El 29 d'octubre del 1996 la desaparició temporal del periodista (de 'El Mundo' i proper al PP) José Luis Martín Prieto, deguda a raons personals (estava borratxo en una habitació d'hotel, per això algun periodista va ironitzar dient que havia estat segrestat pel "Comando ETA-Johnnie Walker), es va convertir en el focus de l'atenció informativa dels mitjans espanyols (Onda Cero, la COPE i Ràdio Nacional d'Espanya) que van afirmar que havia estat segrestat per ETA. Es va apuntar com a autora del fet a una misteriosa "rossa, d'uns 35 anys" que havia sortit amb ell de casa sobre les tres de la tarda anterior. Pero la notícia ja estava en coneixement del Govern espanyol des d'hores abans. El ministre de l'Interior, Jaime Mayor Oreja, el secretari d'Estat de Seguretat, Ricardo Martí Fluxà, i fins al president espanyol, José María Aznar, sabien del presumpte segrest des de la nit del dia 28. Aznar va ordenar donar prioritat al cas. Mayor Oreja i Fluxà fins i tot van anar al domicili de Martín Prieto al matí del dia 29.
"Totes les línies d' investigació es mantenen obertes", va dir molt seriós Martí Fluxà el dia 29 durant una trobada amb els informadors del règim (periodistes espanyols). De fet, els agents de la Comissaria General d'Informació s'havien iniciat en la nit un dispositiu de vigilància que incloïa punxades telefòniques. El jutge de instrucció de guàrdia a l'Audiència Nacional, Manuel García-Castellón, va obrir diligències a petició de la policia després de rebre una denúncia de la dona de Martín Prieto. Es van mostrar més de 100 fotografies de membres d'ETA a la dona de fer feines de Martín Prieto, així com a veïns i comerciants del barri. Els també jutges de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, Javier Gómez de Liaño i Ventura Pérez Mariño es van concentrar també al domicili del "segrestat".
Pedro J. Ramírez, director de 'El Mundo' diari en el qual Martín, Prieto col·laborava, va pronunciar un sentit parlament radiofònic sobre l'amor d'el Sr. Prieto a la llibertat i els seus afanys davant del terrorisme. Ell mateix i nombrosos amics, entre ells José María García, Pablo Sebastián, Alfonso Ussía, José Luis BaIbín i Jaime Campmany, van anar a casa del "segrestat".
A aquella hora, al voltant de les 11 del matí, Martín Prieto ja s'havia posat en contacte amb un dels redactors en cap de 'El Mundo', Pedro García Cuartango, a qui va dir que no li passava res. Això no va dissipar els dubtes. El programa Protagonistas, d'Onda Cero, que dirigia Luis del Olmo va mantenir la tensió informativa durant una hora després de coneguda aquesta trucada, insistint que les coses no estaven clares i que podria seguir segrestat. Durant tot el "segrest" Martín Prieto havia estat a l'hotel Embajada que tenia al costat de la casa on vivia amb la seva dona (qui havia donat la senyal d'alarma del "segrest").
