Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Que arribi la fi del silenci
09/11/2016 Laia Estrada
Laia Estrada, regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP Laia Estrada, regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP

Per Laia Estrada, regidora per la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Demà, 9 de novembre de 2016, per fi, hi haurà el judici pels fets que van tenir lloc el 7 de gener de 2009, davant una coneguda botiga de roba i, especialment, dins d'un portal de la Rambla Nova de Tarragona.

Tres persones vam rebre cops, insults i amenaces, vam ser detingudes i vam veure com els nostres agressors miraven de girar la truita deixant-nos a les agredides com unes autèntiques virtuoses de les arts marcials.

Una periodista ens va preguntar si volíem que s'anul·lés el judici. En cap cas. Portem gairebé vuit anys esperant la seva celebració, commemorant cada 7 de gener els lamentables fets i reclamant  que es faci justícia.

De fet, després del que va succeir el darrer consell plenari tarragoní, és més important que mai la celebració d'aquest judici. La presència policial d'aquell dia mai no l'havíem vist en cap altre ple. Hi havia un clar objectiu: criminalitzar les persones que donaven suport a la petició de retirada d'acusació particular, i que van entrar armades amb un guix de pissarra. El passat 24 d'octubre, l'Ajuntament de Tarragona no només va perdre l'oportunitat de corregir una decisió que mai no hauria d'haver pres, posicionar-se al costat d'una de les parts en un creuament d'acusacions, sinó que contra tot pronòstic el nostre alcalde va deixar anar perles com «la guàrdia urbana sempre actua de manera exemplar». Això en el context en que ciutadans de Tarragona han interposat denúncies contra abusos policials.

És cert que no es pot criminalitzar tot un cos policial per les pràctiques d'individus concrets. Però també ho és el fet que la connivència amb el govern de torn, el corporativisme, la manca d'autocrítica, i la negativa constant dels abusos policials dificulten enormement aquesta diferenciació, i el que és pitjor, fan de la impunitat policial la norma.

Cada vegada que un cas d'abús policial surt a l'esfera pública, som moltes les que esperem gestos que trenquin amb aquest corporativisme que nega les males pràctiques d'alguns agents. Però mai no arriben, i tot apunta que difícilment arribaran...

El judici de demà és importantíssim perquè no estarà en joc el nostre cas particular, sinó el de totes les persones que s'han trobat en situacions d'indefensió, d'abús de poder, de vexació, i no s'han atrevit a denunciar, ni jurídicament, ni de forma pública.

Els fets dantescs del 7 de gener de 2009 no s'expliquen si no es té en compte que les persones que participàvem d'aquella acció simbòlica amb un guix de pissarra no només érem feministes, sinó també independentistes amb un elevat compromís social. Però és justament el caliu de pertànyer a un moviment el que ens ha donat, i ens segueix donant, força durant tots aquests anys.

No podem saber què passarà al judici, però tenim clar què n'esperem. Que serveixi perquè la impunitat policial deixi de ser  la cova on es refugien els abusos de poder, i mai més, ningú es trobi en una situació com la que vam patir nosaltres tres.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid