Mitjans de comunicació i polítics del règim han lamentat la mort del feixista i homenatjat la seva suposada carrera periodística. Alguns mitjans catalans han informat de la mort i de la biografia obviant el seu vessant de col·laborador amb el règim franquista (La Vanguardia, El Periódico, 3cat24), mentre que d'altres han mencionat la polèmica que va provocar el lliurament, l'any 2008, de la Medalla al Mèrit al Treball del govern espanyol a Sentís. Especialment remarcable ha estat la crònica oficial que ha difós durant tota la tarda Catalunya Radio, TV3 i el 3/24, difonent tan sols valoracions subjectives de l'individu desaparegut.
L'Agència Catalana de Notícies s'ha fet ressò de l'escàndol, que va provocar que més
de cinquanta col·legiats del Col·legi de Periodistes reclamessin retirar els elogis a Sentís tot recordant la seva tasca d'informador durant la guerra al servei de Cambó, o
el fet que entrés a Barcelona el gener de 1939 amb els exèrcits de
Franco. Arran d'aquest apunt, i també gràcies a la tasca realitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils a través de Twitter, mitjans com l'Ara o El Punt/Avui han reproduït la petita nota crítica. També l'ara cap de política del diaria Ara, Ferran Casas, se n'havia queixat llavors.
Més desacomplexats s'han mostrat diaris digitals com Directe.cat o Nació Digital, tot i que el d'aquest darrer -un article que signava Xavier Borràs titulat "Carlos Sentís, l'espión de Franco, mor als 99 anys", ha estat despublicat i substituït per un d'oficial i còmode amb el poder.
En jornades com les d'aquest dimarts doncs, es fa més necessari que mai reivindicar la tasca de periodistes crítics, sòlids i compromesos, aquests sí, amb la democràcia, com ho va ser Ramon Barnils, que com a tal va despullar tant com va poder la figura de Sentís. En aquest sentit, l'exposava sense embuts tot fent "Un tomb per la púrria" [I, II i III]. Deia: "Sí que ha estat a tot arreu, aquesta menudesa, amunt i avall i remenant la cua com gosset de senyora madura, que és com el descriuen els seus companys de generació. Un llepaconys, com si diguéssim". I lamentava, sobre el fet que Sentís hagués estat degà del Col·legi de Periodistes: "El que resulta intolerable [...] és que el nostre temps i la classe periodística (la de qui subscriu) hagin promogut que un personatget d'aquesta mísera condició hagi arribat a president del gremi, quan calia més que mai als ciutadans que nosaltres, els assalariats del Quart Poder, ens distingíssim dels altres Tres, en els quals, més que mai, havien de proliferar polítics de segon ordre i personatges de tercer".
...I la tradició d'en Barnils
El periodista Xavier Borràs alçava la veu per queixar-se del fet que "un feixista reciclat" fos condecorat pel Col·legi de Periodistes. Un fet que també va denunciar el fins fa poc director del Grup Barnils i el director de Vilaweb, Vicent Partal. I la veu lúcida d'en Montanyà deia a "Cent Gaiters" "fa setanta anys que va arribar d'uniforme i encara hi és. A més no li ha calgut adaptar-se".
"L'espia de Franco és el Sentís, apa"
"L'espia de Franco és el Sentís, apa", escrivia en Ramon Barnils l'any 1979 en un article publicat a El Be Negre. Més tard, a El Temps, n'ampliava la informació en una sèrie de tres més: "Un tomb per la púrria", també dedicat al periodista franquista que l'any 2008 va ser condecorat amb la Medalla al Mèrit pel Treball que atorga el ministeri espanyol de Treball en un acte que va comptar amb la participació del Col·legi de Periodistes. El Grup Barnils va titllar "la glorificació" d'"inacceptable" i va recordar que Sentís era "un periodista amb passat franquista que va actuar com a espia contra la República durant la guerra".
Així mateix, va denunciar l'oblit que es va fer i aquest dimarts s'ha repetit de la
biografia franquista de Carlos Sentís enaltint i elogiant, en canvi, la
seva trajectòria. La medalla se li va lliurar el dia del 70è
aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El 26 de gener de 1939 Carlos
Sentís va entrar a la ciutat acompanyant l'exèrcit de Franco vestit de militar.
Carlos Sentís, degà del Col·legi de Periodistes entre el 1986 i el 1991, va ser un periodista que va treballar llargament pel règim franquista i mai se'n va penedir públicament. "Per la memòria de les persones que van patir la dictadura franquista [...] demano que vostè públicament e sfaci enrere de les paraules elogioses cap a Sentís i que la Junta del Col·legi reconegui l'error que va cometre en acollir l'acte", demanaven els periodistes.
Mas elogia la "convicció democràtica" de Sentís
{youtube}u9n7sG_VTCk{/youtube}
{youtube}WaSUIXA9i6I{/youtube}
