El Coll d'Ares ha tornat a convertir-se aquest 23 de juny en una de les portes principals de la Flama del Canigó cap a Catalunya Sud. Enguany, però, la jornada ha tingut un significat especial: es commemoraven els seixanta anys del primer pas de la flama per aquest punt, en plena dictadura franquista, quan catalans del nord i del sud van desafiar les fronteres polítiques per convertir un acte simbòlic en una afirmació de continuïtat nacional.
Des de primera hora del matí, centenars de persones s'han aplegat al coll per recollir la flama arribada des del cim del Canigó. Amb quinqués, fanalets, bicicletes, vehicles i fins i tot a peu, voluntaris i representants d'entitats han iniciat el recorregut que farà arribar el foc de Sant Joan a pobles i ciutats d'arreu dels Països Catalans.
La jornada ha estat marcada per l'homenatge als impulsors de la iniciativa, nascuda l'any 1955 gràcies a Francesc Pujade, Esteve Albert i Josep Deloncle. L'any 1966, amb la repressió franquista encara vigent, la policia va autoritzar excepcionalment una trobada de germanor entre catalans de les dues bandes de la frontera. Aquell gest va esdevenir l'embrió d'una tradició que, des de l'any següent, permet encendre les fogueres de Sant Joan amb una mateixa flama compartida.
Entre els protagonistes de l'acte hi havia Jaume Deloncle, fill de Josep Deloncle i una de les poques persones que ja era present al Coll d'Ares ara fa seixanta anys. També s'ha retut homenatge al manlleuenc Ramon Torra, considerat l'únic supervivent dels participants d'aquella primera trobada històrica.
Sota una intensa calor estiuenca, representants de diverses poblacions han explicat la importància que la Flama del Canigó té als seus municipis, mentre grups de ciclistes i corredors anaven arribant per recollir el foc. Algunes de les flames destinades a actes institucionals tan emblemàtics com l'arribada al Parlament de Catalunya o la pujada a Montserrat han sortit precisament des del Coll d'Ares.
El president d'Òmnium Cultural al Ripollès, Jordi Vilarrodà, una de les entitats organitzadores juntament amb TradiCat, ha remarcat el simbolisme d'aquest aniversari. Segons ha explicat, fa seixanta anys "hi va haver la primera trobada entre gent de la Catalunya Nord i Catalunya Sud per passar la flama d'una banda a l'altra de línia que llavors era molt més dura", un fet que considera que manté avui tota la seva vigència.
Entre les personalitats presents hi havia també l'exconseller de Cultura refugiat a Catalunya Nord, Lluís Puig, que ha rebut un quinqué honorífic en reconeixement a la seva trajectòria. Puig ha destacat el valor de la jornada com a expressió de la unitat nacional dels Països Catalans i ha afirmat que la Flama del Canigó "encén les energies de tot un poble". Durant la seva intervenció també ha anunciat que la futura Casa Macià de Prats de Molló serà inaugurada, si tot va segons el previst, el pròxim 8 de novembre.
La celebració ha comptat igualment amb la participació d'alumnes de les escoles Arrels i d'altres centres de Catalunya Nord, reforçant la dimensió pedagògica i intergeneracional d'una tradició que continua mobilitzant milers de persones. Sardanes, actuacions musicals i diversos actes culturals han completat una jornada que s'ha allargat fins a mitja tarda.
Mentrestant, altres branques de la flama han continuat el seu recorregut pel Conflent, la Cerdanya i la resta de Catalunya Nord. A Perpinyà, el Castellet esdevindrà un altre dels grans centres de distribució del foc que aquesta nit encendrà centenars de fogueres.
Seixanta anys després d'aquella primera trobada al Coll d'Ares, la Flama del Canigó continua demostrant que és molt més que una tradició festiva. És un símbol de continuïtat, de memòria col·lectiva i d'agermanament entre tots els territoris dels Països Catalans. Una flama que, any rere any, continua travessant fronteres imposades per mantenir viu un mateix foc compartit.
