Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Acaba la visita de dos dies dels Reis d'Espanya a Andorra

La classe política andorrana ha estat molt servicial durant la visita (que ha durat dos dies, dijous i divendres) dels Borbons al Principat (els han parlat sempre en espanyol tot i que en teoria Felip VI sap parlar català).

26/03/2021 Política

La visita de Felip VI de dos dies (dijous i divendres) s'emmarca en els preparatius de la propera cimera iberoamericana de caps d'Estat i de Govern, que està previst que celebri a Andorra el proper 21 d'abril. Els Reis d'Espanya, acompanyats per la ministra espanyola d'Exteriors, Arancha González Laya, van ser rebuts dijous pel Cap de Govern d'Andorra Espot i per Roser Suñé, síndica general -la màxima responsable de la Cambra legislativa andorrana-; per l'arquebisbe de la Seu d'Urgell i copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives; i per Patrick Strzoda, representant de l'altre copríncep del país, el president francès, Emmanuel Macron. 

La classe política andorrana ha estat molt servicial durant la visita dels Borbons al principat pirinenc (els han parlat sempre en espanyol tot i que en teoria Felip VI sap parlar català). De fet aquesta col·laboració andorrana amb l'Estat espanyol és molt coneguda i té 'certa tradició'. Fa uns anys el govern d'Andorra va arribar a intervenir un banc privat andorrà perquè se sospitava que no havia col·laborat prou eficentment amb l'Operació Catalunya dirigida per la policia política espanyola (Joan Pau Miquel, conseller delegat de BPA, va informar al ministre Fernández Díaz que els Pujol tenien 3,1 milions d'euros al banc però Fernández Díaz es pensava que la quantiat de diners era més gran i per això va decidir 'castigar al banc').

Aquesta 'proespanyolització' del govern andorrià també la comentava fa 3 dies en una entrevista a Vilaweb el periodista Àlvar Valls: '...Hi ha una certa proespanyolització. I això es va veure el 27 d’octubre de 2017. Andorra va ser dels primers països que va fer una declaració dient que Espanya no es podia trencar. En alguns llocs va ser una declaració personal del cap de govern. A Andorra va ser una nota oficial del govern. Jo diria que la classe política andorrana tendeix a ser hostil al procés català. Amb les excepcions que calgui. Però el país germà que alguns veuen, no ho ha estat mai. Ni tan sols abans que existís l’orgull d’estat de després de la constitució, en temps antics. I té una lògica,'.

Valora
Per saber-ne més
Rànquings
  1. La vaga general de l'11 de novembre pren força amb una seixantena de comitès actius arreu de Catalunya
  2. Gràcia Llibertat commemora nou anys de concentracions independentistes amb el record de Pepa Arenós
  3. La reivindicació de memòria a Via Laietana 43 arriba a la concentració número 100
  4. Cent concentracions davant de Via Laietana 43 per exigir la fi dels usos policials i recuperar la memòria de la repressió
  5. L'Institut d'Estudis Catalans acull una jornada sobre les reclusions femenines i les presons de dones
  6. Àlex Romaguera: «La Transició també s'ha legitimat silenciant les víctimes de la repressió de l'estat espanyol»
  7. Ecologistes en Acció alerta del risc d’allargar la vida de les nuclears catalanes, 37 anys després de l’accident de Vandellòs I
  8. La crisi crònica de l'estat espanyol i unes eleccions que no resoldran res
  9. L'Aplec del Puig, una cita històrica que manté viva la lluita pels drets nacionals del País Valencià
  10. El personal educatiu decidirà en una consulta la continuïtat de les vagues després de l'11-N
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid