Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El cuplet "La Barcelonista" en els anys de la xiulada a l'himne espanyol

Mercedes Serós va ser una famosa cupletista, la major representant del cuplet català. La seva cançó "La Barcelonista" va tenir un enorme èxit i va ser l'himne de l'època entre els aficionats i seguidors del FCB, en els mesos que es va xiular l’himne d'Espanya i va provocar la clausura del Camp del Barça

27/05/2015 Memòria històrica

Mercedes Serós va ser una famosa cupletista que va néixer a Saragossa l'any 1900 i va triomfar a Barcelona en els anys vint del passat segle XX. Va ser la major representant del cuplet català. La seva cançó "La Barcelonista" va tenir un enorme èxit i va ser l'himne de l'època entre els aficionats i seguidors del Barça.

Quan el Barça va guanyar el campionat aquell 1925, la cupletista Mercè Serós va gravar “La Barcelonista” per homenatjar els campions. Poc després es va fer un partit amistós, que és quan es va xiular l’himne d'Espanya. Aquell any es va clausurar el Camp del Barça de les Corts, perquè es va xiular l’himne espanyol (la Marxa Reial Espanyola). El 14 de juny de 1925 el F.C. Barcelona organitzava un partit en homenatge a l'Orfeó Català, que acabava de venir d'una gira per Itàlia. El partit es va jugar contra el Júpiter i a la mitja part una banda de música de la British Royal Marine va interpretar els himnes espanyol i anglès. En tocar la “Marcha real” tot l'estadi va xiular-la i per aquest fet el F.C.B va rebre una sanció de sis mesos de tancament de l'estadi. 

“La Barcelonista” també va ser l’última cançó en català permesa durant la dictadura de Primo de Rivera.

L’any 1972 aquest cuplet es tornaria a fer famós, en aquesta ocasió de la mà de la cantant Guillermina Motta, que va editar un disc. La nova cançó va modificar una mica la segona estrofa, i substituí l’última tornada per la següent:

Jo sóc barcelonista,
m'encanta en Sadurní
i en Martí Filosia,
que en val un Potosí,
Marcial, Reixach i Eladio,
Pujol, Torres, Rifé,
Gallego, Dueñas, Costas,
Reina i Fuster.

Serós es va traslladar sent molt jove a Barcelona i va debutar a l'Edèn Concert de Barcelona, en 1916. En 1918, Seròs ja actuava amb gran èxit en els millors teatres de Barcelona i Madrid. A Barcelona, el seu principal teatre era Eldorado. El 1925, la fama de Seròs era gran i va actuar també en els teatres Le Perroquet i Olympia de París.

Entre els èxits musicals de Mercedes Serós, destaca de forma molt notable La Barcelonista (1925), dedicada al FC Barcelona dels anys vint, és a dir, el Barça de l'Edat d'Or, el Barça de Samitier, Alcántara, Piera, Sancho ...


Valora
Rànquings
  1. Barcelona serà el punt de partida de la flotilla internacional que vol trencar el bloqueig de Gaza
  2. “La catalanofòbia existeix i seguirà existint fins que Espanya acabi el seu propòsit: anorrear els catalans a costa de negar-los el dret a escriure la seva història”
  3. TV3, instrument d’alienació lingüística i nacional?
  4. No n’hi ha prou amb informar en català: cal narrar el país en clau nacional
  5. El pont de Santa Cristina d’Aro torna a lluir estelades en plena operació retorn
  6. La plataforma en defensa de la R3 denuncia negligència davant les incidències a Rodalies
  7. L’Ajuntament de Santa Susanna continua abocant aigües freàtiques il·legalment al mar
  8. La Festa Estellés fa una nova crida per a la XVI edició: “Cal mantenir vius els nostres referents”
  9. EH Bildu: El que va dir Alonso sobre Txiki i Otegi "blanqueja el franquisme"
  10. Manuel Valls (ministre de Territoris d'Ultramar) visita Nova Caledònia per "donar suport a les forces de l'ordre"
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid