Aquesta setmana diversos mitjans de comunicació han parlat del conveni perjudicial per a l'Estat (i la Generalitat) signat personalment el 2006 per la llavors ministra de Foment, Magdalena Álvarez, el conseller Joaquim Nadal i el president de la companyia ACESA (ara Abertis) Lluís Serra.
Curiosament cap mitjà ha citat que aquell any el president de la companyia era Lluís Serra (germà de Narcís Serra, investigat per sobresous milionaris gràcies a una denúncia de la CUP). En canvi, l'any 2006 la pròpia Abetis va fer publicitat des de la seva web d’aquests convenis tan favorables a l’empresa quan informava que "Lluís Serra (Barcelona, 1942) és advocat i es va incorporar al grup abertis l’any 2000 com a director general d’Acesa Logística. De la seva etapa en la direcció general d’ACESA destaca, entre altres, la signatura del conveni amb el ministeri de Foment per ampliar l’autopista AP7, que representarà per a ACESA una inversió de 500 milions d’euros en la millora del principal corredor viari de la Mediterrània. És previst que pròximament Lluís Serra s’incorpori al Consell d’Administració d’Acesa.”. "Casualment" Serra, Nadal i Álvarez eren o són membres del PSOE (o del PSC-PSOE).
Fa tres anys el govern espanyol ja es van rescatar les autopistes amb diners públics:
El mes de març del 2014 el govern espanyol va plantejar als bancs realitzar una reducció de fins al 50% del deute que sumen la desena d'autopistes de peatge en fallida per poder abordar el rescat d'aquestes vies integrantles en una societat pública. La reducció del deute la van proposar els representants del Ministeri de Foment i del Ministeri d'Hisenda als sis grans bancs en a reunió mantinguda un matí d emarç de fa ters anys. La proposta passava per constituir la nova empresa estatal d'autopistes amb les deu autopistes en fallida. Però aquesta nova societat pública només va reconèixer a la banca uns 2.400 milions d'euros del deute total de 3.800 milions d'euros que sumen aquestes infraestructures. Això suposa una reducció del 36%.
A més, el deute reconegut de 2.400 milions d'euros es convertí en un bo amb venciment a trenta anys i una rendibilitat de l'1%. Aquesta conversió i l'allargament del termini d'amortització del passiu comporta un quitament addicional implícit, que eleva la retallada total del deute amb la banca fins al 50%. En aquesta ocasió l’empresa que fou rescatada amb milions d’euros públics serà OHL però com hem vist, l’empresa d’autopistes que més diners públics ha rebut ha estat Abertis autopistas (antiga ACESA que ja va ser rescatada amb diners públics a la dècada dels '80 del segle XX i venuda-regalada a molt bon preu a “La Caixa”).
Aquests rescats i “regals” per part dels governs sovint són tornats donant càrrecs als expolítics dins les empreses (la famosa “porta giratòria”) i com hem vist Lluís Serra del PSC (germà d'en Narcís Serra) va ser directiu d’Abertis-“la Caixa” (on cobrava més d’un milió d'euros a l'any).
Per part de CiU Macià Alavedra o Miquel Roca i Junyent també cobraven (Miquel Roca encara cobra) d'Abertis. I a vegades no només cobren els polítics sinó que els que obtenen el càrrec són els seus fills com és el cas del fill del conseller Albert Vilalta (CiU). Lluís Serra i Miquel Roca potser ja no són militants del PSC o CiU però de fet no cal que ho siguin actualment, sembla que Abertis-“La Caixa” torna els “favors” després d’haver-los rebut (i amb un bon interès).
Abertis ha repartit càrrecs entre els militants de PSC i CiU però els governs d'aquests partits també han fet favors a Abertis. Sovint el fet de col·locar els polítics dels partits “amics” no només és per tornar favors sinó que també serveix per fer- ne, com s'ha vist en el cas del conveni signat per Lluís Serra (Abertis), Joaquim Nadal (Política Territorial i Obres Públiques del “Tripartit”) i Magdalena Álvarez (ministra de Foment més tard imputada per corrupció) que ha suposat un regal de 1122 (1072+52) milions d’euros públics a Abertis (que en realitat han acabat sent més de 3000 milions).
