Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Parlo planer perquè tothom m'entengui
28/06/2021 Guillem Vendrell

“Jo he conegut cantaires / que era un gust escoltar;

/ mes no volen pensar / i es diverteixen cantant;

/ però jo canto opinant, / que és la meva manera de cantar”

Martín Fierro, II part

 

Tal i com en Martín Fierro, no sóc cantor lletrat i parlo planer perquè tothom em pugui entendre.

Hi ha gent que torna a sortir aixecant un nom com a futur president de la Generalitat, gent que feia temps restava callada. Gent que parlava i manava callar quan demanaven concrecions i ens sortia amb les estructures d’estat, que tranquils, anaven per bon camí; també ens manaven callar quan predicava les maniobres mestres que ens portarien en un bagul totes les competències d’una independència que mai deia com seria.

Hi ha gent que, pot ser els lectors sí, però jo no havia llegit res d’ells abans, com un tal Josep Borrell Fosa que diu que ens agrada ser patidors i estem als llimbs de l’autocomplaença amb els indults que venen com triomfs.

Ni el primer, un tal Marc Serra, ni aquest segon, fan més que moure’s a les boires de la inconsistència del que ells voldrien i es creuen que poden predicar i aconseguir iniciats per a seguir-los com a escolanets.

Res està en marxa, res  ni cap pla mestre ni presentat per a discussió ni encara menys, pensat per la gent de sempre, però senyor Borrell: No som masoquistes, el poble català no ho és.

La dinàmica de les contradiccions entre els interessos burgesos d’aquests senyors són que molt bé podrien haver estat asseguts al Liceu aplaudint quan va actuar el president d’Espanya.

Mai vull referir-me a les estructures que sorgeixen des de dalt i per tant parlo des del camp popular, em sento còmode al voltant de la gent de l’ANC per què en conec a molts, no em sento estrany amb Òmnium Cultural, espero viure amb fets, actuacions concretes cap a la República amb el Consell per la República Catalana.

Sempre hi ha algú que davant alguna iniciativa meva que proposo durant un acte, com no sóc d’uniformes, primer volen saber si sóc o no sóc i sorgeix algú que diu, “És company, no el coneixes?”

Ens cal l’exèrcit polític de les masses, aquell front unitari on la unitat no és seguir a un sinó aquest se’n va, pel contrari són acords sobre les coincidències i amb un objectiu estratègic comú que cal definir.

Un front on tothom participem encara que no sigui assembleari, ja n’estic fart de les pràctiques universitàries on el missatger de l’assemblea no informa sinó que baixa línia.

Calen documents elaborats per qualsevol dels membres, debatuts a tots els nivells des de les bases. Que una vegada esmenats, corregits i aprovats, passin a ser custodiats per les persones de la més ampla procedència que seran les encarregades d’executar-les o decidir executar-les perquè l’execució la farem tothom; la Direcció del Front Català per la República.

Encara que hi hagi seguidors d’una força política o d’una persona en particular, en aquest organisme central del Front s’ha de decidir per unanimitat o majoria, les resolucions seran per a tothom.

No oblidem que el front es constituirà en base a les mínimes coincidències, les diferències de punts de vista i d’interessos ja arribarà el moment i les circumstàncies que caldrà analitzar-les, perquè s’haurà de decidir que es fa al respecte en aquell moment. No té sentit discutir ara el nom que li posarem a les forces de seguretat inexistents.

En poden ser membres organitzacions polítiques de qualsevol nivell, plataformes del moviment ciutadà com l’ANC o Òmnium Cultural, Debat Constituent, Assemblea de càrrecs electes, CDR’s, i altres; partits o coalicions com la Cup o els partits que en formen part que estiguin d’acord amb l’estrategia assumida.

No seran els partits els que condicionin aportant la seva gent o traient-la.  Ni els que diguin que hi seran al Front si tothom es compromet a fer el que ells diguin.  Aquestes propostes d’unitats de seguidors imposades, són part del passat monàrquic.

Recordeu les crides unitàries d’Artur Mas per uns pressupostos i va ser la força del poble la que el va fer convèncer de tornar-se “sobiranista” Si és un Front de tot el poble, els partits deixaran les formes de política burgesa per a les eleccions del sistema del ’78.

Una nova dinàmica on cadascú de nosaltres tinguem clar els objectius, les tasques seran puntuals i per etapes, no caldrà entendre rebuscades metàfores o retorçades explicacions. Serà clar i Català sense més interpretacions. No donarà alternativa a l’oportunisme del Sí però No. Sense presidents ni vots de qualitat.

El vot de qualitat seran les bases. Perquè són la força, la capacitat i l’impuls.

Què en farien només els dirigents de la mesa dirigent del Front sense el Front que som totes i tots nosaltres?

Seran els canvis en la correlació de forces, l’estat de la repressió borbònica i la vigorositat del conjunt de la ciutadania, els que propiciaran noves preses de decisions per a adaptar tàctiques per a l’etapa, però la direcció del front serà de continu una administració del conjunt per a fer-ho actiu, àgil, segur i precís sense oferir flancs a l’enemic.

Sí, l’enemic. Cridem les coses pel seu nom. Qui t’arresta, qui et condemna sense proves, qui et matxaca a pals, és l’enemic, no veure-ho així et deixa en inferioritat de condicions davant d’ell.

Pel contrari prendre resolucions agosarades o fer declaracions des de l’exili que sembla que ho facin en nom de tothom i no de la seva pròpia visió particular partidista, això no fa per aglutinar.

Totes les propostes s’han de portar endavant, els lideratges no seran com ho imposa el merchandasing burgés, seran lideratges col·lectius de la Direcció del Front Polític de les masses que posarà en moviment l’exèrcit polític de les masses que actuant de conjunt i a una com va demostrar l’1-O, encapçalarem l’embat que no podran desviar, detenir ni condemnar sense una forta i oberta repressió.

Ah!, crèieu que seria com les promeses que ens van fer fa quatre anys?

Si anem de veritat, ho hem de tenir assumit.

 

Visca la Terra

 24 de Juny 2021

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid