Alguns exemples anteriors:
Catmoix (2008)
Va ser un dels primers intents coneguts de xarxa social en català. Va tenir certa repercussió inicial, però no va aconseguir massa crítica d’usuaris i va acabar desapareixent.
Stribe / projectes locals similars
Hi va haver iniciatives més petites que oferien comunitats o fòrums amb vocació de xarxa social en català, però sovint depenien de recursos limitats i no competien en funcionalitats amb les grans plataformes.
Mastodon en català
Tot i que no és una xarxa “catalana” pròpiament dita, diverses instàncies de Mastodon han funcionat en català, com a alternativa descentralitzada a Twitter/X. En aquest cas, el component és més comunitari que empresarial.
Altres intents puntuals
S’han fet intents vinculats a mitjans de comunicació, entitats o projectes culturals que han creat plataformes pròpies de comunitat digital en català, però normalment amb abast reduït o sectorial.
Per què no han triomfat?
Per l'Efecte xarxa (la gent va on ja hi ha tothom), perquè tenien recursos limitats per competir tecnològicament (el mercat català és petit comparat amb el global) i per la dependència de modes i canvis ràpids en el consum digital.
Tot i que encara és aviat per parlar de consolidació, hi ha alguns elements que marquen diferència respecte a projectes com Catmoix:
Context tecnològic diferent
Abans (2008–2012): competir amb Facebook o Twitter era gairebé impossible per recursos i infraestructura.
Ara:Les tecnologies són més accessibles, el desenvolupament és més barat i el núvol redueix costos inicials.
Moment social i cultural
Avui hi ha més consciència lingüística, més interès per espais digitals propis i més cansament amb les grans plataformes (per no fracassar caldrà que qui controla els servidors bloquegi de seguida els trolls espanyolistes que vinguin a boicotejar el projecte o a fer-lo "més obert al món" i a les "llengües universals")
Els intents antics sovint intentaven ser “el Facebook català” o el "Twitter català" i això és molt difícil. Si Xiuxiuejar aposta per una comunitat concreta, una funcionalitat diferencial i una identitat cultural clara té més opcions que si intenta substituir una xarxa global generalista. Per tenir opcions reals, caldrà fer una proposta clara i diferenciada on no només s'accepti contingut exclusivament en català sinó que culturalment estigui alineada (exclusivitat de continguts en català, ja sigui música, vídeos, documentació...) i un algoritme adaptat a comunitat local. Sobretot li caldrà una integració amb mitjans i creadors catalans
El més important és que tingui una massa crítica inicial forta (i que no disminueixi ràpidament, si d'aquí unes setmanes pocs usuaris entren diàriament a "Xiuxiuejar" el projecte pot acabar fracassant com tots els anteriors). Per aconseguir això cal que els creadors de la nova xarxa social facin aliances amb mitjans digitals, creadors de contingut, entitats culturals i influencers locals. Sense massa crítica inicial l’efecte xarxa (la gent va on ja hi ha tothom) mata el projecte.
Si Juliana Canet, La Sotana, Ania Posada, SOS Català, Pol·lícules, Davidisme, Cesc Alonso, Marc Solé, Joan Grivé, DailyCatalan, Els Catarres, Oques Grasses, Dàmaris Gelabert, Buhos, Ginestà, Sexenni, Svetlana, Llini, Zoo, La Fúmiga, Auxili, Eufòria... es fan un compte a Xiuxiuejar el projecte podria funcionar. Si no passa això possiblement passarà el mateix que amb les anteriors xarxes socials catalanes. El projecte tard o d'hora desapareixerà.
