La Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia denunciarà a la Comissió Europea infraccions de la llei de competència i "una subvenció encoberta a una empresa privada" per la compensació de 1.350 milions que ha rebut Escal UGS per la renúncia al projecte Castor.
La queixa, que també es farà arribar al Defensor del Poble Europeu, vol denunciar l'adjudicació de finançament públic comunitari al projecte, sense que se'n tinguessin en compte els riscos. L'entitat ha criticat la "velocitat" del govern espanyol a l'hora d'aprovar la indemnització a la concessionària, sense haver-li exigit "responsabilitats prèvies".
Segons la Plataforma, amb el pagament de la compensació a Escal UGS -participada en un 66% per la constructora ACS-, "s'hiberna" un projecte que és "un risc" per a la ciutadania. També ha insistit que el reial decret llei aprovat pel govern espanyol tenia "l'únic interès de pagar a una empresa que ha fet un projecte fracassat i que ha suposat un risc per a tots els habitants d'aquestes terres".
La Plataforma es desplaçarà el 2 de desembre a Brussel·les, juntament amb altres entitats ecologistes i de la mà d'eurodiputats, amb la voluntat d'aconseguir un pronunciament "seriós" per part de la Comissió Europea sobre aquest cas.
L'empresa que va causar mil sismes ha cobrat més d'un milió per terratrèmol
Cal recordar que dimarts passat, l'empresa que va causar mil sismes ha cobrat més d'un milió per terratrèmol, o sigui 1.350 milions d'euros pel fiasco del magatzem submarí de gas natural Castor. Així ho va fer saber la companyia que encapçala el president del Reial Madrid a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
Sumant als 1.350 milions d'euros el cost estimat del manteniment de la plataforma inoperativa, el seu futur desmantellament i els interessos bancaris durant els 30 anys de pagament, la quantitat desemborsada finalment pujarà a 3.500 milions d'euros, una quantitat similar al pressupost anual d'educació de Catalunya.
Aquests 3.500 milions aniran a càrrec dels consumidors de gas, que pagaran aquesta quantitat mitjançant recàrrecs en els seus rebuts durant les pròximes tres dècades. El PP va aprovar aquest sistema de compensació pràcticament en solitari; només va reunir el suport d'UPN i l'abstenció de Fòrum Astúries. Tots els altres grups parlamentaris van votar al seu dia en contra de la mesura compensatòria. No obstant, el pacte inicial que establia les condicions d'indemnització a la companyia va ser obra del Govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero.
