Dilluns, dia 5 d’abril: després de la revisió de les dues de la tarda, 29 presos polítics intenten accedir a la llibertat per les clavegueres del “water” de la galeria número 1 del Penal de Segovia. Les clavegueres donen a un col·lector general a uns 400 metres de distància del penal. Sembla ser que alguns van poder sortir per una altra galeria que dóna a la “Cooperativa Central Lechera Segoviana”. Els barrots que tapaven la sortida de les dues clavegueres estaven serrats.
A fora els esperava un “trailer” TIR, que els havia de conduir fins a l’Espiral. Però, segons han informat alguns diaris, passat el poble de Viscarett, en una drecera forestal que du cap a Sorogain, alguns dels presos polítics que havien volgut retrobar la llibertat es van quedar allà. S’especula amb la possibilitat que aquests hagin estat els que han pogut creuar la frontera i passar a territori francès. Amb tot, no està massa clar el fet que una escapada tan ben preparada fallés en els darrers moments. La fugida va ser recolzada des de fora per un comando del comitè d’ajut extern d’ETA. Poques hores després, la matinada, un darrere l’altre van caient a mans de la Guàrdia Civil. A les cinc de la matinada, cinc són detinguts per la Guàrdia Civil, a prop de Bruguete —Navarra—. Manuel Isasi Iturrioz va ser ferit de bala en un braç mentre intentava escapar amb un cotxe. A les sis del matí del 6 d’abril n’apressen dos més. Abans de migdia, Oriol Solé Sugranyes —militant del MIL, català de Barcelona— va ser mort per la Guàrdia Civil a trets. Vuit persones més van ser detingudes. Entre elles, la noia M. Assumpció A. Urcelay —“Miren”—, un dels quatre membres que integraven el comando d’ajut extern. A les darreres hores del matí, prop del port de Ibañeta, queien en mans de la Guàrdia Civil nou persones més. Entre elles dos integrants del comando. El 7 d’abril, a les 8,45 del matí, José Ignacio Iturri Totorica, ferit, exhaust, i descalç és atrapat per la Guàrdia Civil molt a prop d’Aóiz, a 30 Kms. de Bruguete. En el moment de tancar l’edició de CANIGÓ s’ha sabut que dues persones, entre les sis que es suposava havien pogut creuar la frontera, han estat detingudes: Carmelo Garitano Garmendia i Enrique Gelasa Larreta (ETA).
Els detinguts estan tots a la presó de Pamplona incomunicats per ordres del jutge militar. Es desconeix el lloc on tenen els tres membres del comando —el quart, en aquestes moments, encara no ha estat trobat—. Però el que sí és cert i segur, i el cap de la Guàrdia Civil, tinent general Ángel Campano, ho va explicitar en una notícia de “Cifra”, és que uns i altres estan sotmesos a interrogatoris. Alguns anaven armats, però no tots.
ORIOL SOLÉ I SUGRANYES
El cos d’Oriol Solé i Sugranyes va ser traslladat a Barcelona per un germà seu, on així els pares de Josep Lluís Pons Llobet, militant del MIL, company de Salvador Puig Antich, condemnat a 51 anys de reclusió. A dos quarts de quatre de la tarda, després de fer gestions amb el jutge militar de Pamplona, el cos els hi va ser entregat a la localitat de Burguete, on l’Ajuntament estava disposat a córrer amb totes les despeses que calguessin per a l’enterrament en el cas que la família no se n’hagués volgut fer càrrec. El dijous, dia 8 d’abril, la família marxà a enterrar-lo a un poble de la Cerdanya per a Josep Oriol Solé i Sugranyes, 27 anys, condemnat a 52 anys de reclusió —48 imposats per la Jurisdicció Militar i 4 pel TOP— havia complert ja 31 mesos a diversos penals. Feia un mes i mig que estava a Segovia. El seu germà Ramon està des de l’any 1974 a la presó Model de Barcelona i aguait un judici en el qual el fiscal li demana 48 anys de reclusió. Tres germans més, Jordi, Ignasi i Mariana, estan exiliats. Mariana Solé i Sugranyes té dificultats amb les autoritats de Ginebra, que volen expulsar-la del país. La mare de l’Oriol Solé i Sugranyes estava a Ginebra quan es va produir la seva mort.
Dels cinc presos polítics catalans que van evadir-se de la presó de Segovia —Solé i Sugranyes, Sánchez Julià, Llorca López, García Solé i Pons Llobet, només segueix en llibertat Carles García Solé (FAC).
Els familiars de presos polítics catalans han tingut, d’ençà que es produïren els fets, diverses reunions i contactes amb la premsa. El dimecres, 7 d’abril, van enviar una carta a les autoritats, civils, governatives i eclesiàstiques, una nota en què se’ls hi posava de manifest el seu dolor i estranyesa davant la mort d’Oriol Solé i Sugranyes, la preocupació per la situació dels detinguts a la presó de Pamplona, ratificant la seva petició d’una amnistia que, d’haver estat concedida en el seu moment, hauria evitat tot aquest rosari d’esdeveniments corprenedors, que li han costat la vida a Oriol Solé Sugranyes. • LAURA PALMÉS
Relació dels fugats de la presó de Segovia
Àngel Amigo Quincoces (en presó des de gener de 1973); Víctor Arana Bilbao (abril 1969); Ramon Aurenche Marcos (agost 1973); José Begu Ristain Aranasti (octubre 1968); Ignacio García Arambarria (abril 1969); Carmelo Garitondia Granacho (març 1971); Ignacio María Garmendia Otamendi (octubre 1973); Miguel Gastelomendi Zabaleta (octubre 1973); Enrique Galasaga Larreta (abril 1969); Jesús María Ibarbucua Samper (abril 1966); Manuel Isasi Iturrioz (febrer 1973); Juan Ignacio Iturri Totorica (setembre 1973); Fernando Izaguirre (març 1973); Francisco Jaca Aranazalde (abril 1969); Ignacio E. Ortega Berriatua (abril 1969); Rufino Martínez Serranizo (febrer 1969); Miguel Ángel Ansaune Lobato (març 1973); José María Yarra Echenique (març 1973); Luis Zubiaja Ortiz de Anda (novembre 1969); Juan María Zubimendi Imaz (novembre 1973); José Luis Pons Llobet (maig 1973); Oriol Solé Sugranyes (maig 1969); Federico Sánchez Julià (maig 1969); Ramon Llorca López (maig 1973); Josep Lluís Pons Llobet (maig 1973).
En el moment d’escriure aquesta nota no han estat capturats: Luis Azpurua Berastegui, “Kolodo” (1968); Miguel A. Lascurain Mantilla (març 1973); Jesús María Muñoz Gallarraga (febrer 1973) i Carles Garcia Soler (maig 1973).
