Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Lluita institucional
El ple de Sant Just rebutja la moció per exigir responsabilitats pels fets de les Festes de Tardor

Només la CUP hi vota a favor, mentre PSC, Endavant SJ, PP i VOX s’hi oposen i la resta de grups s’abstenen.

28/03/2026

El ple municipal de Sant Just Desvern ha rebutjat la moció presentada per la CUP per exigir responsabilitats polítiques arran dels fets ocorreguts durant les Festes de Tardor del passat 25 d’octubre i la seva gestió posterior. La proposta només ha comptat amb el vot favorable de la CUP, mentre que PSC, Endavant SJ, PP i VOX hi han votat en contra, i SJ En Comú, Junts i ERC s’han abstingut.

La iniciativa posava el focus en l’actuació policial produïda durant les festes, especialment arran de la difusió d’imatges en què es veu la reducció d’una jove per part d’un agent dels Mossos d’Esquadra, una intervenció que una part de la ciutadania ha percebut com a desproporcionada.

També qüestionava la gestió posterior dels fets, marcada per l’arxivament de la investigació interna sense revisió externa independent i per la manca d’elements objectivables sobre els suposats fets previs esgrimits per justificar l’actuació.

En aquest sentit, s’assenyalava que, durant la compareixença del director general de la Policia a la Comissió d’Interior del Parlament el passat 4 de febrer, es van fer valoracions sobre la víctima que, segons la mateixa proposta, desvien el focus del debat, que hauria de centrar-se en la proporcionalitat de l’actuació policial.

A més, es feia referència a un altre episodi en què el director general va avalar públicament que un manifestant portava una “arma extensible”, una afirmació que posteriorment una resolució judicial va determinar que corresponia a una canya de pescar utilitzada per enlairar una senyera.

Amb aquests antecedents, la CUP considerava que la situació havia generat una fractura de confiança entre una part de la ciutadania i les institucions i defensava la necessitat d’assumir responsabilitats polítiques. Entre els acords proposats, s’instava el Govern de la Generalitat a demanar la dimissió del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, i de la consellera d’Interior, Núria Parlon.

La moció posava el focus en l’actuació policial produïda durant les festes, especialment arran de la difusió d’imatges en què es veu la reducció d’una jove per part d’un agent dels Mossos d’Esquadra, una intervenció que una part significativa de la ciutadania ha percebut com a desproporcionada. El text també qüestionava la gestió posterior dels fets i feia referència a la manca d’elements objectivables en relació amb els suposats fets previs que haurien justificat l’actuació.

Durant el debat, els diferents grups municipals van evidenciar posicionaments divergents tant sobre el fons com sobre el paper que havia de jugar l’Ajuntament.

VOX va defensar obertament l’actuació policial i va rebutjar qualsevol crítica al cos dels Mossos d’Esquadra. El PP, per la seva banda, no va entrar en el fons de la qüestió i va justificar el seu vot contrari afirmant que desconeixia que el cas hagués estat tractat al Parlament.

Des de Junts es va argumentar que l’Ajuntament no és l’espai adequat per demanar dimissions de càrrecs polítics que han de retre comptes al Parlament, mentre que ERC va sostenir que la petició de dimissions no resol el problema i que el que cal és abordar un canvi en el model policial.

SJ En Comú es va alinear amb la posició del govern municipal i va considerar que el debat ja s’havia abordat prou, defensant que l’Ajuntament ja havia expressat el seu posicionament i que no calia reobrir la qüestió.

En la mateixa línia, el PSC va reiterar que el tema ja havia estat tractat i va defensar que no correspon a l’Ajuntament aprofundir-hi més, especialment tenint en compte que el cas es troba actualment judicialitzat.

Malgrat això, la majoria del ple ha optat per rebutjar la proposta o abstenir-se, sense impulsar noves iniciatives institucionals en relació amb els fets i la seva gestió. A tot això, cal remarcar que en el tacament de files del PSC i SJ En Comú van esmentar les declaracions de Trapero i Parlon en comparecència  que van fer en seu parlamentària. Per la seva banda, VOX i PP es van escapolir com ja ho fan habitualment com també ho van fer Endavant SJ i això que la moció parlava de coses que incideixen en en el veïnat.  

 

L'Apunt:

No és un problema aliè

Com es pot sostenir que el Govern es troba al mig d’un problema que no ha generat, quan va ser el mateix Govern qui va demanar als Mossos d’Esquadra desplegar un dispositiu conjunt amb la policia local?

S’argumenta que no es pot parlar perquè el cas està judicialitzat. Tanmateix, en seu parlamentària, el director dels Mossos ha fet consideracions sobre la persona afectada que diversos grups han qualificat de desafortunades i que poden contribuir a desplaçar el focus del debat.

No és un problema aliè, ni afecta només una persona: és una situació que impacta en la percepció de confiança d’una part del veïnat.

Amb tot el respecte per la persona afectada, si el cas es dilata en el temps, aquesta percepció es pot veure agreujada. Especialment si les explicacions que es donen no responen a les expectatives pròpies d’un funcionament plenament transparent i garantista.

Quan això passa, el que es posa en risc no és només la gestió d’un cas concret, sinó la confiança en les institucions encarregades de vetllar per la seguretat.

Moció no aprovada:

Sobre els fets ocorreguts durant les Festes de Tardor i la compareixença a la Comissió d’Interior del 4 de febrer

Exposició de motius

El passat 25 d’octubre, en el marc de les Festes de Tardor de Sant Just Desvern, es van produir actuacions policials que han generat una profunda controvèrsia social al municipi i una afectació evident a la confiança ciutadana en les institucions.

Les imatges difoses mostren la reducció d’una jove per part d’un agent dels Mossos d’Esquadra, amb una actuació que una part significativa de la ciutadania percep com a desproporcionada.

La investigació interna del cos policial va concloure que el caporal actuant havia intervingut de manera proporcional i que no es constatava mala praxi policial, arxivant el cas. Tanmateix, aquesta conclusió no ha contribuït a restablir la confiança pública, atesa la discrepància entre la percepció ciutadana i el relat institucional.

En la seva compareixença davant la Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya el passat 4 de febrer, el director general de la Policia va defensar l’actuació i va sostenir que existien fets previs als visualitzats en el vídeo que contextualitzarien la intervenció, sense que aquests hagin estat acreditats públicament mitjançant material objectivable.

A més, en la mateixa compareixença es van formular judicis de valor sobre la víctima, relativitzant la seva condició i referint-se a la seva pertinença a un esplai, així com a la seva actitud posterior davant personal sanitari. Aquestes manifestacions contribueixen a desplaçar el focus del debat, que hauria de centrar-se exclusivament en la proporcionalitat de l’actuació policial.

Cal recordar que, encara que haguessin existit conductes prèvies inadequades o fins i tot il·lícites per part de la persona afectada, això no pot justificar en cap cas una actuació que pugui vulnerar drets fonamentals ni l’ús desproporcionat de la força.

Tampoc resulta comprensible que, davant la controvèrsia generada i l’impacte social dels fets al municipi, la investigació interna conclogués amb un arxivament sense que s’hagi produït cap revisió externa independent.

A més, en relació amb altres mobilitzacions, el director general va avalar públicament l’afirmació que un manifestant portava una “arma extensible”. Posteriorment, una resolució judicial ferma va determinar que no es tractava d’una arma extensible, sinó d’una canya de pescar utilitzada per enlairar una senyera. Aquest contrast afecta directament la credibilitat institucional.

En una democràcia consolidada, els cossos policials han d’actuar sota els principis de legalitat, proporcionalitat, necessitat i rendició de comptes. Les persones que ocupen responsabilitats de direcció política i operativa han d’assumir les conseqüències polítiques quan es produeix una fractura de confiança amb la ciutadania.

L’Ajuntament de Sant Just Desvern, com a institució directament afectada pels fets, no pot restar aliè a aquesta situació.

 

Proposta d’acords

1.-Expressar la preocupació institucional de l’Ajuntament de Sant Just Desvern pels fets ocorreguts el 25 d’octubre en el marc de les Festes de Tardor i per la gestió posterior dels mateixos.

2.- Instar el Departament d’Interior a garantir la màxima transparència en relació amb les actuacions policials realitzades al municipi i a facilitar tota la informació objectivable sobre els fets previs invocats per justificar la intervenció.

3.- Instar el Govern de la Generalitat de Catalunya a demanar la dimissió del director general de la Policia, Sr. Josep Lluís Trapero Álvarez i de la consellera d’Interior, Sra. Núria Parlon, per la pèrdua de confiança derivada dels fets exposats i de la seva gestió pública.

4.- Instar el Govern de la Generalitat a depurar les responsabilitats polítiques que es derivin dels fets exposats.

5.- Traslladar aquests acords al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya i al Departament d’Interior.

 

Valora
Rànquings
  1. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  2. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
  3. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  4. Violacions greus de drets fonamentals de la policia contra els 600 cantaires
  5. Garzón es presenta com a víctima a TV3 i dona lliçons de democràcia
  6. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  7. 13 anys sense en Toni Lecha
  8. L'aplec del Canigó, la primera cita per a la regeneració de la Flama
  9. Commemoració del 60è aniversari del segrest de la Mare de Déu de Núria
  10. La Crida pel Finançament reclama avançar cap a la sobirania econòmica valenciana
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid