Cabrera-Espuny situa el punt d’inflexió en el 2017, quan —malgrat els límits i les derrotes— una part molt majoritària de la societat catalana va prendre consciència del paper de l’estat espanyol i del seu aparell repressiu. Aquesta experiència, afirma, ha generat frustració i desorientació, però també obre oportunitats si es llegeix amb lucidesa política. “El canvi de cicle no és només una derrota, és l’inici d’una altra etapa”, sosté.
Des de Poble Lliure assenyalen que l’auge del PSC i d’Aliança Catalana s’explica, en bona part, perquè l’independentisme d’esquerres ha deixat de marcar l’agenda i de connectar amb necessitats concretes del país, com l’habitatge o la defensa de la llengua, avui més amenaçada que mai. Quan aquest espai no s’ocupa amb proposta política útil, adverteix Cabrera, altres forces l’omplen amb discursos reaccionaris.
Davant d’aquest escenari, Poble Lliure proposa impulsar una trobada àmplia per bastir una nova eina política que superi les sigles existents i permeti reconstruir una unitat popular amb ambició de país. No es tracta, subratlla Cabrera, que Poble Lliure encapçali aquest procés, sinó de generar un espai comú real que integri militants actius, persones desencantades, sectors sindicals, culturals i polítics, així com gent que es va mobilitzar el 2017 i que avui se sent òrfena de projecte.
Pel que fa a la CUP, Cabrera-Espuny reconeix que el seu procés de reflexió ha estat insuficient i massa tímid per a la magnitud del moment polític. Considera que ha faltat ambició de país, voluntat de generar majories àmplies i capacitat d’assumir la batalla institucional sense complexos. Tot i això, defensa que la CUP ha de formar part del nou procés, però sense pretendre que tot passi per ella.
L’entrevista també aborda l’auge dels discursos reaccionaris. Cabrera rebutja el catastrofisme i defensa que la millor resposta és generar unaproposta política concreta, comunitat i utilitat social. En matèria d’immigració i convivència, aposta per posar els drets humans, el català i la construcció comunitària al centre, combinant polítiques públiques amb implicació social directa.
Finalment, Poble Lliure avança que el procés ja ha començat amb trobades territorials i espais de treball col·lectius. L’objectiu, conclou Cabrera-Espuny, és deixar enrere la paràlisi, cuidar els espais militants i tornar a construir una alternativa política rupturista abans no sigui massa tard.
