x Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En campanya
17/09/2017 Carles Sastre
Carles Sastre, Secretari General de la Intersindical-CSC Carles Sastre, Secretari General de la Intersindical-CSC
Intersindical-CSC ha estat reconeguda per la Sindicatura Electoral de Catalunya com a “organització interessada” en la campanya electoral del Referèndum de l'1 d'octubre. En l'actual context repressiu i demòfob la tramitació no ha estat el que seria un procediment administratiu habitual, entrem en una cursa d'obstacles que anirem superant, i després de la votació caldrà defensar el resultat, fer-lo vinculant i amb garanties, no es tracta d'un tema jurídic, es tracta d'una qüestió fàctica.

Aquest reconeixement ens permetrà participar de la campanya oficial, en els termes en que es plantegi, Tenir interlocució amb la Sindicatura, nomenar representant general, apoderats i interventors. Però el més important és assumir les responsabilitats i les conseqüències que se'n derivin. Som partidaris del Referèndum i del Sí, estic a favor del referèndum del Sàhara per posar un exemple, però com a català em sento interpel·lat per una convocatòria concreta en unes condicions concretes, entenc que m'he de posicionar i el Sí és la millor opció. Fer altre cosa és fugir d'estudi, nedar i guardar la roba, fer càlculs d'interès organitzatiu. No mullar-se, no prendre partit quan cal.

Estem a favor del Referèndum, estem a favor del Sí, farem campanya i n'assumim els riscos. No ho sabem fer d'altra manera.

Penso que allò més complex comença a partir del dia 2 d'octubre, sigui quin sigui el resultat, les costures de l'estat de dret han saltat i el franquisme que no passa s'ha tret la màscara, mentre l'esquerra espanyola passa l'estona mirant-se a La Sexta, salvant honroses excepcions. Altra cosa és la magnífica manifestació d'ahir dissabte a Bilbao, o les mostres de suport de Galícia o de Marinaleda. Em ve al cap el poema de Martin Niemöller “Quan els nazis vingueren”, això va de democràcia i de drets fonamentals, no és cap joc i hi cal respondre. Mirar cap a una altra banda és fer ja tard.

 

 

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
Introdueix les teves dades si vols rebre el butlletí
(cc) 2006 - 2017 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid