La sociòloga i historiadora lleidatana Mariona Lladonosa defensa que el Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) va representar «una pluja d'idees molt potents» per repensar la nació catalana, però considera que bona part d'aquell projecte polític i cultural no va tenir continuïtat amb la institucionalització autonòmica posterior. Ho afirma en una entrevista realitzada pel periodista i historiador Jaume Claret i publicada aquest dilluns a la revista Política & Prosa.
Lladonosa explica que la recerca que va donar lloc al llibre Una nova cultura per al poble li va permetre descobrir «tot un univers» de debats sobre la construcció de la catalanitat, la nació i les institucions en el període comprès entre 1975 i 1977. Segons sosté, el Congrés va esdevenir un gran laboratori d'idees amb una clara orientació cap a l'esquerra i amb un protagonisme destacat del PSAN, que vivia aleshores el seu moment de màxima influència política.
Tanmateix, considera que aquell impuls va quedar interromput amb l'arribada de les primeres eleccions democràtiques. El debat ideològic va deixar pas a la dinàmica electoral i la Generalitat recuperada acabaria governada per Convergència i Unió, una força que, segons afirma, havia tingut una participació discreta en el Congrés i que només va assumir parcialment algunes de les propostes sorgides d'aquell procés. La idea d'una construcció nacional de base popular, afegeix, va quedar relegada.
L'entrevista també aborda la seva trajectòria intel·lectual i les seves línies de recerca sobre la identitat catalana. Lladonosa defensa que la immigració ha estat un element central en la construcció nacional i proposa canviar la pregunta habitual sobre «què és la catalanitat» per una altra de més reveladora: «per a què serveix la catalanitat». Des d'aquesta perspectiva, planteja entendre la identitat com una realitat on s'entrellacen nació, classe, cultura, gènere i migracions.
Durant la conversa, la professora de la Universitat de Lleida també reivindica la necessitat d'incorporar les aportacions del feminisme, els estudis culturals i altres corrents crítics a l'anàlisi del fet nacional, sense desvincular-los de les relacions materials i de poder. A parer seu, «qui pensa la nació, construeix la nació», i per això defensa que nous actors socials participin en la definició dels imaginaris col·lectius.
En l'apartat final de l'entrevista, Lladonosa recomana obres que han marcat el seu pensament, com Els altres catalans, de Francesc Candel, Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives, i Las venas abiertas de América Latina, d'Eduardo Galeano, un llibre que assegura que la va impactar profundament durant l'adolescència.
