Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
#totssomTV3, malgrat no parli de “nosaltres”
07/05/2013 Carles Benítez

La llengua, l'espai mental que representa, fa que sigui “la nostra”

                                                                                     

Aquests dies que es parlava de la desaparició de les corresponsalies de TV3 a diversos indrets del país, em va cridar l'atenció un article de l'escriptor nord-català Joan-Lluís Lluís titulat “Autoestima, espai mental i corresponsalies de TV3”. L'escrit deia que “El que importa del mapa del temps de TV3 no és que permeti saber quin temps farà als territoris catalanoparlants que envolten Catalunya sinó que visualitza un espai comú. O, si més no, una possibilitat d’espai comú”  amb el que es guanyava autoestima. Sota aquesta premissa, afirmava que les desaparicions de corresponsalies reduirien “l’espai mental” de país i, doncs, de la llengua catalana. En aquesta línia argumental, pronosticava que si desapareixia la corresponsalia de Catalunya Nord, també desapareixeria aquest territori de l'espai mental de qualsevol català del Principat. 

És evident que la llengua i el mapa del temps de TV3 tenen en valor simbòlic amb el que visualitza un espai comú,  amb el qual ens trobem identificats, més enllà de “les quatre de les províncies”. En aquesta línia, es van generar les mobilitzacions populars al País València, les Illes i Catalunya Nord perquè el senyal de TV3 arribés a les seves contrades. Unes mobilitzacions que no s'ha aturat amb els tancaments dels repetidors i que va tenir la seva expressió més àlgida amb la presentació de la “ILP de televisió sense fronteres”. Ara bé, ni els governs autonòmics dels diferents territoris ni la direcció de TV3 han sabut correspondre a les demandes populars. Tot el contrari, les ha menyspreat. El senyal encara no arriba a tota la nació, i TV3 no ens visualitza com a país, més enllà de la llengua i del mapa del temps. 

 

#totssomTV3, però volem que parli de “Nosaltres”

Però és evident que TV3 ha esdevingut un símbol nacional dels Països Catalans i encara ho seria més si parles de “nosaltres”, del món i per a “nosaltres”, allò que Josep Gifreu va anomenar “espai català de comunicació”. En aquesta línia, Gifreu en el seu llibre Comunicació i Reconstrucció nacional,  diu “el fet de l'afirmació com a acte d’enunciació de la identitat, es realitza a través del(s) llenguatge(s), del llenguatge fonamentalment oral, però també gestual, icònic, etc., i també dels llenguatges molt més especialitzats com el fílmic, el radiofònic o l'informàtic....; és a dir, que l'afirmació d'una identitat és un acte de comunicació fundacional per a la col·lectivitat (com ho és per a l'individu), a través del qual aquesta col·lectivitat s'expressa i expressa la seva voluntat de futur compartit; notifica als altres grups la determinació presa; informa sobre allò que constitueix el seu projecte de futur; en una paraula, constitueix i construeix el seu propi espai de comunicació, espai eminentment cultural, però que pressuposa un espai geopolític”.

Per completar-ho, afegiríem que si tenim en compte que els mitjans de comunicació públics són una part important del sistema educatiu de les societats modernes i molt especialment la televisió.

Si tenim en compte aquestes indicacions, TV3 hauria de promoure també els referents culturals compartits i tenir molta cura amb les denominacions geogràfiques. Tot plegat amb la intenció de visualitzar la nació per interioritzar el mapa conceptual.

El “nosaltres”, segons l’expressió de Gifreu a l’obra citada,  per generar un marc de referències compartits per reafirmar-nos com a poble amb l'objectiu de cohesionar i relligar el mapa conceptual. En aquesta línia hem de començar a parlar ja d'una “normalització conceptual”.

Com deia Joan-Lluís Lluís en el seu escrit i motiu de les meves reflexions “el que importa és que Catalunya Nord, com a tros de Catalunya, hauria de ser part integrant del territori mental de qualsevol català del Principat”, així com la resta dels territoris.

Com que ens acostem cap a la Independència és possible que ben aviat gaudirem d’una autèntica televisió nacional i d’àmbit nacional (nacional= Països Catalans, per allò de la normalització conceptual). Ara bé,  no puc entendre que precisament per això, des del Principat es vulgui eliminar les corresponsalies i acomiadar treballadors i treballadores no només de TV3, sinó també de Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies (ACN) de a causa de l’anomenada “estafa”. Encara ho entenc menys, quan es parla des de la plaça de Sant Jaume de Barcelona de la necessitat de construir  estructures d'estat.

Si, precisament,  els mitjans de comunicació públics se’ls  a de considerar, com una part molt important de les estructures d’estat  que necessitem per a la ruptura i relligar la nació sencera en aquest camí de la reunificació nacional dels Països Catalans. 

El camí de les retallades només ens portarà a trinxar encara més el país, a buidar els pocs continguts nacionals que encara hi són a TV3 i fins i tot a retallar el mapa del temps i perdre la nostre visió de país o qui sap, si escoltarem allò de “Comunidad Valenciana”.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid