Rússia és a l'etapa de desenvolupament industrial capitalista amb un fons de matèries primeres i recursos essencials.
La Xina, amb la seva perseverança i planificació, sense haver caigut davant de l'influx seductor de la "intel·ligència ianqui", ja ho està superant i necessita aurèola bàsica que Rússia posseeix.
Rússia necessita l'intercanvi i havent-hi sintonia entre el capitalisme amb trets soviètics i el comunisme amb pragmatisme econòmic on comerç i desenvolupament sense ofegament a tercers països, en vint anys potència de primer ordre mundial, donen com a resultat els Brics i el col·lapse del model de gendarme mundial dels EUA. Però sense optar a reemplaçar-ho sinó canviar-ho amb mètodes oposats.
Davant la superioritat tecnològico-militar heretada de l'URSS, Rússia és el destacament d'avantguarda del que dolorosament puja per sortir a la llum per donar vida i tancar ferides.
Ara a Trump li interessa aturar la seva sagnia a Ucraïna. Rússia ja ha vençut. Tot el que digui són cants al sol que pretenia tapar amb un dit. Fins i tot potser pacten els discursos a cada trucada mitjançant el telèfon vermell.
Ja va doblegar els titelles europeus, ja assaja primaveres de colors contra el seu objectiu principal. Víctimes dels seus socis menors, nosaltres, els assalariats europeus, com sempre en aquest sistema capitalista.
El seu somni humit: "Heroi de la pau" amb Tailàndia i Cambodja però fent pessigolles a la Xina, el tòtem a doblegar.
Al mig, les pressions dels lobbies de les armes que ja va calmar amb la submissió nazi europea.
Obriu joc senyors i senyores, la bola és a la ruleta.
Mentre el resultat multipolar sigui un progrés per a la classe obrera, creació de llocs de treball amb salaris justos contra la destrucció de la indústria en triar el joc financer en lloc de la força pel desenvolupament industrial, els EEUU van cavar, dominant i fent agenollar als seus súbdits de la mà dels "contractistes militars" que també són voltors econòmics, posant fins a l'últim ucraïnès perquè Black Rock es quedi amb mineria i terres de conreu; la seva pròpia tomba.
Això ja és impossible (guanyar la guerra a Rússia) i per més anti-Putin que hom fos, no s'hi pot negar.
Hi ha contradiccions de diferents nivells, un marxista ha de saber analitzar les prioritats sempre des del punt de vista dels interessos de la classe.
Primer la unitat de la classe deixant de banda petites diferències, després la conseqüència i el recte procedir envers l'objectiu, anirà deixant de banda els que per dissensions secundàries pretenguin desviar l'avançament col·lectiu dels treballadors i el poble.
La proposta clara i encertada serà reconeguda per les majories. Hem d'imprimir la nostra empremta irrenunciable sense fer-la excloent.
Hi ha massa manca d'educació per a fer fàcil entendre el que és lògic sota el pes massificador de la propaganda del sistema.
Guillem Vendrell, 29 de juliol
