Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Memòria històrica
Xàtiva recorda a les víctimes del bombardeig feixista de 1939

L'acte comptarà per primer cop amb representació oficial del govern municipal de la ciutat, després de nombrosos anys patint el ninguneig del govern municipal del PP d’Alfonso Rus.

13/02/2016 Història

Diumenge tindrà lloc a l'estació de Xàtiva la commemoració del 77è aniversari del feixista que va patir la ciutat. Serà just on està està instal·lat el monument ‘Aixopluc’ que recorda a les víctimes de la barbàries.

Precisament aquest monument va ser alçat gràcies al Consell de la Joventut de Xàtiva (CJX) que enguany també s’adhereix a l’homenatge en considerar aquest acte “necessari” per tal de recuperar la memòria d’aquelles persones que van donar la vida “en defensa d’unes llibertats que van ser usurpades per el cop d’estat que va tombar la II República, la primera experiència plenament democràtica viscuda a l’estat espanyol” , i també perquè el CJX creu que “les víctimes d’aquest feixisme han de ser reparades per tal d’avançar cap a una societat més justa”.

Aquest divendres 12 de febrer, data en la que es va produir el bombardeig, també ha tingut lloc una taula redona a la Casa de la Cultura sobre este tràgic episodi a partir de les 20h anomenat ‘Les arrugues de l’adversitat’. En esta cita han participat Germà Ramírez, professor d’Història Contemporània de la Universitat de València, autor del llibre ‘República i Guerra Civil a Xàtiva’; també Eladi Mainar, professor d’Història Contemporània i autor de diversos treballs sobre el bombardeig; i Pablo Rodríguez, professor d’Història Contemporània i president d’Izquierda Republicana.

La barbàrie feixista contra la població civil

El bombardeig aeri de Xàtiva del 12 de febrer de 1939 va causar 129 morts i més de 300 ferits. El llançament de les bombes el va realitzar l'aviació feixista italiana a les ordres de l'exèrcit espanyol i del General Franco. Les bombes van causar estralls sobre l'estació del tren de la ciutat i sobre cases veïnes. Es tractava de bombes de 250 quilos llençades des de l'aire; testimonis orals de l'època explicaven que es van arribar a trobar restes humanes sobre arbres a centenars de metres de la zona del bombardeig.

Publicat el llistat de víctimes en l'aniversari del bombardeig de Xàtiva i Manuel

El llibre Bombardeig de Xàtiva 1939 aparegut ara fa 9 anys, recull un llistat actualitzat de les víctimes del bombardeig de Xàtiva i les de Manuel del dia abans, 11 de febrer.

Diferents historiadors són cooautors del llibre: Germán Ramírez Aledón, Eladi Mainar, Robert Martínez i Canet, Ferran BeldaAntoni Martínez i Revert, Miquel Mollà, Antoni Marzal, Miquel Lorente Jordi Estelles  i Carles Sánchez

 



Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  8. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  9. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
  10. La FAVB diu no a la Fórmula 1 al passeig de Gràcia
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid