Aquest any novament es realitzarà l'Homenatge al Che Guevara a la plaça de Badalona que porta el seu nom.
L'acte de record del guerriller argentí i cubà tindrà lloc el 8 d'octubre a les 19 hores, a la Plaça del Che. Es durà a terme una ofrena floral i hi haurà actuacions musicals, parlaments i la lectura del manifest.
Record permanent per "Che" a Badalona
Cada any s'organitzen a Badalona actes en memòria del guerriller i revolucionari argentí. L'anyt 2007, amb motiu del 40è aniversari del seu assassinat, unes 400 persones van assistir a l'acte d'inauguració del monument al Che Guevara, organitzat pel Casal d'Amistat amb Cuba de Badalona, associacions de veïns del barri i organitzacions polítiques de la ciutat, entre elles l'esquerra independentista (CUP de Badalona, MDT, AJB, AJBS, Maulets i Casal Antoni Sala i Pont) i amb el suport de Defensem Cuba. Un monument que ha romàs fins ara com a referència i que ha consolidat els homenatges al lluitador internacionalista assassinat el 1967.
El lluitador antiimperialista, icona de les esquerres
L'argentí Ernesto "Che" Guevara va ser assassinat per mercenaris pagats per la CIA nord-americana. El Che, nascut el 1928 a Rosario (Argentina) fou un dels líders de la Revolució Cubana i impulsor del moviment revolucionari a nivell mundial, icona de les nacions i pobles que lluitaven pel seu alliberament.
Durant la dècada dels anys seixanta el Che s'establí amb un petit grup de guerrillers a Bolívia i el 9 d'octubre del 1967 a La Higuera (Bolívia) fou capturat i executat de manera clandestina per l'exèrcit bolivià amb la col·laboració de la CIA. El Che va morir amb una arma a la mà, practicant la lluita armada i combatent el capitalisme i l'imperialisme.
Procedent d'una família de l'alta burgesia, Guevara estudià medicina. Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz. Perseguit, s'exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s'uní als revolucionaris cubans. Participà en l'operació "Granma" i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista. Després del triomf de la revolució cubana (1959), ocupà alts càrrecs. Ministre d'indústria (1961), accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l'economia del país. A Punta del Este (1961) i a Alger (1963) féu una crida a la solidaritat de tots els pobles del Tercer Món per a combatre les forces imperialistes.
