Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
El cuplet "La Barcelonista" en els anys de la xiulada a l'himne espanyol

Mercedes Serós va ser una famosa cupletista, la major representant del cuplet català. La seva cançó "La Barcelonista" va tenir un enorme èxit i va ser l'himne de l'època entre els aficionats i seguidors del FCB, en els mesos que es va xiular l’himne d'Espanya i va provocar la clausura del Camp del Barça

27/05/2015 Memòria històrica

Mercedes Serós va ser una famosa cupletista que va néixer a Saragossa l'any 1900 i va triomfar a Barcelona en els anys vint del passat segle XX. Va ser la major representant del cuplet català. La seva cançó "La Barcelonista" va tenir un enorme èxit i va ser l'himne de l'època entre els aficionats i seguidors del Barça.

Quan el Barça va guanyar el campionat aquell 1925, la cupletista Mercè Serós va gravar “La Barcelonista” per homenatjar els campions. Poc després es va fer un partit amistós, que és quan es va xiular l’himne d'Espanya. Aquell any es va clausurar el Camp del Barça de les Corts, perquè es va xiular l’himne espanyol (la Marxa Reial Espanyola). El 14 de juny de 1925 el F.C. Barcelona organitzava un partit en homenatge a l'Orfeó Català, que acabava de venir d'una gira per Itàlia. El partit es va jugar contra el Júpiter i a la mitja part una banda de música de la British Royal Marine va interpretar els himnes espanyol i anglès. En tocar la “Marcha real” tot l'estadi va xiular-la i per aquest fet el F.C.B va rebre una sanció de sis mesos de tancament de l'estadi. 

“La Barcelonista” també va ser l’última cançó en català permesa durant la dictadura de Primo de Rivera.

L’any 1972 aquest cuplet es tornaria a fer famós, en aquesta ocasió de la mà de la cantant Guillermina Motta, que va editar un disc. La nova cançó va modificar una mica la segona estrofa, i substituí l’última tornada per la següent:

Jo sóc barcelonista,
m'encanta en Sadurní
i en Martí Filosia,
que en val un Potosí,
Marcial, Reixach i Eladio,
Pujol, Torres, Rifé,
Gallego, Dueñas, Costas,
Reina i Fuster.

Serós es va traslladar sent molt jove a Barcelona i va debutar a l'Edèn Concert de Barcelona, en 1916. En 1918, Seròs ja actuava amb gran èxit en els millors teatres de Barcelona i Madrid. A Barcelona, el seu principal teatre era Eldorado. El 1925, la fama de Seròs era gran i va actuar també en els teatres Le Perroquet i Olympia de París.

Entre els èxits musicals de Mercedes Serós, destaca de forma molt notable La Barcelonista (1925), dedicada al FC Barcelona dels anys vint, és a dir, el Barça de l'Edat d'Or, el Barça de Samitier, Alcántara, Piera, Sancho ...


Valora
Rànquings
  1. Organitzacions de la Esquerra Indpendentista criden a mobilitzar-se aquesta Diada Nacional sota el lema “El combat és sempre ara”
  2. SOM POBLE-St. Martí Vell denuncia opacitat i il·legalitats de l’alcalde Robert Vilà
  3. Girona, pendent del retrat del Rei: mobilització antimonàrquica el 15 de setembre
  4. Marxes de torxes arreu del país en la vigília de la Diada Nacional (veure el llistat)
  5. Poble Lliure i La Forja fan una crida a “fer foc nou” i rellançar l’independentisme d’esquerres arreu dels Països Catalans
  6. Girona penja la foto de Felip VI al ple amb un mosaic de l’1-O i fa diverses accions de protesta a la ciutat
  7. Homenatge a Rosario Palomino, una catalana nascuda al Perú
  8. Catalanofòbia transversal i decolonial
  9. Jaume Martínez Vendrell. Una vida per Catalunya
  10. Terra, Classe, Llengua. Fem foc nou a l’independentisme d’esquerres
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid