Una vintena de militants occitanistes es van manifestar dissabte passat al castell de Querbús, al municipi de Cucunhan (Corberes), per protestar contra el canvi de nom dels tradicionals «castells càtars» per «fortaleses reials de Llenguadoc», denominació adoptada en el marc de la candidatura de set monuments al Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Els participants van pujar fins al castell brandant banderes occitanes i van denunciar el que consideren un intent d'esborrar la memòria històrica del país occità.
La mobilització es va convocar la vigília de la reunió del Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, que aquests dies examina la candidatura dels set monuments: Montsegur, Querbús, Perapertusa, Termes, Puèglaurenç, les Torres i la Ciutat de Carcassona.
Els promotors de la candidatura justifiquen el canvi de denominació perquè consideren que l'expressió «fortaleses reials de Llenguadoc» és més precisa des del punt de vista històric, ja que fa referència a les fortificacions construïdes o transformades pel poder reial francès després de la Croada contra els càtars.
Tanmateix, les associacions occitanistes i els impulsors de la protesta consideren que abandonar la denominació de «castells càtars» va molt més enllà d'una simple qüestió terminològica. Asseguren que el nou nom dilueix la memòria de la repressió exercida al segle XIII contra el catarisme i contra el conjunt del país occità.
«Reanomenar els castells càtars com a fortaleses reials torna a glorificar els opressors i a esborrar la memòria de les víctimes», afirmen els organitzadors de la mobilització, entre els quals hi ha les entitats País Nòstre i Bastir Occitània.
Paral·lelament, la petició impulsada a Change.org per mantenir la denominació tradicional continua activa i ja ha recollit prop de 9.000 signatures, fet que evidencia que la polèmica continua ben viva més enllà dels cercles militants.
La decisió definitiva de la UNESCO sobre la inscripció d'aquests monuments a la llista del Patrimoni Mundial s'espera els pròxims dies. Mentrestant, el debat sobre la seva denominació continua obrint una qüestió de fons: com preservar la memòria històrica d'uns indrets on conflueixen patrimoni arquitectònic, identitat occitana i el record d'una Croada que encara avui marca profundament la història d'Occitània.
