Les famílies de les Illes Balears han tornat a mostrar un ampli suport al català com a llengua de primer ensenyament. Segons les dades fetes públiques aquest dijous pel Govern de les Illes Balears, 5.986 de les 7.618 matrícules formalitzades per al quart curs d'Educació Infantil, el 78,57% del total, han escollit el català, mentre que 1.632 famílies (21,42%) han optat pel castellà.
És el tercer curs consecutiu en què les famílies poden triar la llengua del primer ensenyament dels seus fills en el procés de matriculació, d'acord amb el que estableix la Llei d'Educació de les Illes Balears (LEIB).
Les xifres evidencien que, malgrat la campanya impulsada pel Govern de Marga Prohens per presentar la lliure elecció de llengua com una demanda social, la gran majoria de les famílies continuen apostant perquè els seus fills iniciïn l'escolarització en català, la llengua pròpia de les Illes Balears.
Mallorca i Menorca superen el 80% de suport
Per illes, Mallorca registra el percentatge més elevat en termes absoluts. De les 5.942 matrícules formalitzades, 4.864 famílies (81,85%) han triat el català i 1.078 (18,14%) el castellà.
A Menorca, el suport és encara més contundent. De les 583 matrícules, 523 famílies (89,70%) han optat pel català, davant de només 60 (10,29%) que han escollit el castellà.
A Formentera, el català també és clarament majoritari, amb 47 de les 57 matrícules (82,45%), mentre que 10 famílies (17,54%) han preferit el castellà.
Eivissa, l'única illa amb resultats ajustats
La situació és diferent a Eivissa, on les dades mostren una distribució molt més equilibrada. De les 1.036 matrícules registrades, 552 famílies (53,28%) han escollit el català i 484 (46,71%) el castellà.
Tot i això, també en aquesta illa el català continua essent l'opció més escollida.
Un debat que continua obert
Els resultats arriben en ple debat sobre la política lingüística educativa del Govern del PP, que ha defensat la lliure elecció de llengua com un dels seus principals eixos. Tanmateix, les dades dels tres darrers cursos mostren una tendència sostinguda: una clara majoria de famílies continua escollint el català com a llengua de primer ensenyament.
Per a les entitats en defensa de la llengua, aquestes xifres desmenteixen el relat segons el qual existia una demanda majoritària per incrementar la presència del castellà a les primeres etapes educatives i reforcen la idea que la societat balear continua identificant el català com la llengua pròpia de l'escola i un element clau per garantir la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.
