Del 2014 al 2017, la plataforma Castor s’ha emportat al voltant de 3 milions d’euros anuals en el lloguer d’helicòpters i vaixells entre finals de 2014 i 2017. Aquesta és una de les dades plasmades a les auditories encarregades per Enagás a l’empresa Deloitte per justificar les depeses d’hibernació i manteniment de les instal·lacions i a les quals ha tingut accés l’ACN i que el digital Marfanta se n'ha fet ressò.
En total, el cost auditat durant aquests poc més de quatre anys ha estat de 42 milions d’euros, inclòs un marge de benefici industrial per a la companyia del 10% -4,2 milions-. Després d’haver hagut de retornar els 32,4 milions ja cobrats arran de les sentències del Tribunal Constitucional i el Suprem, l’empresa manté oberta la reclamació patrimonial de 50 milions contra l’Estat.
Segons les quatre auditories, el cost dels “serveis exteriors” és el més voluminós en tots els casos. A l’any 2015, per exemple, aquest s’elevava a 16,11 d’un cost total de 17,11 milions i, incloïa, entre les principals partides, prop de 3,41 milions d’euros per a l’arrendament d’helicòpters i vaixells –mitjans que s’utilitzen per traslladar treballadors i materials a la planta marina i, específicament, en el segon cas, per a la vigilància permanent de les instal·lacions al mar-. Uns lloguers que al 2016 van representar de 2,82 milions d’euros i 2,67 milions el 2017.
També en el cas del 2015, les reparacions i actuacions de conservació d’unes instal·lacions, finalitzades el 2012 i que mai van entrar en servei, van suposar unes despeses de 5.5 milions d’euros. El manteniment, a més, suposa una partida anual en matèria de personal que ha oscil·lat entre els 375.000 euros de 2016 i els prop de 300.000 euros de 2017, tal i com constata Deloitte.
Són alguns dels exemples de l’abast econòmic de la hibernació i el manteniment de les instal·lacions del Castor ha suposat des que el govern espanyol del PP va encarregar a Enagás Transporte –empresa del grup, del qual el l’Estat espanyol n’ostenta un 5% de la propietat- l’en el decret 13/2014 de l’octubre d’aquell any, arran de la renúncia a la concessió d’Escal UGS, l’empresa controlada per l’ACS de Florentino Pérez. Unes despeses que, fins les recents sentències del Tribunal Constitucional i el Suprem, havien començat a assumir les consumidors en les seves factures.
És el primer cop que transcendeix públicament el contingut de les auditories encarregades per la mateixa Enagás sobre els costos del manteniment de les instal·lacions del projecte Castor després que la filial de la constructora ACS hi renunciés i lliurés les claus el desembre de 2014. Des d’aquell moment, i gairebé de forma sistemàtica, el llavors Ministeri d’Indústria ha vingut assignant a la companyia, dins de l’ordre anual de peatges i canons del sistema gasista, 15,72 milions d’euros anuals per aquest concepte amb l’única excepció de 2015 –que incloïa l’últim mes de l’any anterior i ascendia a 17,31 milions-.
Tot i que el decret del govern espanyol ja preveia que la companyia percebés un benefici industrial per la hibernació i el manteniment, però no precisava cap quantitat ni percentatge concrets. Les auditories dels primers quatre exercicis sí que inclouen aquest concepte, situat en un 10%, a mig camí entre els serveis d’alt valor afegit -15%- i els de baix -5%-. Segons Enagás, la xifra resulta de la suma del benefici industrial del 6,06%, “obtingut a partir dels marges aprovats per als serveis entre les empreses del grup”, i del 3,94% en concepte de gestió i administració –”inferior a les facturacions intragrup per serveis de valor afegit”, precisen-.
