Ja era hora després de tants d'anys d'embolcallar la brossa amb paper de regal que fes un pet com un aglà aquest ridícul i infame matrimoni de paraules buides i retòriques guarnides amb llaços inexistents d'unió, pau tensa i convergència. Bitllet de primera classe, sucs de taronja natural i finestrals d'hotels de ric amb vistes a la Castellana per als venedors del territori i la seva gent, això si, sempre en nom de Catalunya.
Paraula que heu buidat a la vostra boca de tant rostar-la per deixar-la seca, pactant la sagnia de les nostres àvies i hipotecant el futur dels qui han de venir.
Ja era hora, després de tanta prostitució i copes de luxe, que el vostre poble us escopís a la closca calba de cretí i, la vostra escenificació d'arrel franjolina, s’acabés de cop per finalitzar amb aquesta vergonya localista a l'Oest dels Països Catalans. Del vostre soci mai vam esperar res, però com a mínim ara que el poble apreta i ja no dorm amb la Riera, sembla que pretén mantenir cert rumb concret, a risc que ens enganyi amb més retòriques buides, que tampoc no seria res estrany. Però de vos que mai vam esperar res ja no ens sorprèn ni la mes mínima “poca vergonyada” ben plantada. Ja els propis jueus es van trair als Camps de Concentració per sobreviure, esdevenint vigilants i delators de la resta de presoners, per rostar una mica el crostó de pa dur de l'amo nazi i salvaguardar la seva miserable vida de rata i botifler covard. Ves per on que el crostó ara és una bona habitació amb vistes a Madrid i un bon sou pagat per totes i tots els ciutadans, especialment els d'aquesta banda de la Península Iberica, que et veiem menysprear el nostre desig com a poble mentre passeges vestint d'Armani entre els correligionaris del pensament únic al servei dels de sempre.
Potser no et veurem mai assentat al banc dels acusats com ja hem vist d'altres de la teva "calanya", però tu ja ho saps que de traïdor al teu propi discurs no et salva ni Sant Pere Màrtir. Au ves que bufa bon vent, calça’t les teves sabates ben lluents i ves-te'n allà on les mosques fan festa tot just quan han passat cavalls.
