La gran demostració popular d'ahir amb la formació de la V gegantina creada a les 17.14 de la tarda, és una crida clara a votar en referèndum el 9 de novembre. Aquest missatge és claríssim. I tindrà conseqüències immediates perquè situa la confrontació política del 9 N en un nivell de pressió que serà difícil de menystenir per part de les institucions i partits concernits. Però és també, si s’analitza amb deteniment i sense prejudicis, alguna cosa més: és, per la seva magnitud i configuració, una mostra d'una veritable revolució política que travessa el nostre poble.
Es tracta d'una veritable revolució política que porta dins seu un sentiment de canvi, d'organitzar una nova societat. És, en el fons, l'exigència d'un protagonisme popular en les grans decisions que ens afecten, tot expressant alhora una desconfiança important envers la manera de fer política del moment present.
És molt important saber-ho veure així per a contribuir a mantenir aquest sentiment que és portador d'un nou futur que va en el sentit del que hem defensat des de sempre des de l'independentisme dels anys 80 de segle passat. La connexió amb aquell independentisme es va manifestar també d’una manera prou evident, potser anecdòtica però real. En molts sectors de la Via els crits de "Ni França ni Espanya, Països Catalans" acompanyats del cant de "No volem ser una regió d'Espanya etc." i fins i tot de visques a Terra Lliure .. mostrava si més no, l’aspecte més aparent aquesta connexió d'una part important del moviment amb els sentiment profunds de l’independentisme nascut el 1979.
Per això és molt important no equivocar-se: Tenir clar que ens trobem davant una veritable revolució popular democràtica portadora de voluntat de canvis socials i de transformacions en la manera de fer política. S'equivoquen els partits que es pensen que predicant ara una unitat en el parlamentarisme (com fa CiU) podran encarrilar el sentiment popular. I s'equivoquen també els esquerranistes influïts per ideologies i tics de caire espanyolista (com sectors d'Endavant, d'Arran, de Podemos etc.) quan diuen que l'independentisme actual és de dreta i que cal crear un moviment a part.
No cal un moviment a part sinó un moviment “dins” el moviment. I el nucli d’aquest "moviment dins el moviment" ja existeix: és la CUP. Ahir David Fernàndez analitzava amb lucidesa la situació. Si la CUP sap mostrar les seves posicions d’una manera clara, sense desviacions ni infantilismes, es pot convertir en el nucli d'una Unitat Popular poderosíssima que sigui capaç de crear les condicions d'una ruptura democràtica amb profunditat que ajudi a avançar políticament una part important del moviment independentista i obri el camí cap al socialisme tot connectant el conjunt dels Països Catalans amb el sentiment de llibertat i de poder popular del moviment de fons que es va expressar ahir a Barcelona.
