Poble Lliure ha engegat una campanya "de memòria i dignitat per denunciar les tortures del 92 contra la dissidència independentista, unes pràctiques emmarcades en una estratègia continuada de repressió contra l’independentisme que perdura a dia d’avui".
L'organització afegeix "Una campanya per agrair la fermesa i coherència de les persones torturades, persones que amb la seva dignitat van ser llavor i són referents del fil roig en la construcció de la República Catalana. Finalment, una campanya per cridar ben fort que continuem dempeus, que no ens han pogut eliminar ni amb tota la maquinària repressiva de l’Estat, que no tenim por, realitzarem el Referèndum al Principat, proclamarem la República Catalana i no defallirem fins a construir la República Confederal dels Països Catalans".
Per a Poble Lliure, l’anomenada “Operació Catalunya” torna a evidenciar com el regne espanyol no dubta en utilitzar tota la maquinària repressiva de l’Estat per criminalitzar i liquidar el procés independentista i silenciar els anhels de llibertat de tot un poble mobilitzat i combatiu. La judicialització de la dignitat i coherència dels regidors i regidores de Badalona treballant el 12 d’octubre, de la valentia de l’alcaldessa de Berga mantenint l’estelada al balcó de l’ajuntament o del suport entusiasta a la declaració del 9-N per part del regidor Joan Coma segueix el mateix patró de repressió sistemàtica d’un estat demofòbic que es nega a pactar cap sortida democràtica a les reivindicacions del poble català.
"L’any 2004 Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat aquestes tortures"
Recorda que durant la matinada del 29 de juny del 1992 es realitzen les primeres detencions, s’iniciava així l’anomenada “Operació Garzón”. La ràtzia política repressiva contra l’independentisme organitzat segrestà a una cinquantena de persones vinculant-les a Terra Lliure, que van ser aïllades i torturades a les casernes de la Guardia Civil amb el vist i plau del jutge Garzón. Aquelles tortures van rebre el boicot mediàtic i el silenci còmplice dels partits fidels al règim del 78, però detonaren la resposta popular en suport a les persones detingudes. Puntualitza que l’any 2004 Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va condemnar l’Estat espanyol per no haver investigat aquestes tortures.
"cinisme preocupant en l’autoanomenat ajuntament del canvi"
Segons diu el comunicat "Unes tortures que es realitzaven a les clavegueres, a l’ombra del búnquer de l’Estat, al mateix temps que a Barcelona es celebraven les Olimpíades. Quan fa 25 anys d’aquestes Olimpíades, des de l’Ajuntament de Barcelona volen rememorar aquest fet com un acte festiu i popular per idealitzar aquest període obscur en la història, per silenciar el que passava a les casernes i vanagloriar la farsa olímpica amb un grau de cinisme preocupant en l’autoanomenat ajuntament del canvi. Es pot entendre que vulguin recordar els fastos del 92, però que en 25 anys continuïn en el silenci sobre les tortures més que desmemòria selectiva sembla complicitat."
