Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’esquerra independentista no és independentista...
27/02/2013 Josep A. Vilalta
Josep A. Vilalta, de la CUP de Torà Josep A. Vilalta, de la CUP de Torà

Ves per on, l’esquerra independentista no és independentista. O no n’és gaire. O, com a mínim, n’és menys que el nou sobiranisme que no es defineix de dretes però que accepta seguir les regles del joc fixades per una ínfima minoria en contra la majoria de la població d’aquest país. Aquesta idea, posada en circulació amb l’aparició fa pocs anys de l’anomenat independentisme transversal, sovinteja molt més els espais d’opinió d’ençà de l’accés de la CUP al Parlament de Catalunya. “Són més d’esquerres que independentistes!”, asseguren els conversos de darrera hora. “Votaran contra la independència si no va acompanyada del socialisme”, sentencien aquells que en condicionen el seu suport a la permanència a la UE. A partir d’aquest argumentari tan elaborat, els defensors d’aquesta curiosa teoria aprofiten qualsevol oportunitat per a tractar d’obrir els ulls als milers d’incauts que van confiar en aquesta colla de trinxeraires. La darrera ocasió els l’ha donat el Centre d’Estudis d’Opinió.

Entre les dades recollides en la primera onada d’enguany del Baròmetre d’Opinió Política, elaborat pel CEO aquest mes de febrer, n’hi trobem una que a primer cop d’ull pot resultar sorprenent: si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya hi votarien afirmativament el 95.3 % dels votants d’ERC, el 78.2 % dels de CiU, el 74.5 % dels de la CUP, el 50.4 % dels d’ICV, l’11.7 % dels del PSC, el 3 % dels de C’s i el 0.9 % dels del PP. En total votaria que sí un 54.7 % de les persones enquestades. Que el percentatge de l’electorat d’una força política com la CUP, que va concórrer a les eleccions del 25N amb un programa on es parlava d’independència total, que respon que votaria afirmativament a la independència d’aquest (tros de) país sigui inferior al percentatge d’electors d’ERC que votarien en el mateix sentit i, fins i tot als de CiU, una coalició que ni abans ni després de les eleccions ha parlat obertament d’independència, pot fer ballar el cap a més d’un i pot donar peu a interpretacions de tot tipus.

“El 19% dels votants de la CUP descarten votar «sí» a la independència”. Amb aquesta frase titula Quico Sallés un breu article a Nació Digital. La frase següent tampoc no té pèrdua: “l'esquerra assembleària independentista, potser no és tant independentista”. Sensacional... ista. L’esquerra independentista és “menys independentista” pel fet de recollir una quarta part dels seus vots entre sectors no independentistes? La CUP seria “més independentista” si només aconseguís vots d’independentistes convençuts? No hi estic gens d’acord. Al contrari, cal valorar positivament que la CUP arribi, gràcies als continguts socials i democràtics del seu programa polític, a sectors no independentistes de la població. En tot cas, el què no s’hauria de considerar positiu és que hi hagi independentistes que votin a partits que es declaren autonomistes o federalistes o que -al loro!- fan veure que són independentistes i no en són.

Així, doncs, hem de donar per bo que una cinquena part dels votants de la CUP enquestats no respongui afirmativament una pregunta sobre el sentit de vot en un hipotètic referèndum d’autodeterminació? De cap de les maneres. A diferència dels partits que volen perpetuar l’actual marc constitucional espanyol, que prioritzen “ocupar la centralitat”, adequant en cada moment el seu discurs a l’opinió majoritària de les bosses d’electors als que aspiren arribar, qualsevol moviment polític que pretengui canviar de marc juridicopolític ha de treballar per a conscienciar la població de la necessitat dels canvis proposats.  En aquest sentit el paper de la CUP no s’ha de limitar a recollir el vot de la gent que comparteix plenament el projecte polític de l’esquerra independentista sinó que ha de treballar per a estendre els seus plantejaments entre sectors cada cop més amplis del poble català. I és evident que entre els sectors on el discurs de la CUP pot i ha d’incidir més hi ha la gent que l’ha votat compartint només part del seu discurs. L’objectiu hauria de ser fer avançar cap a posicions independentistes la gent que va votar la CUP per ser d’esquerres i cap a l’esquerra la gent que ho va fer pel seu independentisme.

Cal posar sempre en quarantena els resultats de les enquestes. En el cas del baròmetre del CEO cal tenir en compte, a més, que les opinions dels electors de les formacions més petites s’obtenen amb una mostra molt més reduïda i que, per tant, el marge d’error és més gran que les dels partits més votats. Amb tot, la dada rellevant sobre el sentit de vot en un hipotètic referèndum sobre la independència d’aquest (tros de) país no és tant el percentatge de vots afirmatius obtinguts en un moment puntual sinó la seva evolució. Del que es tracta, en aquest camp concret, és que a les properes onades els resultats de l’electorat de la CUP siguin superiors al 74.5 % i, sobretot, que el del conjunt de la població augmenti molt per sobre del 54.7 % actual. Més enllà de partits concrets, de lideratges polítics i de declaracions institucionals, és l’augment de la consciencia independentista entre sectors cada cop més amplis del poble català el que ha de portar aquest país (o inicialment un tros d’ell) cap a la independència.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid