Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Primer com a tragèdia, després com a farsa
01/08/2016 Laia Estrada
Laia Estrada, regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP Laia Estrada, regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP

Per Laia Estrada, regidora de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Si es fes un rànquing de les ciutats a l'Estat Espanyol on s'ha pres més el pèl a la gent, malauradament, Tarragona seria una de les candidates amb més números d'endur-se la primera plaça.

A meitat del 2016, a la nostra estimada ciutat, Patrimoni de la Humanitat, hi tenim molts edificis de titularitat pública en estat de permanent deteriorament, que cauen a trossos i no s'utilitzen, allò que la CUP de Tarragona anomenem Grans Runes (GR). Alhora, existeixen mancances arreu de la ciutat pel que fa a equipaments de tota mena: esportius, culturals, socials,... Aquest és un fet trist i sobretot preocupant, però que es podria solucionar si hi hagués una voluntat real d'analitzar què cal a cada barri, de llevant a ponent, i amb quins edificis comptem, i s'acompanyés amb una bona dosi de determinació, valentia i obertura de mires.

Ara bé, dins de les GR ens trobem amb les Runes Majors, que són les que a més ens arruïnen les arques municipals, les que han implicat (i ho seguiran fent) un malbaratament de recursos públics i això, lògicament, impedeix que es destinin els nostres diners on fan més falta, en projectes més útils per a la ciutat.

Òbviament, estic fent referència al que havia de ser el pàrquing intel·ligent Jaume I i al Mercat Central. Tothom coneix la història del pàrquing Jaume I. El 2002 comencen les obres del projecte pressupostat amb 4 milions d'euros. Avui, el que havia de ser un pàrquing intel·ligent, és un forat inútil ple de ferralla que ens ha costat 32 milions d'euros, 8 vegades el cost previst. Incomprensiblement, cap responsable polític no va veure que allò era un pou sense fons on «desapareixien» els diners dels tarragonins i tarragonines. Incomprensiblement, avui, encara no s'han depurat responsabilitats. No se sap què fer amb el forat, el millor seria o bé tornar-lo a tapar amb les 12.000 tones de formigó i ciment de la monstruosa plataforma del Miracle, o deixar-lo tal qual i museïtzar-lo com a exemple de la inutilitat i/o la manca d'escrúpols dels nostres governants.

La història del Mercat Central és igualment coneguda. El 2007 es preveu aprofitar la necessària remodelació de l'edifici modernista per a instal·lar-hi una superfície comercial i un nou pàrquing, amb un pressupost de 21 milions d'euros. La inauguració del Mercat Central es troba atrapada en una pròrroga interminable que és un autèntic insult a paradistes i veïnat, però que paguem tota la ciutadania tarragonina pel mòdic preu de 47 milions d'euros. De la mateixa manera que amb el cas del pàrquing inútil, incomprensiblement cap responsable polític no va veure que aquella obra faraònica era una bajanada. Incomprensiblement, no hi ha hagut dimissions, ni s'han depurat responsabilitats polítiques.

Avui estem a punt d'afegir un tercer capítol a aquesta història de presa de pèl i de saqueig de guant blanc: la pantomima dels Jocs Mediterranis 2017. Uns jocs incerts, que s'aguanten amb pinces, que requeriran d'inversió pública provinent de diferents administracions, per deixar un llegat igual d'incert i que no es correspon amb les necessitats reals de la ciutat. Portem temps denunciant que l'anella olímpica podria haver estat senzillament un bonic parc on hi haguessin horts urbans, i que el Palau d'Esports ja veurem qui acaba utilitzant i com s'acaba mantenint. Des d'un principi hem criticat i alertat sobre el cost real que acabaria costant-nos «la broma».

Ara s'hi afegeix una idea que per uns és la solució a tots els maldecaps que els genera una aposta que no és res més que fum, i per a altres és la darrera punyalada a la població tarragonina: la concessió de la gestió de l'Anella Mediterrània a una empresa privada. A canvi de què? A canvi d'una inversió de 15 milions d'euros per la construcció de tres camps de futbol i una residència, i de lliurar la gestió de totes les instal·lacions d'aquesta zona durant els propers quaranta anys.

El que s'està plantejant ara mateix és, contra tota lògica tenint en compte totes les necessitats que hi ha a Tarragona, que l'Ajuntament pagui 2,5 milions d'euros durant quaranta anys a l'empresa en qüestió. És a dir, probablement a finals d'agost (ja se sap que l'estiu és bon moment per a aprovar allò que pot ser polèmic), l'equip de govern proposarà un nou endeutament per a la nostra ciutat, de més de 100 milions d'euros que pagarem totes i tots.

Possiblement si els anteriors desastres urbanístics i econòmics haguessin comportat responsabilitats judicials i/o polítiques, avui més d'un s'ho pensaria abans de proposar segons què. No ha estat així, i a casa nostra sembla que els governs municipals puguin fer tota mena de cafrades a costa de la població sense que hi hagi cap mena de conseqüència.

Ara bé, encara som a temps d'evitar-ho i algunes ens hi oposarem amb totes les nostres forces.
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid