"Amb llàgrimes als ulls i amb el puny clos", Edicions del 1979 comunica públicament la mort del lluitador independentista Quim Pelegrí i Pinyes
Avui, 24 d’abril de 2025, ha mort el nostre company Quim Pelegrí i Pinyes. Fill d’en Joaquim i la Josepa, i germà d’en Ramon, va néixer el 3 de juny de 1954 a Barcelona. Va estudiar ciències biològiques a la Universitat de Barcelona i va treballar al Parc Zoològic. Políticament, va militar en el moviment ecologista català (Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, i Taula Antinuclear i Ecologista de Catalunya) i en l’independentisme combatiu i revolucionari (PSAN-P i Terra Lliure).
El 1978 va ser un dels fundadors de Terra Lliure, de la qual va ser l’impulsor principal. Teòric i practicant de la lluita armada, va estar a punt de perdre la vida en dues ocasions el 1979: el 26 de gener, quan la policia espanyola assassina a trets Martí Marcó i Bardella, i el 2 de juny, quan Fèlix Goñi i Roura cau en acció. Va passar més de tres anys a la presó. Primer, a la Model; després, a Carabanchel, i, finalment, al penal de Segòvia.
En l’àmbit editorial, va mirar de promoure un segell que s’havia d’anomenar Gla. El projecte no va reeixir, però la relació d’en Quim amb els llibres no acabaria pas. Ben aviat es va incorporar a l’embrió del que seria Edicions del 1979, nom que porta la seva empremta. El 2013 va publicar Rotxec: Història etimològica i complementària de l’independentisme combatiu i revolucionari, l’expressió escrita de la seva vida. Va ser un dels nostres editors fins que la salut li ho va permetre.
Edicions del 1979, reprodueix en la nota de premsa, com a mostra de la fermesa i compromís de Quim Pelegrí, un fragment del missatge que el febrer de 1981 —pocs dies abans del seu judici a l’Audiència Nacional— va enviar des de la cel·la 315 de la presó de Carabanchel als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC): «sabem que tots els nostres sofriments, els nostres dols i les nostres nafres profundes no són sinó ferides al cos dels Països Catalans en combat; ara, la lluita continua i cal combatre, més tard ja les guarirem».
