Avui, dia de la Mare de Déu d’Agost, s’ha fet públic que la presidenta d’Òmnium Cultural “acceptaria un referèndum a tot l’Estat”, una proposta insòlita en aquesta modalitat de consulta que és, en ella mateixa, la negació del dret d’autodeterminació.
Les argumentacions són ben poc fonamentades perquè el que és important en aquest moment del procés no és pas “comptar-nos” sinó exercir un dret. I començar negant aquest dret és un error de l’alçada d’un campanar. D’aquesta manera Muriel Casals se situa – potser insabudament - al costat de destacats “sociovergents” que ja havien manifestat aquest interès en un article a Tribuna.cat el 19 de desembre passat.
Que la sociovergència, obsessionada per no incomodar l’Estat, busqui una sortida que no obligui l’Estat espanyol a reconèixer la sobirania del poble català té una explicació. Però en cap cas és un criteri que hauria de presidir les consideracions de les organitzacions culturals i cíviques com Òmnium Cultural. Ara, en aquest moment, més que distreure’ns comptant-nos, toca defensar i exercir ja de manera efectiva el nostre dret a decidir com a poble.
