El català, bàsic per a la cohesió social i clau per als nouvinguts per progressar socialment si tenen poc capital econòmic

Més d’un centenar de persones han assistit aquest dissabte, 25 d’octubre, al matí al seminari "La paraula que ens fa créixer. El català com a factor de connexió i progrés", organitzat per Plataforma per la Llengua a la Casa Convalescència de Barcelona. Els conferenciants, Antonio Di Paolo, Joan Pujolar i Maria del Mar Vanrell, han analitzat la relació del català amb el progrés personal i la cohesió social, i han explicat de quina manera a Catalunya la llengua pròpia ha estat una eina per satisfer totes dues necessitats. El seminari, que forma part de Semicercles, la marca que agrupa la feina de generació de discurs i d'idees de l'entitat, ha repetit l'èxit de les tres primeres edicions.

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha destacat en el discurs de benvinguda el paper de Semicercles com a “punt de trobada per promoure coneixement i marcs conceptuals per normalitzar i restituir àmbits d’ús del català”. A continuació, ha intervingut el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, que ha recordat que el “paper fonamental als nouvinguts” que cerca aportar el Pacte Nacional per la Llengua: “Volem equiparar la quantitat de nous parlants amb la de població immigrada, i guanyar 100.000 parlants cada any. És una xifra molt ambiciosa, però factible”.

Mireia Plana, vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, ha fet l'obertura de les ponències de la jornada, en què ha destacat la importància que tenen els elements que cohesionen la societat i que prometen la igualtat d’oportunitats, dues qüestions estretament vinculades en les societats modernes, i ha situat la llengua com un dels elements més importants. “Als territoris de parla catalana i, particularment, a Catalunya, el coneixement del català continua essent un motor de progrés individual. Tot i la minorització, el català ens obre portes”, ha defensat la vicepresidenta de l’entitat. “El catalanisme ho ha entès sempre així i ha promogut la llengua entre els nouvinguts amb arguments no només d’identitat, sinó també instrumentals”, ha afegit. Cal tenir en compte que “els coneixements lingüístics són actius que ofereixen oportunitats econòmiques, laborals, educatives, socials i relacionals”.

El català, clau per al progrés personal segons els darrers estudis econòmics

La jornada ha arrencat amb la ponència d'Antonio di Paolo, professor agregat del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), que ha aprofundit en els impactes socioeconòmics del coneixement del català a Catalunya i ha compartit els resultats dels darrers estudis sobre impactes socials i laborals de les competències i les polítiques lingüístiques. Di Paolo ha explicat que “saber escriure i parlar en català incrementa els ingressos mensuals un 18 %”, però també que “la prima salarial només es dona entre els treballadors amb estudis postobligatoris” i que “el rendiment salarial és més pronunciat per a les dones”. Segons un altre estudi seu, el coneixement del català és important, tant al sector públic com al privat. En el sector públic, és un requisit, mentre que el sector privat “existeix una prima significativa, d’un 12 %, atribuïble al coneixement de català”, ha compartit Di Paolo. 

Pel que fa a les polítiques lingüístiques, l'economista s’ha centrat sobretot en la llei de normalització lingüística i en el sistema d’immersió. La inclusió del català a l’escola ha tingut efectes positius “entre els individus castellanoparlants, amb pares nascuts fora de Catalunya i amb un bagatge educatiu familiar baix”, ha explicat. Segons Di Paolo, “l’increment de competències orals en català entre els castellanoparlants augmenta la probabilitat de trobar parella catalanoparlant i intensifica l’ús del català amb la parella”. A més, l’aprenentatge del català a l’escola obligatòria “redueix els costos d’aprenentatge i de canvis d’idiomes entre els que tenen el castellà com a llengua materna”. L’increment de coneixement oral afavoreix l’ús del català amb els fills: “la probabilitat de parlar-hi només en català va créixer 13 punts després de la introducció del català a l'escola”, ha concretat.

El professor de la Universitat de Barcelona ha defensat també que “l’accessibilitat i l’exposició geogràfica als centres d’aprenentatge de català afavoreix l’adquisició de competències: l’efecte és modest però molt robust en la probabilitat de saber parlar i escriure en català”, però que l’impacte, que és més elevat entre joves i persones amb un nivell educatiu baix, “només es produeix entre els nascuts a Catalunya”. Tot i que no se’n sap el motiu, podria ser perquè les persones nouvingudes no tenen prou informació d’on es pot aprendre català, o perquè els cal més motivació. Tampoc hi ha cap relació directa entre l’accessibilitat als centres del Consorci per la Normalització Lingüística i els resultats laborals, “potser perquè l’efecte sobre les competències no és prou pronunciat”, ha apuntat. En qualsevol cas, per Di Paolo, “la inversió en aquests centres pot reduir les desigualtats socials". Malgrat tot això, segons l’economista, “caldria analitzar amb profunditat si tots aquests efectes positius del coneixement de català es mantenen considerant dades més recents, que cobreixin les noves onades migratòries”.

La llengua per als nouvinguts

La intervenció de Joan Pujolar, catedràtic de sociolingüística de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha permès emmarcar el català en el context de gran diversitat social i lingüística derivat de la immigració, i explorar la situació dels col·lectius immigrants i els condicionants per accedir al català. Pujolar ha assenyalat a tall d’introducció que “Catalunya ha combinat baixa natalitat i molt alt creixement demogràfic” i ha defensat que, amb els canvis de les darreres dècades, “cal superar el biaix sedentarista i entendre que la mobilitat poblacional també és una dinàmica social normal”. El catedràtic de la UOC ha apostat, per “plantejar-se”, en conseqüència, “com construïm la identitat i les institucions si són tant per a la gent que resta com per a la gent que es mou”. Per a Pujolar, “cal parar de recordar contínuament a la gent que no són part de ‘nosaltres’” i cal garantir “unes condicions perquè la integració a la comunitat sigui possible: nosaltres tenim el poder i els recursos”.

El catedràtic de la UOC ha posat sobre la taula diverses dades per entendre la situació sociodemogràfica de Catalunya i la seva incidència en la situació sociolingüística. Segons dades de 2018, la taxa de risc de pobresa i privació material severa a Catalunya segons el lloc de naixement es reparteix de la següent manera, respectivament: 14,3 % i 3,2 % en persones nascudes a Catalunya i l’Estat espanyol; 16,6 % i 3,3 % en el cas de les nascudes a la Unió Europea, i 47,9 % i 21,8 % per als procedents de fora de la Unió Europea.

D’altra banda, Pujolar ha alertat també de l’efecte de l’abandonament escolar a l’ESO segons l’origen geogràfic com a factor clau. En el cas dels nascuts a Catalunya i l’Estat espanyol, el percentatge se situa al voltant del 12 %, mentre que en el cas dels nascuts a l’estranger s’aproxima al 50 %.

Les perspectives dels joves sobre el català

La darrera conferència de la jornada ha estat la de Maria del Mar Vanrell, professora titular del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que ha analitzat els usos lingüístics dels joves catalanoparlants de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i els ha relacionat amb la precarietat laboral, els problemes d’habitatge, la manca de perspectives d’ascensor social i l’impacte de les xarxes socials, més enllà de les seves actituds lingüístiques individuals.

Vanrell ha exposat que “els joves viuen en un context sociològic marcat per la vulnerabilitat, ja sigui pel mercat laboral, per les dificulats d’emancipació i per la manca de mobilitat social”, i que es troba “amb massa crisis acumulades a l’esquena”, fet que “accentua la baixa participació social i la desafecció política”. Tot i que “adoptar el català com a llengua d’ús no implica millores materials clares, sí que facilita un millor accés a l’educació i a professions de més estatus”, ha defensat Vanrell. Això, tanmateix, “per si sol, no garanteix l’ascens social”, ha afegit.

Per aquest motiu, la sociolingüista ha apostat per “abordar tots aquests factors alhora des de la recerca i les polítiques públiques”, i ha fet una crida a “reconèixer la complexitat dels factors que influeixen en l’adopció d’una llengua, sense jerarquies fixes” i a “donar la mateixa importància als factors ideològics i actitudinals i als socioeconòmics vinculats a la qualitat de vida”. Així mateix, Vanrell ha defensat “incorporar una mirada multifactorial i situada, que consideri motivacions, discursos i condicions materials”, i “dissenyar accions que vagin més enllà de la promoció simbòlica i que abordin de manera coordinada l’accés a l’habitatge, el temps per a la formació, la legitimitat lingüística en l’espai públic i les xarxes socials de suport”. Per a Vanrell, “només així es podran generar contextos favorables i sostenibles perquè els joves usin el català”.