L'oposició del Consell Superior d'Esports d'Espanya (CSD) i la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) a l'ingrés de la GFA (Gibraltar Football Association) a la UEFA han fet recordar a molts catalans les campanyes del govern espanyol contra la presència de les seleccions esportives catalanes en competicions internacionals. Aquesta no és la primera vegada que les dues nacions coincideixen en els seus enfrontaments amb l'Estat espanyol, fa molt poc temps es van poder veure estelades a Gibraltar, però les relacions catalano-gibraltarenyes són molt més antigues, de fet l'origen de Gibraltar està bastant relacionat amb els Països Catalans.
Durant la Guerra de Successió els Aliats intenten prendre la ciutat de Barcelona el 27 de maig de 1704 però finalment no aconsegueixen ocupar la ciutat comtal. El Príncep Austríac Jordi de Darmstadt amb l'estol de l'Almirall Rooke de 30 vaixells britànics i 18 holandesos amb (segons la font) de 1.200 a 3500 soldats d'infanteria anglesos, marxen el 31 de maig embarcant prop de 300 miquelets; majoritàriament Vigatans. L'1 d'agost arriben a Gibraltar que es va conquerir el dia 4 amb l'ajuda dels 300 miquelets catalans i el comandant valencià Joan Baptista Basset. El que ja no és tant conegut és el fet que al llarg de la guerra el comandant i tropes de Gibraltar eren catalans (les tropes catalanes feien servir la Creu de Sant Jordi com els anglesos cosa que pot portar a confusió). A Gibraltar hi ha una badia (i un petit poble) anomenada Catalan Bay en record de les tropes catalanes que varen permetre la primera ocupació d'aquest petit territori de la Península Ibèrica, ocupació que va ser confirmada el 13 de juliol de 1713 amb la signatura del Tractat d'Utrecht.
