Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Pengen a youtube un documental sobre les activitats de la policia política espanyola a Andorra

El documental defensa que la nota de l'organització americana FinCEN que va derivar en la intervenció de Banca Privada d'Andorra (i de Banco Madrid que era de la seva propietat) va ser una de les accions de l'Operació Catalunya de la  policia política espanyola.

31/08/2020 Política

El documental  La estafa de Andorra està penjat des de dissabte a youtube on ha tingut més de 200.000 visualitzacions. Produit per Merola Productions el film d’una hora i 53 minuts vol demostrar que la nota de l'organització americana FinCEN del març del 2015 que va acabar amb la intervenció de Banca Privada d'Andorra (BPA) per part de l’AREB (entitat del govern andorrà que l'any 2016 va vendre el banc intervingut a un 'fons voltor' dels EUA), la va instar l’Estat espanyol perquè des de l’entitat andorrana no es va voler col·laborar amb l'Operació Catalunya de la policia política espanyola que buscava proves de comptes il·lícits al Principat d'Andorra de Jordi Pujol, Oriol Junqueras i Artur Mas.

Un dels elements més interessants del documental és una gravació on es pot sentir el policia espanyol Celestino Barroso 'avisant' el delegat de Banca Privada d'Andorra que es pot aturar una operació contra Banco Madrid (llavors propietat de  BPA) si accedeixen a les demandes del govern espanyol. A l'hora i 37 minuts del documental també es poden sentir declaracions de Basilio Sánchez (comandant de la unitat d'informació de la guàrdia civil encarregat d'aquesta operació) parlant d'una 'investigación seria' contra BPA. Un minut abans l'ex-treballador del BPA Pablo Laplana explica que la nota del Departament del Tresor dels EUA (FinCEN) va ser coordinada amb la policia espanyola. 

Al documental apareixen quatre exdirectius de BPA que estan processats en la causa primera, la coneguda com cas Gao Ping. Són Santiago de Rosselló, per a qui la fiscalia andorrana demana vuit anys de presó i 70 milions d’euros de multa; Isabel Sarmiento (set anys i 70 milions); Joan Cejudo (sis anys i 70 milions) i Pablo Laplana (sis anys i 70 milions). Els quatre defensen la legalitat de l’operativa que realitzava l’entitat, neguen els càrrecs que se’ls imputen i es pregunten perquè els altres bancs andorrans no han estat invesitgats si fan i han fet les mateixes pràctiques que la Banca Privada d'Andorra. També s’entrevista els advocats defensors de processats Josep Antoni Silvestre, Anna Solé, Gemma Martínez, Jordi Segura i Alfons Clavera. Així com Eric Lewis, advocat dels germans Higini i Ramon Cierco, exmàxims accionistes de BPA, i Gonzalo Boye, lletrat de Carles Puigdemont i Silvestre. També intervenen Carlos Quílez (periodista de Crónica Global que recorda el 'passat fosc' del ministre andorrà Jordi Cinca) i Jaume Reixach (La Valira), dos periodistes  crítics amb el cas BPA.

Després de 75 minuts de documental  apareix en escena la guerra bruta de l’Estat espanyol contra l’independentisme català. Hi surten entrevistats Gonzalo Boye i els presidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas. Puigdemont assegura que l’Estat espanyol és capaç d’intervenir Andorra (i els fets semblen demostrar que el govern Andorrà va col·laborar des del primer moment amb el govern espanyol) i Boye afirma que l'Estat espanyol utilitza el sistema judicial 'per destruir les persones' sense importar de què se'ls acusa.

Una veu andorrana crítica amb l'operació BPA és la de la  directora de l’Institut de Drets Humans, Elisa Muxela, que parla al final del documental ( l'únic partit andorrà que va denuciar les operacions de la policia política espanyola al Principat d'Andorra va ser Socialdemocràcia i Progrés d'Andorra).

No s'explica al documental però l'actuació de la policia política espanyola de Fernández Díaz (i el Banc d'Espanya, la justícia andorrana i l'organisme estatunidenc) es va produir perquè l'Estat espanyol no es va creure la quantitat de diners que la família Pujol tenia en aquest banc. Joan Pau Miquel, conseller delegat  de BPA, va informar al ministre Fernández Dïaz que els Pujol tenien 3,1 milions d'euros al banc i Fernández Dïaz es pensava que la quantiat de diners era més gran.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid