Aquest reconeixement ens permetrà participar de la campanya oficial, en els termes en que es plantegi, Tenir interlocució amb la Sindicatura, nomenar representant general, apoderats i interventors. Però el més important és assumir les responsabilitats i les conseqüències que se'n derivin. Som partidaris del Referèndum i del Sí, estic a favor del referèndum del Sàhara per posar un exemple, però com a català em sento interpel·lat per una convocatòria concreta en unes condicions concretes, entenc que m'he de posicionar i el Sí és la millor opció. Fer altre cosa és fugir d'estudi, nedar i guardar la roba, fer càlculs d'interès organitzatiu. No mullar-se, no prendre partit quan cal.
Estem a favor del Referèndum, estem a favor del Sí, farem campanya i n'assumim els riscos. No ho sabem fer d'altra manera.
Penso que allò més complex comença a partir del dia 2 d'octubre, sigui quin sigui el resultat, les costures de l'estat de dret han saltat i el franquisme que no passa s'ha tret la màscara, mentre l'esquerra espanyola passa l'estona mirant-se a La Sexta, salvant honroses excepcions. Altra cosa és la magnífica manifestació d'ahir dissabte a Bilbao, o les mostres de suport de Galícia o de Marinaleda. Em ve al cap el poema de Martin Niemöller “Quan els nazis vingueren”, això va de democràcia i de drets fonamentals, no és cap joc i hi cal respondre. Mirar cap a una altra banda és fer ja tard.
