Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Angines de plenari
26/07/2016 Laia Estrada
Laia Estrada, regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP Laia Estrada, regidora a l'Ajuntament de Tarragona per la CUP

Per Laia Estrada, regidora de la CUP a l'Ajuntament de Tarragona

Després del darrer plenari a l'Ajuntament de Tarragona he agafat allò que col·loquialment es diu unes angines de cavall. Feia una pila d'anys que no n'agafava. És molt probable que es degui als canvis de temperatura bruscos, com quan puges al tren suada i tens la sensació que has entrat a una nevera. Ja ho diuen, els aires condicionats fan molt de mal (a la salut humana i la mediambiental).

Tanmateix, hi ha qui pensa que a vegades el cos parla mitjançant la malaltia per expressar emocions amb el seu propi llenguatge. M'ha semblat curiós llegir amb què es relacionen les angines: amb no poder expressar allò que pensem o sentim, o amb el fet d'haver-nos d'empassar una realitat que no acceptem.

Probablement, sense el plenari de divendres, hauria emmalaltit igualment, però el cert és que sí que em va costar empassar-me tot el que va passar al llarg de les 6 hores que vam estar al saló de plens, i que va posar de manifest amb tot el seu esplendor quins són els poders fàctics d'aquesta ciutat i en favor de qui governa el tripartit de la reacció tarragonina, i que queden il·lustrats a la perfecció amb tres exemples concrets.

El primer: la pantomima dels Jocs Mediterranis es desemmascaren totalment. A corre-cuita, quan disposaven d'informació des de feia setmanes, ens colen el primer pas per a la privatització de la gestió de tots els equipaments esportius de la ciutat: els que ja tenim, els que sabíem que es construirien amb els JJMM2017, i uns altres que s'afegeixen a la llista de nous equipaments (però fins ara no previstos) que ningú no ha consultat la ciutadania per a considerar si són la prioritat que necessitem a la ciutat o no.

Tot plegat suposarà un deute de més de cent milions d'euros que implicarà deixar d'aportar en allò que veritablement condiciona el dia a dia de les persones: serveis socials, educació, igualtat, polítiques d'ocupació, millores als barris, etc. I com per art de màgia es recupera una idea que semblava haver quedat enterrada: la ciutat esportiva...

El segon: la negativa a vetllar per la qualitat de l'aire. S'ha complert un any des que es va aprovar per unanimitat la moció amb la qual l'Ajuntament de Tarragona es comprometia a finançar un estudi de la qualitat de l'aire al polígon sud, seguint l'exemple de l'estudi impulsat per la Plataforma Cel Net al polígon nord. En vista a la manca absoluta d'accions concretes des del juliol de 2015, la majoria de l'oposició reiteràvem la demanda del finançament de l'estudi. L'equip de govern, seguint la tònica habitual, no només ha impedit que l'Ajuntament de Tarragona es faci càrrec d'aquest estudi, sinó que ni tan sols tindrà la dignitat de donar utilitat la miserable partida pressupostària que hi ha destinat.

Si el tripartit de dretes s'hagués esforçat per aconseguir aquest finançament només la desena part del que ha destinat per als JJMM2017, ja tindríem tres estudis. Quant val la nostra salut? El problema mai és matemàtic, sinó polític: decidir a quines partides s'aporten els diners i a quines no, no és qüestió de números sinó d'ideologia. Es podrien haver destinat els 35.000€ a fer un estudi preliminar i a posar captadors, però és evident que qui mana a Tarragona no té el menor interès en que la població sapiguem què s'està emetent, qui ho emet, quan i en quines quantitats...

I per últim: la censura del debat sobre la ridiculització de la campanya pròpia de l'Ajuntament Respecta'm. Una campanya valenta i ben definida es converteix en el blanc d'un article del director del Diari de Tarragona, que no només desacredita tot el seu plantejament, sinó que ho fa d'una manera que acaba banalitzant les agressions sexuals (al que anomena «encalçar una noia») i les justifica en base a l'alcohol («que és capaç de fer moltes maleses») i a la supervivència de la raça humana... per no parlar de la mercantilització de les relacions sexo-afectives, i del discurs moralista que jutja la dona que diu sí i que «no és una senyora». En poques línies compleix tots els tòpics que la campanya pretén combatre. Ideal per fer un taller. La «rectificació» de l'endemà tampoc no té desperdici... també és de manual, però el pitjor és que en cap cas fa referència a Respecta'm, ni reconeix la problemàtica, sinó que atribueix la polèmica generada (per no dir esbroncada generalitzada) a la «susceptibilitat».

Per dignitat, perquè estem parlant d'una campanya pròpia a la qual bons professionals hi han dedicat el seu temps i està finançada amb els diners de totes i tots. Per coherència, perquè és una campanya basada en el respecte, i ja sabem que la millor manera perquè se'ns respecti és respectar-nos a nosaltres mateixes. Per responsabilitat política, perquè és una campanya que vol incidir en la població i que es basa en la pedagogia com a eina clau per a desnaturalitzar i atorgar importància a allò que el patriarcat s'ha encarregat d'invisibilitzar en la normalitatzació. Per responsabilitat social, perquè l'assetjament sexual en l'oci nocturn està a l'ordre del dia i allò en què se sustenta és el mateix sobre el que es fonamenten els feminicidis.

Per tot plegat el plenari tenia el deure de permetre el debat sobre l'atac a una campanya municipal important. Però en lloc d'això, govern i no govern van eludir la seva obligació, i mentre la societat (incloent periodistes del mateix mitjà de comunicació) s'ha posicionat clarament, els polítics han preferit amagar el cap sota l'ala i no enfrontar-se a una eina poderosa de la ciutat.

Tot plegat difícil d'empassar, però que seguirà igual, fins el dia que ens podem d'acord la majoria de tarragonins i tarragonines per fer que Tarragona sigui diferent. Afortunadament, cada cop falta menys. Seguim!
Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid