L'associació Famílies pel Valencià ha denunciat que diverses famílies que han participat en el procés de matriculació d'infantil de 3 anys no han pogut escollir el valencià com a llengua base en els centres educatius que havien seleccionat. Segons l'entitat, la Conselleria d'Educació ha configurat determinades unitats escolars sense tenir en compte les preferències expressades per les famílies durant el procés d'admissió.
L'associació afirma que el problema afecta especialment aquells centres que ja disposaven d'aules de 2 anys. Segons expliquen, la distribució lingüística dels grups s'hauria determinat a partir de les eleccions realitzades el curs anterior per les famílies d'aquest nivell, independentment de si finalment aquestes continuen matriculades al centre.
Famílies pel Valencià assegura haver rebut nombroses queixes i considera que s'han produït situacions "surrealistes". Entre els casos que exposa hi ha el del CEIP Jaume I de Paiporta, on totes les famílies que van escollir el centre com a primera opció van optar pel valencià, però la Conselleria ha configurat igualment una aula en castellà. Segons l'entitat, el resultat és una aula en valencià amb 23 alumnes i una altra en castellà amb només vuit estudiants, sense que cap de les famílies hagués triat aquesta llengua com a opció preferent.
L'associació també denuncia situacions similars en altres municipis. Al CEIP Carraixet d'Almàssera, 27 de les 29 famílies que han triat el centre haurien optat pel valencià, mentre que al CEIP Reina Sofia de Petrer, tot i que nou de les trenta-nou famílies van escollir el valencià, no s'hauria creat cap grup en aquesta llengua. Segons l'entitat, aquest percentatge supera el mínim establert per la normativa per a l'obertura d'una unitat.
Les crítiques també afecten les zones considerades castellanoparlants. Famílies pel Valencià posa com a exemple el CEIP Sant Lluís de Bunyol, on vint famílies haurien escollit el valencià davant de vuit que van optar pel castellà, però on finalment no s'hauria obert cap aula en valencià.
Segons l'associació, aquestes decisions vulneren el dret de les famílies a escollir la llengua base de l'ensenyament dels seus fills i filles i evidencien una interpretació restrictiva de la Llei de Llibertat Educativa. L'entitat considera que aquesta política contribueix a reduir la presència del valencià als centres educatius.
A més de les conseqüències lingüístiques, Famílies pel Valencià alerta dels efectes que aquesta distribució pot tenir sobre la qualitat educativa. Segons denuncia, la configuració actual està generant grups molt nombrosos en una llengua mentre altres aules queden pràcticament buides, una situació que considera difícil de justificar des d'un punt de vista pedagògic.
L'associació afirma que ja havia sol·licitat una reunió amb la Conselleria abans de l'inici del procés d'admissió per abordar aquestes problemàtiques, però assegura que no ha rebut cap resposta. Per aquest motiu, anima les famílies afectades a presentar reclamacions formals i demana als equips directius dels centres que traslladin les seves queixes a la inspecció educativa.
Finalment, Famílies pel Valencià exigeix una rectificació immediata per part de la Conselleria perquè les famílies que no han pogut accedir a l'opció lingüística escollida puguin participar en el procés d'admissió en igualtat de condicions i veure respectada la seva elecció.
