x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La nostra participació, la nostra força invencible
13/09/2017 Guillem Vendrell

Potencialment el Sí supera en vots l'opció unionista.

Cada dia un nou embat del “gobierno” d’Espanya predisposa a reaccions viscerals que, amb la comunicació, la discussió i l'anàlisi conjunts als carrers i places dels barris, acaben sent tot el mateix que hi havia fins ara, però donant-hi importància perquè l’han escrit en un paper.

Que els fiscals, que els jutges i la premsa oficial fan el que fan per convicció tot el que mana el seu govern, ja ho sabíem d’abans.

Que si sorties a fer qualsevol acte de difusió política o a pintar un mural rebies la denúncia policial, ja sigui municipal, de la Guàrdia Civil o dels Mossos, això ja passava.

Res de nou, ara està escrit i a sobre redunden les amenaces quan parlen de les penes, les sancions penals, etc.

Ja ho sabíem, pensar diferent al que ordena i estableix l’empar de la constitució que els protegeix sota la seva influència, està prohibit.

Només que ara ho tornen a signar. Davant la por que no els hi obeirem, criden els caps de les diferents forces perquè facin constricció i acompleixen el mandat legal amb el recordatori de les sancions a imposar si no ho fan. Foc mediàtic a discreció.

Totes estem potencialment denunciats/des, totes estem camí a ser sancionats/des per Espanya abans de votar. Abans de dir o fer qualsevol cosa segons com ells ho entenguin, serà delicte.

Per exemple: et demanen la documentació, com no ets jove ni tens forces per a córrer et detenen, et prenen la mitja filiació, i reps la citació dels honorables i equànimes jutges legals espanyols.

No és nou!

Ja ho feien els nostres heroics Mossos, sense cap altre significat que la prepotència policial:

…vas caminant pel carrer fent una gestió del treball, passa un cotxe del mossos i et criden, servicialment t’hi acostes; un agent es baixa i et demana la documentació; no pregunta res, tu l’hi dones, i tant; -“aquí teniu”, posen un paper sobre el sostre del cotxe, l’omplen amb les teves dades, et tornen la documentació i et lliuren el paper dient-te: -“presenti’s al jutjat tal i qual en una hora, de no fer-ho serà arrestat”; davant la teva queixa responen: -“aquesta és una ordre judicial i no complir-la es considera delicte”, i ja està; un altre paper signat arbitràriament i una persona obligada a fer quelcom que no té obligació de fer; que en tot cas s'hi ha de sol·licitar, però t’obliguen.

Aleshores, vés i demana permís a la feina amb el joiós paperet, compleix l’ordre signada en blanc per un jutge simpàtic que autoritza els herois a agafar qualsevol persona pel carrer i completar una ordre en blanc de presentació lliurada per un simpàtic jutge, i ja està! Motiu?, formar part d’una roda de reconeixement.

Per què no es vesteix de paisà un d’ells i no emprenyen el poble? Prepotència policial.

Tot això ja passava, res de nou.

El problema no seran els cossos de seguretat de l’Estat, municipals o autonòmics, el problema i la solució serem totes nosaltres, perquè si continuem la nostra vida sabent que no ens podran fer res perquè no podran aplicar la seva justícia quan siguem independents. Tenim el triomf assegurat.

Si arriben a fer-ho, els demandarem i guanyarem.

Però algú s’imagina quan es faci el míting de final de campanya, que vinguin? Que tinguin els collons de venir a identificar-nos a totes?

Si us plau senyor Rajoy, no necessitem vestir-nos de negre amb capa i espasa i jugar al “Zorro”, només continuant com fins ara totes a una arreu de tot el país, amb el país davant nostre, i el món també, no tindreu cap alternativa.

No sou un imperi, no podeu obligar a cap altre país, només us resta cuidar els vostres socis comercials i que vos deixin algun escamot del Daesh perquè juntament a una cabra, un grapat de legionaris borratxos i emporrats, pugueu intentar d’aturar un allau popular imparable.

Sortirem al carrer que és nostre; vostès gaudeixin l’espectacle, les seues paperetes i edictes no superaran el pes de les paperetes a les urnes, i d’entre aquestes i per àmplia majoria, guanyarem amb el SÍ.

 

Guillem Vendrell Jofre

10 de setembre de 2017

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
Vull donar-me de baixa
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid