La Veu de Poble Lliure (núm.26) ha publicat una entrevista a Carme Travesset Rosselló, militant de les Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) i del PSAN-Provisional, en què repassa la seva trajectòria política, la repressió patida durant el franquisme i els reptes actuals del moviment independentista.
Nascuda a Barcelona l’any 1954, Travesset explica la influència que van tenir en la seva formació política els seus pares, Josep Travesset i Anna Rosselló, i recorda la seva incorporació, encara molt jove, a la lluita clandestina per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.
La militant independentista va ser detinguda per primera vegada el juny de 1972, quan tenia disset anys. Posteriorment, tornaria a ser detinguda el 1974 i l’octubre de 1975. En aquesta darrera ocasió va passar cinc dies a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana, on va patir interrogatoris i tortures abans de ser empresonada a la presó de dones de la Trinitat.
Travesset també recorda les condicions que patien les preses polítiques i la vaga de fam del desembre de 1975, protagonitzada per reclamar l’amnistia i denunciar la continuïtat de la repressió després de la mort del dictador.
L’entrevista aborda igualment les tasques clandestines del PSAN-Provisional, com la impressió i distribució de propaganda, i el trasllat d’un dels locals de l’organització al carrer Copèrnic de Barcelona.
Davant la situació política actual, Travesset defensa que la independència només serà possible mitjançant una «confrontació constant i sostinguda en el temps», capaç d’acumular forces i mantenir viu l’enfrontament democràtic amb l’Estat. La seva experiència es presenta així no tan sols com un testimoni de la repressió franquista, sinó també com una reivindicació de la continuïtat de la lluita independentista.
