Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L'independentisme com alternativa

Article de Carles Benítez, presoner independentista que es trobava a la Presó de Carabanchel, publicat al Diario de Barcelona el 8 de setembre de 1983

17/08/2014 El fil roig

Al Fossar de les Moreres ens aplegarem els independentistes per reafirmar la nostra actitu combativa davant les constants agressions a què està sotmès el nostre poble, car per a nosaltres la Diada de l'Onze de Setembre és una jornada més de lluita en defensa de la terra, com també ho són els dotze, els tretze, o...

Els independentistes no hem claudicat en la lluita i el que ens dóna més força per continuar és que hem sobreviscut a les campanyes electorals i a la desmobilització. Per tant, ningú no pot dubtar, a hores d'ara, que l'independentisme a casa nostra es perfila com una alternativa revolucionària.

D'ençà de la mort del dictador, el moviment independentista ha trobat moltes dificultats pr avançar, i la més forta ha estat la repressió. En aquest sentit van sorgir dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, única organització antirepressiva que des d'un bon principi va aplegar tots els independentistes.

Al voltants d'aquesta organització antirepresiva l'independentisme ha resistit, i a poc a poc, ha anat incidint en les lluites populars. Això en ha fet veure a molts que actualment existeix un moviment independentista que cal organitzar. Sí, veritablement existeix un moviment independentista en potència que cal ORGANITZAR i no COORDINAR -error en què han caigut alguns intents de crear moviments al nostre país.

Per tant, quan parlem del futur Moviment de Defensa de la Terra, no parlem de la creació d'un altre moviment: parlem d'una alternativa popular que serveixi per aglutinar tots els independentistes a l'entorn d'un mateix projecte polític, car l'independentisme, avui per avui, no és una bandera de cap organització política, és la bander de tot el Poble Treballador Català que lluita diàriament pel seu alliberament social i humà.

Tot el que he dit fins ara poden semblar paraules molt maques, però el que hem de tenir molt clar és que la creació del Moviment de Defensa de la Terra és una necessitat de l'independentisme si volem subsistir com a poble:

Perquè els Països Catalans som una unitat d'agressió per part de l'Estat espanyol i de l'Estat francès. Ens han col·locat, així per les bones, centrals nuclears a dojo. Els nostres rius són els més contaminats del continent europeu. Cada estiu que passa tenim menys riquesa forestal. L'explotació turística ha despersonalitzat la nostra costa...

Perquè, a nivell lingüístic, encara no ens en sortim. De què serveix aprendre català a l'escola si a tot el nostre entorn la llengua espanyola i francesa anul·len totalment la nostra llengua? Ni tan sols tenim mitjans de comunicació en català.

Perquè el moviment obrer ha estat ensorrat per la política claudicant dels partits anomenats d'esquerres i nacionalistes. Cada dia hi ha més tancament s d'empreses, i per tant, més atur...

Perquè...

Tot això està passant amb el vist-i-plau de l'actual política d'aquesta Generalitat, amb el suport dels partits espanyolistes i botiflers, que han conduït l'autonomia a un carreró sense sortida. El que s'ha demostrat amb aquesta pràctica és que l'autonomia no pot solucionar el problema nacional català.

D'altra banda, aquestes organitzacions sota la bandera del nacionalisme, ens conviden a participar en reivindicacions puntuals, quan la Metròpoli els diu no a una llei, cridant el poble perquè els faci costat per al seu benefici electoralista -ahir la LOAPA, avui la llei del català-. Sembla que recordin Santa Bàrbara únicament quan trona. Els independentistes no hem cregut en aquesta praxi i tampoc en l'autonomia, ni en aquesta ni en cap altra.

Segur que aniríem omplint fulls i fulls amb a les constants agressions a què diàriament som sotmesos. Com veiem, el Moviment de Defensa de la Terra és una necessitat si volem aturar totes aquestes opressions i caminar cap a la reconstrucció de l'Estat socialista dels Països Catalans.

Davant de tot això els catalans conscients hem de tornar a enlairar la falç i cridar VISCA LA TERRA i MORI EL MAL GOVERN. En aquest sentit, el proper Onze de Setembre ha de ser una jornada de reflexió, per comprendre el combat, un combat que s'ha vist en moltes ocasions ofegat per la repressió.

Abans els independentistes érem considerats com a veritables terroristes; avui, quan a la Metròpoli governen els socialistes, ens consideren sospitosos de fer actes terroristes -en alguna cosa s'ha de notar el canvi-. No obstant això, la repressió ha anat en augment i qualsevol independentista pot ser conduït a comissaria per deu dies. Allà ens estimen molt, únicament volen tenir un intercanvi d'opinions. Malgrat tot la lluita ha continuat i l'independentisme s'ha perfilat com a referència revolucionària.

Una alternativa que ens ha d'aglutinar a tots sota una única bandera, la independència i el socialisme. Per tant, enguany, després de l'acte del Fossar, no podem tornar a les nostres llars amb les mans buides, car qualsevol victòria únicament s'assoleix amb al tàctica d'anar-hi, anar-hi i anar-hi.

I aquest Onze de Setembre ha arribat l'hora de fer el nostre equip batejat amb el nom de . Aquesta vegada per lluitar i vèncer, i no pas per sofrir.

Tal comdiu el nostre amic Miquel Martí i Pol, «Via fora! Que tot és possible i tot està per fer.

 Carles Benítez Baudés, presoner independentista. Presó de Carabanchel

Diario de Barcelona, 8 de setembre de 1983

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid