Ataca el que protegeixen

La setmana passada, en una conferència a la Universitat del País Basc, una alumna em preguntava sobre l'eficàcia de l'activisme digital. Quan ens connectem a través de la xarxa, correm el perill de caure en dues formes de miratge. El risc més notori consisteix a sucumbir a la bombolla tecnològica i acabar convençuts que l'univers cibernètic és una rèplica idèntica del món real. L'altre risc, potser menys reconegut, té a veure amb els recels davant el simulacre de les pantalles. Com si el telèfon mòbil o l'ordinador no fossin altra cosa que evolucions distòpiques de les velles màquines recreatives.

En aquest llarg debat, tinc la impressió que el Tsunami Democràtic va aconseguir per un instant sintetitzar el millor dels dos espais. Durant uns dies decisius de tensió social, una cadena de Telegram es va convertir en punt de trobada i bandera d'adhesió per a totes aquelles persones que rebutjaven la sentència contra els presos catalans. Descarregar-se una aplicació era ja un petit acte de militància. Però l'acció popular no va quedar restringida a l'àmbit eteri del digital. A canvi, internet va exercir de catapulta per mobilitzacions tan poderoses com la presa de l'Aeroport del Prat. I aquí van començar a saltar totes les alarmes.

Recordo que fa alguns anys, els activistes del SAT explicaven la seva experiència en les marxes obreres "Andalusia en peu" de 2012. Columnes multitudinàries d'andalusos van travessar pobles i ciutats amb un missatge anticapitalista enfront de la crisi. Conten els jornalers que allà on anaven a arribar les marxes, la policia protegia alguns establiments crucials. Els agents protegien els bancs. Protegien les seus dels partits de govern. Protegien les oficines de les multinacionals. Era la mateixa policia, diuen els sindicalistes, els qui s'havien pres la molèstia d'assenyalar amb els seus cordons de seguretat als culpables de la crisi.

L'experiència de Tsunami Democràtic no ha agradat als homes de negre. Haver perdut per unes hores el control d'un aeroport ha estat una experiència humiliant per a unes forces públiques acostumades a la piconadora policial i judicial. En aquest context, el PSOE ha beneït al costat de PP i Ciutadans -i la injustificable abstenció d'Unides podem- un cop de decret a la turca que permet als poders de l'Estat emmordassar internet quan les manifestacions vinguin mal dades. Davant el vici de protestar, la virtut de reprimir.

I aquí és on es revela el nus del debat entre l'activisme digital i l'activisme de carrer. Els poders de l'Estat protegeixen els seus aeroports amb l'afany d'un dòberman que custodia un os. I per protegir el que més volen, ataquen el que més detesten. L'app de Tsunami Democràtic. El servidor que et connecta a Telegram. Les xarxes socials. La teva connexió a internet. La lliçó que ens brinden és explícita i resol el nostre debat. Ataca el que protegeixen. Protegeix el que ataquen.