Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Català
La majoria d'universitats no ofereixen ni la meitat de les hores de docència del Grau de Dret en català

En el cas del màster a l'advocacia, el català ja cau al 29 % d'hores de docència. A ESADE no es fa ni una sola classe de formació jurídica en català, segons un estudi de la Plataforma per la LLengua

08/11/2019 Política

a situació de la llengua catalana en el món jurídic mai no ha estat bona: la xifra més destacada és que durant l'any 2018 només el 7,7 % de les sentències que es redacten a Catalunya són en català. Però els problemes als jutjats també arriben quan es vol usar el català com a llengua vehicular davant el magistrat. En molts casos el ciutadà ha de veure els seus drets vulnerats o s'ha d'acompanyar d'un traductor per fer-se entendre.

A això s'hi suma que el material de treball dels operadors jurídics (manuals, codis anotats, legislació, etc.) estan redactats majoritàriament en llengua castellana. La legislació estatal, comunitària i internacional publicada o ratificada per l'Estat espanyol abans de l'any 1998 no existeix en català. La posterior només existeix en una petita part i no se n'actualitzen els canvis ni es publiquen les versions consolidades en la nostra llengua.

Però els problemes cal atacar-los d'origen i, perquè el català sigui d'ús normal i normalitzat en el món del dret i de l'advocacia, cal observar què passa a la universitat, i encara més després de comprovar que el 2018 només el 6,95 % dels inscrits a l'examen d'accés a l'advocacia a Barcelona van fer-lo en català. A les facultats de Dret només el 40 % de les hores lectives als graus de Dret són en català, segons es desprèn de les dades declarades en els plans docents de les assignatures. Això no vol dir, però, que aquesta xifra sigui la real, que acostuma a ser més baixa.

A la Universitat Rovira i Virgili (URV) és on el català és més present al Grau de Dret: el 88,6 % de les hores de classe són en llengua pròpia. A la universitat de la ciutat de Tarragona la segueixen la de Lleida (61,3 %) i la de Girona (59,1 %). A partir d'aquí, la resta de facultats de dret ja ofereixen menys de la meitat de les hores lectives en català: a la UAB és el 47,8 %, a la UB, el 40,5 %, i a la UPF, només el 39,3 %. Per darrere ja queden les universitats privades on l'ús del català al Grau de Dret és molt més baix. A ESADE no es fa ni una sola hora de formació jurídica en català. En total, només el 40 % d'hores de docència són en català.

29 % d'hores de català al màster d'accés a l'Advocacia

On l'ús del català en la docència ja baixa molt més és en el màster d'accés a l'Advocacia. Com al Grau, a la Rovira i Virgili sí que és possible cursar-lo àmpliament en català. En aquest cas, fins al 100 % del màster es pot fer en llengua pròpia, segons el pla d'estudis. A la UdG el 74,6 % de les hores són en català i a la Universitat de Lleida, la meitat. A la resta d'universitats públiques catalanes el català ja és residual, i inexistent a les privades.

Però aquestes xifres, que es poden trobar als webs de les universitats, sovint topen amb la realitat, que és que no sempre es manté la llengua acadèmica amb què s'ha anunciat l'assignatura. Això fa que el català en surti mal parat, ja que quan un alumne demana un canvi de llengua el professor claudica. En qualsevol cas, a la pràctica, l'incompliment de la llengua anunciada al pla docent només passa del català cap al castellà i mai no s'incompleix en favor del català. Així es constata en algunes de les queixes rebudes a la Plataforma per la Llengua en aquest sentit.

Per evitar aquestes situacions, l'ONG del català demana a les universitats que garanteixin l'opció d'estudiar en català els estudis en el seu conjunt i que assegurin que, en acabar els estudis de Dret, els estudiants tinguin un coneixement suficient del llenguatge jurídic català per a poder-se desenvolupar professionalment en aquesta llengua. Un suport que també haurien de rebre els estudiants estrangers (que a vegades sol·liciten un canvi al castellà d'una assignatura a la qual s'havia matriculat en català i això provoca canvis en la planificació) o bé més incentius per al professorat perquè faci la classe en català. Però més enllà de la docència, també cal garantir que tot el material didàctic com els manuals, les lleis o la jurisprudència estigui disponible en català.

La Plataforma per la Llengua ha engegat una ronda de reunions amb les universitats catalanes per aportar-los aquestes dades i ajudar-les a trobar solucions a aquest greuge cap als estudiants i cap a la llengua. A la Universitat de Girona vam poder presentar les dades a la conferència inaugural del curs acadèmic 2019-2020 a la Facultat de Dret, amb el títol Obstacles del català a la justícia: de la facultat al Tribunal Suprem. Podeu veure-la aquí.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid