Jordi Nogué i Guifré Peguera van ser jutjats ahir, dijous dia dos d’octubre, a l’Audiència Nacional (Madrid) acusats d’haver cremat una fotografia del rei Joan Carles I l’11 de setembre de l’any passat. Els dos joves maresmencs s’enfrontaven a una possible condemna de 21.600 euros, als quals se’ls hi sumaven 14.000 més de fiança compartida, que no havien pagat al•legant que “no tenen feina i són estudiants”. En cas que no haguessin pagat, podrien haver estat condemnats a 6 mesos de presó.
El jutge de l’Audiència Nacional, Manuel Vázquez Honrubia, ha condemnat els dos joves a pagar 900 euros de multa cadascú per delicte “contra la corona i contra la constitució”. La defensa del cas, però, apel•larà la condemna.
Tots dos joves han admès que van penjar la fotografia del monarca cap per avall i van ruixar-la amb alcohol de cremar. No obstant, han negat haver estat ells els que van calar foc a la imatge. Guifré Peguera assegura haver participat en l’acció i haver mullat la imatge per ser cremada però Jordi Nogué afirma només haver aguantat el retrat. “Si ho hagués fet jo, ho diria, i ho faria de nou, però no vaig ser jo” – va declarar.
Solidaritat i Repressió. Cara i creu d’un mateix judici.
Nogué i Peguera van arribar a l’Audiència Nacional acompanyats d’una quarantena de persones que van marxar amb ells amb el bus de suport organitzat per la Campanya “Ara República Catalana. Jordi i Guifré absolució”. El bus va partir cap a Madrid la nit de l’1 d’octubre després d’una concentració en solidaritat als dos encausats on es van aplegar desenes de persones a l’estació de Mataró.
El bus solidari arribà a Madrid a primera hora del matí i només baixar la Policia Nacional va etzibar mostres de rebuig dirigint-se a un dels assistents amb la cantarella: “España entera, una sola bandera”. Després d’esmorzar la quarantena de persones aplegades en mostra de solidaritat van ser identificades i escortades amb deu policies i dos furgons fins la Castellana, a uns metres de l’Audiència Nacional, davant la negació de la policia de poder apropar-s’hi més.
Les mostres de solidaritat es van estendre fins a l’inici del judici, que va començar amb una hora de retard. Els encausats van rebre el suport de militants d’Izquierda Castellana, Joan Tardà (ERC) i Jon Inarritu (Amaiur). Tot i així, les mostres de rebuig no varen cessar i la Policia Nacional va multar amb 300€ al regidor de la CUP d’Argentona, Eudald Calvo. L’objecte de la sanció era no haver comunicat la concentració, que, d’altra banda, com afirma el comunicat d’Alerta Solidària, “era una concentració de la que ningú se’n podia escapar degut a la retenció practicada per la pròpia policia”. Les persones retingudes es varen esperar fins la fi del judici a la Castellana amb crits de “Jordi i Guifré absolució”, però també d’”independència” i “volem votar i votarem”.
El judici.
El judici va començar amb clares mostres de rebuig i menyspreu cap als dos encausats i als acompanyants. El jutge va prohibir l’entrada a les persones que vestien la samarreta solidària, amb el missatge: “Jo també cremo la corona espanyola”, que no la van poder lluir ni al revés ni sota d’un jersei. Com a conseqüència la mare d’un dels imputats va haver de canviar-se de roba enmig del carrer. Als dos acusats se’ls va amenaçar de procedir el judici sense ells i amb 500€ de multa si no se les treien. Finalment els van deixar entrar amb la samarreta girada.
Tot i poder declarar en català va haver dificultats de comunicació entre els acusats i el jutge perquè el traductor semblava no dominar la llengua.. A més a més, el jutge del cas es va estranyar que de que aquest fos del País Valencià.
Els Mossos d’Esquadra van intervenir a través de videoconferència i van mostrar evidents contradiccions entre ells, com ara qui va fotografiar l’acció i com els dos joves van ser identificats. A més a més han assegurat que ja tenien coneixements que “participaven en moviments socials així com en l’ocupació d’un edifici a Mataró”. Alerta Solidària considera que ha quedat de nou evidenciada “l’existència de seguiments i fitxers polítics il•legals”.
L’advocat dels dos joves, Jordi Busquets, ha basat la defensa en el dret de llibertat d’expressió apel•lant a la “lògica democràtica”. A més a més, ha afegit que en cap cas era una crítica a la persona de Joan Carles I, sinó “una crítica a la institució” i ha afegit que “la Constitució espanyola no prohibeix el seu qüestionament, i ella mateixa estableix els procediments per a la seva reforma”. El fiscal, Carlos Bautista, però, els ha acusat de delicte contra la “corona española y la constitución” i ha afegit que representa"ataque a la unidad indisoluble de España".
“Ara República Catalana”.
La Campanya de suport als dos joves encausats “Ara República Catalana” ha donat les gràcies a totes les mostres de solidaritat rebudes durant aquests mesos i ha afegit que continuarà la lluita contra la monarquia, que consideren “herència directa del franquisme”, i per a la construcció d’una República Catalana Independent.
