Els impulsors de la mobilització asseguren que durant aquests mesos han mantingut una actitud d'espera davant les decisions que pogués adoptar el consistori. Tanmateix, consideren que la negativa de l'Ajuntament a personar-se com a acusació popular, el rebuig de les iniciatives presentades al ple municipal i el que qualifiquen de silenci institucional els obliga a tornar a mobilitzar-se.
La convocatòria posa l'accent en una idea central: mig any després dels fets, les persones afectades continuen encausades, el procediment judicial segueix obert i, segons denuncien els convocants, cap institució ha assumit responsabilitats polítiques ni ha donat una resposta satisfactòria a les demandes formulades per les entitats i el veïnat mobilitzat.
«Sis mesos després, les companyes continuen encausades i ningú diu res», resumeix la campanya en el vídeo de convocatòria difós a les xarxes socials.
Els fets de la Bonaigua
La matinada del 26 d'octubre de 2025, després dels concerts de les Festes de Tardor, dues persones vinculades a entitats juvenils van ser detingudes pels Mossos d'Esquadra al Complex Esportiu de la Bonaigua.
Segons la denúncia presentada pels afectats i diversos testimonis, una monitora de l'Esplai Ara Mateix va ser reduïda violentament després de no poder identificar-se perquè no portava el DNI. Un jove de l'Agrupament Escolta i Guia Sant Jordi d'Esplugues que es va acostar per demanar explicacions sobre la detenció també va ser arrestat.
Els dos joves van ser traslladats a la comissaria dels Mossos d'Esquadra d'Esplugues de Llobregat i posteriorment van presentar denúncia per lesions i tracte degradant. El procediment continua obert al Jutjat d'Instrucció número 3 d'Esplugues.
Una resposta veïnal sense precedents
Els fets van generar una forta reacció social al municipi. Associacions veïnals, entitats culturals, educatives i juvenils, juntament amb Òmnium Cultural, l'ANC i diversos grups polítics, van reclamar explicacions públiques i una investigació exhaustiva.
La mobilització va culminar amb una concentració davant l'Ajuntament coincidint amb una sessió plenària. Després de llegir un manifest a la plaça, centenars de persones van entrar al saló de plens amb pancartes i consignes com «Cap agressió sense resposta» i «Seguretat és un poble organitzat», exigint que el consistori es posicionés sobre els fets i es personés com a acusació popular.
Davant la impossibilitat de continuar la sessió, l'alcalde Joan Basagañas va suspendre el ple.
Les iniciatives rebutjades al ple
La primera iniciativa que va arribar al ple municipal va ser una moció presentada per CUP-AMUNT i ERC perquè l'Ajuntament es personés com a acusació popular en el procediment judicial obert contra els agents implicats. La proposta argumentava que els fets s'havien produït en un equipament municipal i que una de les persones afectades era veïna de Sant Just.
La moció va ser rebutjada. Només va comptar amb el suport de Junts, mentre que el PSC i Vox hi van votar en contra. Sant Just en Comú, Endavant Sant Just i el PP es van abstenir.
Posteriorment, el març de 2026, CUP-AMUNT va presentar una segona moció centrada en les responsabilitats polítiques derivades dels fets i de la seva gestió posterior. El text expressava preocupació per l'actuació policial, qüestionava l'arxivament de la investigació interna dels mossos i criticava les declaracions efectuades pel director general dels mossos, Josep Lluís Trapero, durant la seva compareixença a la Comissió d'Interior del Parlament.
La proposta instava el Govern a demanar la dimissió de Josep Lluís Trapero i de la consellera d'Interior, Núria Parlon, per la pèrdua de confiança generada per la gestió del cas. La moció només va obtenir el suport de la CUP.
PSC, Endavant Sant Just, PP i Vox hi van votar en contra, mentre que Sant Just en Comú, Junts i ERC es van abstenir.
Durant aquell debat, tant el PSC com Sant Just en Comú van defensar les explicacions ofertes per Trapero i Parlon en seu parlamentària i van considerar que el cas ja havia estat prou debatut i que es trobava en mans de la justícia. Per la seva banda, Junts i ERC van insistir que la qüestió transcendeix l'àmbit judicial i afecta directament la confiança veïnal en les institucions.
«No és un problema aliè»
Els impulsors de la campanya rebutgen que l'Ajuntament pugui considerar-se aliè als fets. Recorden que l'actuació policial es va produir en el marc d'un dispositiu de seguretat desplegat durant les Festes de Tardor i en un equipament municipal.
Per als convocants, el problema no afecta només les persones directament implicades, sinó que ha obert un debat més ampli sobre els drets civils, la transparència institucional, el model de seguretat i la relació entre les administracions i el veïnat.
Sis mesos després
La nova concentració vol evidenciar que, malgrat el temps transcorregut, el conflicte continua obert. Les persones afectades continuen immerses en un procediment judicial, les demandes formulades per les entitats continuen sense resposta i el govern municipal manté la seva negativa a personar-se en la causa.
Per aquest motiu, Tardor Absolució considera que ha arribat el moment de tornar a mobilitzar-se. Segons els convocants, després de sis mesos d'espera i de silenci institucional, el veïnat no pot resignar-se a veure com el cas desapareix del debat públic sense que s'hagin aclarit els fets ni s'hagin assumit responsabilitats.
Mesos després dels incidents de la Bonaigua, el cas de les Festes de Tardor continua viu tant als jutjats com al carrer.
