Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
EUSKAL HERRIA
38è aniversari de la fugida de la presó de Segòvia

Antics membres d'ETA político-militar i altres exmilitants antifranquistes van commemorar dissabte passat a la localitat navarresa d’Auritz el 38è aniversari de la fugida de la presó de  Segòvia

07/04/2014 Internacional

Antics membres d'ETA político-militar i altres exmilitants antifranquistes van commemorar dissabte passat a la localitat navarresa d’Auritz el 38è aniversari de la fugida de la presó de  Segòvia. Alguns dels protagonistes d'aquella històrica fugida del penal castellà i descendents de diversos dels homenatjats, ja morts, es van reunir a la muntanya Auritz al costat del monòlit que recorda l'anarquista català Oriol Solé Sugranyes, l'únic que va morir durant la fugida protagonitzada per 29 reclusos. També van poder comentar el documental 'The Segovia Big Band', que recorda aquell esdeveniment produït pocs mesos després de la mort del dictador.

El dia 5 d’abril de 1976, 29 presos fugats de la presó de Segòvia amagats en el tràiler d'un camió que carregava fusta, van viatjar des d'allí fins a Espinal, poble navarrès proper a la frontera, on es van amagar en una broda a l'espera d'un mugalari (contacte que els conduiria muntanya a través fins a França). Però algú es va equivocar al donar la contrasenya i el guia no es va presentar. Els evadits es posaren nerviosos i decidiren de tirar-se al bosc en plena nit i sense ajuda i la densa boira els va trair. Alhora, el fet que eren un grup nombrós en un camí de contrabandistes els impedia passar desapercebuts. Van ser interceptats per una patrulla de la guàrdia civil, que començà a disparar-los i el grup es dispersà en petites colles. En les 24 hores posteriors, Oriol Solé i Sugranyes fou mort en un tiroteig al bosc de Sorogain i el grup de 21 que anava amb ells decidí entregar-se. Els dies 7 i 8 d'abril tres etarres foren detinguts a Aoiz i a Itoiz. Els quatre que restaven (Carles García Solé, Mikel Laskurain, Koldo Aizpúrua i Jesús María Muñoa) s'amagaren a una casa a Espinal fins que pogueren passar la frontera. Un cop a França, foren confinats pel govern francès a l'illa de Yeu fins que es decretà l'amnistia del 1977 i pogueren tornar.

Entre els presos fugats (la majoria d’ETA político-militar) hi havia Josep Lluís Pons Llovet i Oriol Solé i Sugranyes (MIL), Ramon Llorca i López i Carles García Solé (FAC), Frederic Sánchez Juliachs (PCE(i)), José Luis García Fernández de Lugo (LCR), Bixente Serrano Izko, Bittor Arana, Iñaki Garmendia Otamendi, Jose Angel Urtiaga Martinez, Angel Amigo Quincoces, Iñaki Orbeta Berriatua Peru, Mikel Laskurain Mantilla, Koldo Aizpúrua Berasategi (encarregat d'excavar el túnel), Imanol Gaztelumendi Zabaleta, Josu Ibargutxi Sampedro, Jesús María Muñoa Galarraga, Fernando Izaguirre Izaguirre, Mikel Unanue Lobato, José Maria Yarza Echenique, Ramón Aurteneche Marcos, Joseba Begultistain Aranzasti, Ignacio Garosa Arambarri, Carmelo Garitoandia Garnacho, Enrique Gesalaga Larreta, Manuel Isasa Iturrioz, Iñaki Iturbi Totorica, Francisco Jaca Aranalde, Luis Armando Zabalo Bilbao i Juan María Zubimendi Imaz (ETA). Luis Lucio Lobato (PCE) hi era empresonat però no participà en la fuga.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid