Jóvens de les Terres de l'Ebre i Arran del Sènia han convocat una concentració a la delegació del govern espanyol a Barcelona el proper dijous a les 20h, sota el lema "Ni Castor ni deute energètic" En protesta a la indemnització que el govern del PP ha fet efectiu a Escal UGS pel fiasco del projecte Castor. Exigeixen el desmantellament immediat de les plantes terrestre i marítima, el no pagament del deute energètic il·legítim per part de la població, la depuració de responsabilitats i que paguen els culpables.
Escal UGS participada amb un 66 % per ACS de Florentino Pérez, emparant-se al Reial Decret-llei realitzat durant el mandat del PSOE, i on l'empresa concessionària s'assegurava la indemnització tot i que la instal·lació no arribés a entrar en funcionament el projecte Castor.
Els impulsors de la protesta han manifestat que durant els mesos de setembre i octubre del 2013 van donar peu a l’inici de la crisi sísmica que va sacsejar el Sénia i que diversos informes posteriors corroboressen la relació entre la injecció del gas matalàs a la Plataforma Castor i els moviments sísmics terra endins. Des d’eixos fets entrà momentàniament en hibernació, que no té res a vore en una aturada definitiva.
També asseguren que Escal UGS no és l’única empresa beneficiada, ja que el pagament s’ha fet mitjançat un crèdit bancari al 4,27% de CaixaBank, Bankia o el Banco Santander. "Res de nou, les elits oligàrquiques i la casta, els fons d'inversió, les companyies d’assegurances o els fons de pensió en surten guanyant mentre, les classes populars en patim les seues conseqüències i les seues polítiques devastadores dia a dia. Fins quan més haurem d'aguantar?" afegeixen els impulsors.
Per als Jóvens i Arran, "se socialitzen les pèrdues del fallit Projecte Castor (que cal recordar no contava amb els estudis sismològics pertinents) a costa, de com sempre, la població mitjançant l’increment en la factura de gas i l’electricitat. La xifra econòmica se vorà augmentada a causa dels interessos i els costos d'hibernació fins als 4.700 milions d'euros, uns 100 milions a l’any durant trenta anys més".
