El jutjat de primera instància número 6 de Tarragona ha donat la raó al Sindicat de Llogateres en una sentència pionera que estableix que no existeix cap normativa catalana que permeti repercutir l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) als llogaters d’habitatges de protecció oficial (HPO). El pronunciament judicial suposa un precedent clau en la lluita contra els abusos immobiliaris comesos durant anys per la Fundació La Caixa a través de la seva filial Inmocriteria.
La resolució arriba arran de la vaga de lloguers iniciada els mesos de novembre i desembre del 2024 per 29 famílies de promocions d’habitatge protegit de Salou i el Vendrell, que van retornar els rebuts del lloguer com a protesta pel cobrament indegut de l’IBI, així com per altres abusos acumulats: expulsions, clàusules abusives, preus inflats i manca de manteniment.
Tot i que els pisos van deixar de ser propietat de La Caixa i van passar a mans de l’Incasòl el gener del 2025, l’entitat financera va interposar una demanda contra les llogateres reclamant els dos mesos d’impagament. Les rendes mensuals se situaven al voltant dels 380 euros per llar, fet que suposava una reclamació d’uns 760 euros per família i prop de 20.000 euros en total.
Davant del jutjat, les llogateres —organitzades amb el suport del Sindicat— van argumentar que l’impagament responia al cobrament indegut de l’IBI durant anys. Aquest impost suposava uns 25 euros mensuals, és a dir, 300 euros anuals, de manera que una família amb 15 anys d’antiguitat podia haver pagat fins a 4.500 euros indegudament. El jutjat ha avalat aquest plantejament i ha descomptat l’import corresponent a l’IBI de les quantitats reclamades per La Caixa.
Tot i que la sentència només és aplicable a un cas concret, es tracta del primer pronunciament judicial que dona la raó al Sindicat de Llogateres en aquesta qüestió, reforçant una reivindicació que la plataforma defensa des de fa anys.
La Caixa podria haver de retornar més de 10 milions d’euros
El Sindicat de Llogateres té oberts actualment dos procediments judicials col·lectius contra La Caixa que podrien tenir un impacte econòmic i jurídic de gran abast. El primer és una demanda col·lectiva pel cobrament indegut de l’IBI, admesa a tràmit el maig del 2025 pel jutjat de primera instància número 35 de Barcelona. La demanda reclama que la clàusula que repercuteix l’IBI sigui declarada nul·la en tots els contractes d’Inmocriteria a Catalunya per vulnerar la normativa de l’habitatge protegit, així com la devolució amb interessos de les quantitats cobrades indegudament.
A aquesta demanda s’hi han adherit fins ara 105 llars de promocions de Sitges, Banyoles, Sentmenat, Terrassa, Barcelona, Palau-solità i Plegamans, Mataró, Lleida, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Just Desvern, que reclamen un total de 594.874,33 euros. El Sindicat té identificats fins a 1.850 habitatges afectats, fet que podria elevar substancialment la quantia reclamada. Una sentència favorable generaria jurisprudència i consolidaria la nul·litat del cobrament de l’IBI en els HPO.
El segon procediment és una demanda col·lectiva de cessació per anul·lar 16 clàusules abusives presents en contractes d’Inmocriteria que afectaven prop de 2.000 habitatges de 37 promocions arreu del país. Tot i que actualment aquests pisos ja formen part del parc públic —després de la vaga de lloguers contra la desqualificació de l’habitatge protegit—, una sentència favorable podria beneficiar milers de llogaters i marcar criteri judicial.
La vaga de lloguers continua
La vaga de lloguers impulsada pel Sindicat de Llogateres segueix activa. Actualment, 110 famílies de diversos municipis han retingut més de 344.000 euros en rendes des del mes d’abril. Tot i el compromís de l’Incasòl d’adquirir la majoria de promocions d’habitatge protegit de La Caixa, les llogateres van decidir el passat 29 de novembre mantenir la vaga fins a garantir una solució definitiva per a totes les famílies, especialment les de la promoció de Porta Nord, a l’Hospitalet de Llobregat, que va quedar fora del paquet inicial d’adquisicions.
El Sindicat defensa que aquesta sentència demostra que l’organització col·lectiva i la lluita sostinguda són eines efectives per fer front als abusos del poder immobiliari i garantir el dret a l’habitatge.
