anys) es van dirigir a l'edifici de Capitania de Barcelona.

Situats a l'entrada, amb tot l'equip de fotografia preparat i un parell de focus, van mullar amb aigua les llambordes perquè brillessin i van col·locar-hi una cadira. Van retratar el peu d’un mosso d'esquadra, aixecat uns centímetres per damunt de terra on reposava l'esvàstica. D'aquell instant fotografiat se'n va revelar una imatge que va fer la volta al món, i es va convertir en un dels primers cartells del Comissariat de Propaganda, d’unes grans dimensions (70 centímetres d’ample per 1 metre d’alt), que va atreure les mirades de tothom, en un moment en què encara no havia començat la Segona Guerra Mundial.

Objectiu de la campanya:

Cal no perdre l’efectivitat ni el significat d’aquesta fotografia. Per això, 85 anys més tard la Fundació Reeixida amb la complicitat de la Federació Llull (que engloba Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear), les 80 llibreries més importants dels Països Catalans que ja tenen disponible el cartell, i diferents portals d’internet, ja estan a punt per tal d’omplir cases, locals, associacions, seus de partits, organitzacions i sindicats nacionals.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid