Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Groucho Marx i les eleccions europees
01/03/2014 Josep A. Vilalta
Josep A. Vilalta, de la CUP de Torà Josep A. Vilalta, de la CUP de Torà

Per Josep A. Vilalta, militant de la CUP a Torà

Volem que, aprofitant les eleccions europees, la CUP digui la seva sobre el model d’Europa que ens estan imposant? En cas afirmatiu, volem que el posicionament de la CUP arribi al màxim de gent possible arreu dels Països Catalans? Aquestes són les primeres preguntes que hauríem de fer-nos a l’hora de decidir concórrer, o no, a les eleccions al Parlament europeu, conjuntament amb EH Bildu i el BNG.

Arguments a favor de participar en aquestes eleccions? Per a no plagiar un article que comparteixo de la primera a l’última lletra, i perquè possiblement no ho explicaria de manera tan clara i concisa, aquí teniu l’enllaç de l’últim apunt d’opinió de Juli Cuéllar a Llibertat.cat: Clavem la CUP al cor de la bèstia! En el mateix sentit, també podeu fer una mica de memòria històrica rellegint el Manifest d’Iniciativa Internacionalista als Països Catalans de les eleccions de 2009, candidatura a la que van donar suport a títol individual alguns militants després que la CUP decidís no fer-ho.

Si tenim clar quins són els principis polítics que hem de defensar, el debat sobre la participació o no en aquestes eleccions ha de ser tàctic. Les eleccions són eines i, com totes les eines, poden ser útils en un determinat moment i no ser-ho en altres; l’oposició a participar-hi, per motius tàctics, és ben legítima i no cal presentar-la com una qüestió de principis del tipus “aquesta no és la nostra Europa i participar aquestes eleccions comporta legitimar les seves institucions”. No cal donar tanta transcendència a una convocatòria electoral que, com coincideix tothom, tindrà una participació molt i molt baixa.

És cert que sense concórrer a les eleccions també podem fer campanya contra els dictats de la troica i en favor de l’Europa dels pobles, però és igualment cert que enmig de la voràgine electoral la dificultat per a arribar a un nombre important de la població és major i que, per tant, requereix un esforç militant més gran –fet que entra en contradicció amb l’argument de no participar-hi per a prioritzar altres eixos de treball com el municipalista- que l’opció d’aprofitar la campanya electoral i els seus espais per a fer arribar arreu el missatge que som Països Catalans i que volem la independència per a canviar-ho tot. Molts cops l’esquerra independentista –totes les organitzacions; això no és una crítica contra cap en concret- han fet campanyes que han esdevingut més d’autoconsum que d’emplaçament real al conjunt del poble català perquè, malgrat treballar l’argumentari, no s’ha trobat la manera d’arribar al conjunt del poble.

Les eleccions europees són una oportunitat per a difondre un missatge nítidament independentista i clarament d’esquerres arreu dels Països Catalans sota ocupació espanyola. Podem aprofitar-les o no però, decidim el què decidim, no caiguem en l’error d’elevar les eines a la categoria de principis. No fos cas que en un altre moment, en una conjuntura diferent, calgués recórrer a una de les més cèlebres cites de Marx, i no precisament de Karl sino de Groucho: “Aquests són els meus principis, si no li agraden en tinc d'altres”.

 

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid