Barnils és 2.0: Les vergonyes de Carlos Sentís al descobert

Carlos Sentís, l'espia de Franco, ha mort al llit 75 anys després de l'aixecament militar feixista a Catalunya, el 19 de juliol del 1936. Un feixista que mai es va avergonyir ni penedir de ser-ho, però que va anar rebent reconeixements institucionals durant tota la seva vida.
 

Els homenatges institucionals i les mostres de condol de la casta política parlamentària s'han vist contestades per les alenades d'aire fresc a l'estil de Ramon Barnils -"L'espia de Franco és el Sentís, apa"- que han regnat a la xarxa, sobretot a Twitter, on ha dominat la pràctica de la memòria històrica en contra de Sentís, que ha mort als 99 anys d'edat. La ferum de Juan Antonio Samaranch reapareix i ens colpeja la memòria [I, II, III, IV i V].

19/07/2011 22:46

Mitjans de comunicació i polítics del règim han lamentat la mort del feixista i homenatjat la seva suposada carrera periodística. Alguns mitjans catalans han informat de la mort i de la biografia obviant el seu vessant de col·laborador amb el règim franquista (La Vanguardia, El Periódico, 3cat24), mentre que d'altres han mencionat la polèmica que va provocar el lliurament, l'any 2008, de la Medalla al Mèrit al Treball del govern espanyol a Sentís. Especialment remarcable ha estat la crònica oficial que ha difós durant tota la tarda Catalunya Radio, TV3 i el 3/24, difonent tan sols valoracions subjectives de l'individu desaparegut.

 L'Agència Catalana de Notícies s'ha fet ressò de l'escàndol, que va provocar que més de cinquanta col·legiats del Col·legi de Periodistes reclamessin retirar els elogis a  Sentís tot recordant la seva tasca d'informador durant la guerra al servei de Cambó, o el fet que entrés a Barcelona el gener de 1939 amb els exèrcits de Franco.  Arran d'aquest apunt, i també gràcies a la tasca realitzada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils a través de Twitter, mitjans com l'Ara o El Punt/Avui han reproduït la petita nota crítica. També l'ara cap de política del diaria Ara, Ferran Casas, se n'havia queixat llavors.

Més desacomplexats s'han mostrat diaris digitals com Directe.cat o Nació Digital, tot i que el d'aquest darrer -un article que signava Xavier Borràs titulat "Carlos Sentís, l'espión de Franco, mor als 99 anys", ha estat despublicat i substituït per un d'oficial i còmode amb el poder. 

   
Sempre ens queda en Barnils...
 

En jornades com les d'aquest dimarts doncs, es fa més necessari que mai reivindicar la tasca de periodistes crítics, sòlids i compromesos, aquests sí, amb la democràcia, com ho va ser Ramon Barnils, que com a tal va despullar tant com va poder la figura de Sentís. En aquest sentit, l'exposava sense embuts tot fent "Un tomb per la púrria" [I, II i III]. Deia: "Sí que ha estat a tot arreu, aquesta menudesa, amunt i avall i remenant la cua com gosset de senyora madura, que és com el descriuen els seus companys de generació. Un llepaconys, com si diguéssim". I lamentava, sobre el fet que Sentís hagués estat degà del Col·legi de Periodistes: "El que resulta intolerable [...] és que el nostre temps i la classe periodística (la de qui subscriu) hagin promogut que un personatget d'aquesta mísera condició hagi arribat a president del gremi, quan calia més que mai als ciutadans que nosaltres, els assalariats del Quart Poder, ens distingíssim dels altres Tres, en els quals, més que mai, havien de proliferar polítics de segon ordre i personatges de tercer".

...I la tradició d'en Barnils

 Un estil, el d'en Barnils, que ja no pot ser invisibilitzat gràcies a l'eclosió de les eines 2.0 i la democratització de la informació i l'auge del periodisme col·laboratiu. És per això que la tendència higienitzadora que han fet de Sentís els mitjans tradicionals ha contrastat vivament amb el què s'ha dit d'ell a la xarxa.
 
En aquest sentit, convé parafresejar aquells qui beuen de la tradició d'en Barnils. Rememorem doncs les paraules del periodista Xavier Montanyà, qui en un article -que aquest dimarts ha circulat redemptorament per les xarxes socials- deia sobre Sentís: "Tan execrable és inventar-se un passat de víctima, com esborrar un passat de col·laborador del règim. La veritat, la fabricaven així. Encara ho fan. I, a més, tenen deixebles. Potser per això Carlos Sentis va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme (1989) i el Premi Nacional de Periodisme (1998)".
 
L'historiador Roger Prims avisava aquest dimarts que "comencen ara els exercicis cosmètics, els fer-se l'orni periodístics dels grans mitjans del país, la culminació de la tasca que el propi Sentís va començar i que tan bé ha funcionat en el cas de Samaranch". 
 
I en en un dia com avui també cal rellegir de nou un reportatge publicat al Setmanari Directa dedicat a presentar Sentís com el que realment era; "l'espión de Franco", així com l'article de Sentís que La Vanguardia no vol ensenyar: 'Finis Cataloniae' i difós per Vilaweb. I també un irònic article de l'editor Quim Torra que carrega contra la hipocresia del periodisme que condecora filofeixistes i mediocres mentre silencia els lluitadors del periodisme, els periodistes del 1939 que poca gent reivindica.
 

El periodista Xavier Borràs alçava la veu per queixar-se del fet que "un feixista reciclat" fos condecorat pel Col·legi de Periodistes. Un fet que també va denunciar el fins fa poc director del Grup Barnils i el director de Vilaweb, Vicent Partal. I la veu lúcida d'en Montanyà deia a "Cent Gaiters" "fa setanta anys que va arribar d'uniforme i encara hi és. A més no li ha calgut adaptar-se".

"L'espia de Franco és el Sentís, apa" 

"L'espia de Franco és el Sentís, apa", escrivia en Ramon Barnils l'any 1979 en un article publicat a El Be Negre. Més tard, a El Temps, n'ampliava la informació en una sèrie de tres més: "Un tomb per la púrria", també dedicat al periodista franquista que l'any 2008 va ser condecorat amb la Medalla al Mèrit pel Treball que atorga el ministeri espanyol de Treball en un acte que va comptar amb la participació del Col·legi de Periodistes. El Grup Barnils va titllar "la glorificació" d'"inacceptable" i va recordar que Sentís era "un periodista amb passat franquista que va actuar com a espia contra la República durant la guerra".

carlossentisAixí mateix, va denunciar l'oblit que es va fer i aquest dimarts s'ha repetit de la biografia franquista de Carlos Sentís enaltint i elogiant, en canvi, la seva trajectòria. La medalla se li va lliurar el dia del 70è aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El 26 de gener de 1939 Carlos Sentís va entrar a la ciutat acompanyant l'exèrcit de Franco vestit de militar. 

Arran d'aquell fet, mig centenar de periodistes van enviar una carta al degà del Col·legi en protesta per la medalla. Així mateix, Sentís va escriure, el mateix febrer de 1939 "¿Finis Cataloniae? El fin de una película de gangsters, simplemente", un article on qualifica de gàngsters el president Companys, afusellat pels franquistes l'any següent, i la Generalitat de Catalunya.
 

Carlos Sentís, degà del Col·legi de Periodistes entre el 1986 i el 1991, va ser un periodista que va treballar llargament pel règim franquista i mai se'n va penedir públicament. "Per la memòria de les persones que van patir la dictadura franquista [...] demano que vostè públicament e sfaci enrere de les paraules elogioses cap a Sentís i que la Junta del Col·legi reconegui l'error que va cometre en acollir l'acte", demanaven els periodistes. 

Mas elogia la "convicció democràtica" de Sentís

De la seva banda, la casta política parlamentària ha elogiat la trajectòria de Sentís. José Montilla ha parlat de Sentís com "un dels millors periodistes de tota una generació", mentre que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit que Sentís "mai va trencar del tot amb el país" i ha elogiat "la seva tasca periodística i de contactes amb la societat civil, el seu tarannà liberal i la seva convicció democràtica", aspectes que segons ell "van ajudar a preparar el que havia de ser el restabliment de la democràcia i de la Generalitat".
 
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha reblat el clau destacant la "dilatada trajectòria professional" així com el "tarannà tolerant, culte, dialogant i europeista" del personatge. A més, ha lloat un suposat compromís de Sentís amb el país i ha elogiat la vinculació política al servei de la restitució de la democràcia a casa nostra". Ciutadans (C's) ha lloat  la "gran trajectòria professional" de Sentís i el seu "compromís social d'informar". El portaveu de CiU al Parlament, Jordi Turull, s'ha atrevit a expressar: "Més que deixar-nos una persona gran, avui ens ha deixat una gran persona". Segons Turull, Sentís va ser una persona "entregada al periodisme de Catalunya i de referència, molt compromesa amb el nostre país".

 

{youtube}u9n7sG_VTCk{/youtube} 

  {youtube}WaSUIXA9i6I{/youtube}