Un centenar de representants de la política municipal de tot el domini lingüístic han assistit aquest divendres, 13 de juny, al matí, a la 2a Trobada de Municipis Actius pel Català. La jornada, organitzada per Plataforma per la Llengua a la Casa del Mar de Barcelona, ha servit per reivindicar el paper de les institucions locals i supralocals a l'hora de fer polítiques en defensa del català, i s'ha focalitzat en els plans locals de llengua i en les clàusules lingüístiques en la contractació pública com a eina al servei del català. Mireia Plana, vicepresidenta de l'entitat, ha destacat que gairebé el 40 % de les queixes rebudes al servei de defensa de drets lingüístics de Plataforma per la Llengua fan referència al sector públic, i que moltes estan relacionades amb l'activitat directa dels ajuntaments, o amb serveis externalitzats com ara els centres esportius municipals. Plana s'ha posat a disposició de tots els ens locals per assessorar-los en matèria de llengua, i els ha instat a promoure el català des de totes les àrees, aprofitant l'equador del mandat.
La jornada, emmarcada en l'ImpliCAT, una línia d'acció de Plataforma per la Llengua per oferir serveis als ajuntaments, ha comptat amb la benvinguda del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, F. Xavier Vila, que ha reivindicat que "cal aprofitar tot el potencial de la política municipal per promoure el català". Vila ha recordat que "els municipis van ser pioners en les polítiques de normalització del català amb la recuperació de l'autogovern" i ha fet una crida a tots els consistoris a perseverar en les polítiques d'integració lingüística dels nouvinguts i a tornar a tenir en compte el català "més enllà de l'ensenyament". En aquest sentit, el conseller ha reivindicat implicar-hi el conjunt de les àrees municipals perquè "totes les polítiques tenen un impacte lingüístic". Per a Vila, jornades com la d'avui "constaten la presa de consciència del món local del seu rol clau en la promoció del català".
El primer bloc de la jornada ha estat conduït per Conxita Güell, delegada de Plataforma per la Llengua a Catalunya. En aquest bloc, Joan Solà, president de Micropobles de Catalunya; Jaume Oliveras, vicepresident primer de l'Associació Catalana de Municipis, i Glòria Colom, diputada adjunta a l'àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, han aprofundit en el paper que tenen les institucions i les entitats supralocals a l'hora de donar suport als ajuntaments. Colom ha lamentat que "ara ja no es pot donar res per descomptat: no podem afirmar rotundament que els treballadors públics parlen sempre en català". Per això, ha explicat que la Diputació de Barcelona dona suport als ajuntaments per sensibilitzar en matèria d'usos lingüístics els treballadors de les escoles de música municipals, de les escoles bressol, també a la Xarxa de Biblioteques i a la Xarxa de Museus Locals, entre d'altres. Per la seva banda, Jaume Oliveras ha exposat que l'Associació Catalana de Municipis ofereix "suport jurídic als ajuntaments associats en les clàusules de la contractació pública, ajuda per impulsar plans locals de llengua, i assessorament per actualitzar els reglaments d'ús de la llengua catalana". Joan Solà, president de l'associació Micropobles de Catalunya, ha radiografiat els municipis que formen part de l'entitat: municipis de menys de 1.000 habitants, que no arriben al 2,5 % de la població del país, però que ocupen més del 30 % del territori, i ha reivindicat que calen "polítiques específiques per a aquests municipis". "Són ajuntaments sense recursos ni capacitat tècnica, però amb moltes ganes d'implicar-hi tothom", ha explicat, i ha posat d'exemple el projecte Oportunitat500, a través del qual "van acollir persones refugiades en aquests municipis", un projecte que "va ser un èxit, i molts nouvinguts van aprendre ràpidament català gràcies al voluntarisme dels veïns que els van acollir a casa".
Els plans locals de llengua han estat els protagonistes de la segona taula rodona de la jornada, moderada per Josep Maria Recasens, coordinador d'Administracions Públiques de Plataforma per la Llengua. Amadeu Rosell, president del Consell Comarcal del Ripollès; Josep Maria Bernils, vicepresident del de l'Alt Empordà; Bet Piella, regidora de política lingüística de Vic, i Francesc Arolas, regidor de transparència i bon govern de Granollers, han aprofundit en els reptes i les casuístiques amb què es troben els municipis a l'hora de tirar endavant aquests plans. Bernils, que també és segon tinent d'alcalde de Figueres, ha subratllat la complexitat de la política lingüística a l'Alt Empordà i ha explicat que han sensibilitzat els treballadors del consistori amb la campanya dels 21 dies parlant en català. També han incorporat clàusules lingüístiques perquè els rètols informatius de les fires de Santa Creu incloguessin el català, i han impulsat un pla lingüístic amb la Fundació Salut Empordà que inclou l'organització de parelles lingüístiques entre metges nouvinguts i un grup de metges jubilats catalanoparlants. Per a Bernils, la llengua, com deia el filòsof Xavier Rubert de Ventós parlant d'Empúries, ha de ser "port, porta, pacte i pont".
En el cas de Vic, Bet Piella ha explicat que la situació sociolingüística ja no és l'ideal que havia estat, atès que la ciutat ha crescut molt, però ha celebrat el consens que hi ha al voltant d'iniciatives com ara la Taula per la Llengua, que es reuneix cada mes i mig i agrupa entitats locals. Pel que fa al Pla d'Acció per la Llengua, Piella ha posat d'exemple les clàusules lingüístiques que volen fer créixer i que han permès que l'atenció al públic del Mercat de Música Viva de Vic fos obligatòriament en català. En relació amb els actors externs, el consistori ha informat els consistoris que no retolen en català que incompleixen el Codi de consum, i quan no els han volgut canviar, ho han acabat fent quan s'hi ha presentat la Guàrdia Urbana per començar el procés per sancionar-los. Per la seva banda, Amadeu Rosell, del Consell Comarcal del Ripollès i alcalde de Llanars, ha exposat que el Pla de promoció i defensa del català que ha impulsat la institució s'ha estructurat en quatre eixos (l'àmbit social, l'educatiu, el cultural i el públic), i ha compartit la preocupació, en l'àmbit públic, pel que fa al català a la salut, atès que la manca de metges en aquest territori de muntanya fa que la major part vinguin de lluny i no parlin català. En el cas Granollers, com ha compartit el regidor Francesc Arolas, els eixos també són quatre: la presa de consciència lingüística, l'aprenentatge del català en contextos informals, la promoció de la llengua en els àmbits associatius i socioeconòmics, i la llengua a les administracions. A Granollers, el Pacte Municipal per la Llengua va partir d'unes trobades obertes a tothom en què es van fer taules de treball amb persones de diferents orígens, feines i perfils.
La importància de la contractació pública estratègica per promoure el català de manera transversal
Una de les eines més importants que tenen els ens locals i supralocals per fer polítiques transversals en defensa del català són les clàusules lingüístiques que poden incorporar a la contractació pública i a les subvencions. Amb la voluntat de donar eines als representants municipals perquè les incloguin amb la màxima seguretat jurídica, el catedràtic de dret administratiu de la Universitat de la Corunya, Carlos Amoedo, ha fet un repàs a les diferents lleis que les emparen, i també les sentències constitucionals que han limitat el potencial d'algunes polítiques com aquesta. La normativa bàsica de contractació ignora la realitat plurilingüística constitucional, però les clàusules lingüístiques s'han impulsat, sobretot, tant a Euskadi com a Catalunya, a través d'acords i recomanacions. Per a Amoedo, és preferible evitar normes sistemàtiques que donin peu a impugnacions, i, per contra, és partidari de treballar de manera més quirúrgica, fent orfebreria. Amoedo ha defensat que pot ser útil generar un repositori de bones clàusules contractuals de normalització lingüística que hagin funcionat.
La jornada ha tancat amb exemples de bones pràctiques locals en matèria de llengua
La jornada ha conclòs amb una taula rodona d'alcaldes, regidors i tècnics de llengua locals per compartir bones pràctiques municipals en matèria de llengua. Hi han participat representants de Catalunya, però també, per primer cop, del País Valencià i les Illes Balears. Núria Fernández, regidora de salut, política lingüística i voluntariat de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), ha compartit l'experiència de la Bústia pel català, un correu electrònic obert a tots els veïns perquè puguin denunciar discriminacions lingüístiques i fer suggeriments. També la Taula per la Llengua, que agrupa unes 35 entitats i que ja ha impulsat una Setmana pel català, de cara al setembre, per donar visibilitat a la llengua durant una setmana. Per la seva banda, Montserrat Sendra, regidora de sostenibilitat i política lingüística de Sant Celoni (Vallès Oriental), ha parlat de la campanya "El català amb tu", que han impulsat amb entitats socials i altres ajuntaments del Baix Montseny per promoure l'ús de la llengua, sobretot, als comerços i entre el jovent, amb un pes important en les xarxes socials.
A Terrassa (Vallès Occidental), Montserrat Caupena, regidora d'ocupació, consum, participació i polítiques lingüístiques, ha compartit amb el públic la iniciativa del Consell Municipal per la Llengua Catalana, amb el qual el consistori vol visibilitzar la llengua, i donar veu als veïns, pensant, també, en un futur en què els partits catalanistes puguin tenir menys regidors. Pel que fa a Balaguer (Noguera), la regidora a l'oposició Mari Carmen Núñez ha parlat de la Taula pel Català que han començat a impulsar, mentre que l'alcalde de Vacarisses (Vallès Occidental), Antoni Massana, ha explicat que organitzen tallers d'assertivitat lingüística, cursos de català, una campanya perquè els negocis atenguin en català, una secció a la revista municipal sobre llengua i iniciatives per diversificar els usos del català, com ara la subtitulació en català de curtmetratges. Per la seva banda, Marc Orriols, assessor per a la llengua de l'Ajuntament de Manresa (Bages), s'ha centrat a parlar del pla per impulsar el català als comerços, un pla "hexagonal", que ha inclòs una diagnosi de la situació a càrrec del GESOP, l'oferiment als comerços per participar en el programa Comerços Aprenents del Consorci per a la Normalització Lingüística, la campanya per fer-los conscients dels drets i els deures, i les inspeccions sancionadores com a últim pas.
Més enllà del Principat, des del País Valencià, la vicealcaldessa de Vila-real (Plana Baixa), Maria Fajardo, ha fet valdre el paper i la història de la regidoria de política lingüística local. Es va crear el 1994 i va treballar per normalitzar el nom de la localitat en la llengua pròpia: Vila-real, i no Villareal. Fajardo ha explicat que per aconseguir-ho van fer auques per als centres educatius i van forçar, a través de clàusules específiques, a incloure el nom normalitzat en els comerços que volguessin rebre ajudes públiques. Per a Fajardo, la bona feina de la regidoria ha estat possible gràcies als funcionaris assignats, que són tres (a València n'hi ha un, i a la Diputació de Castelló no n'hi ha cap). Tanmateix, continuen amb un objectiu sense assolir: que el club de futbol, ara ambaixador del nom espanyolitzat de la ciutat, tingui el nom normalitzat. Per la seva banda, Sebastià Llodrà, cinquè tinent d'alcalde i regidor de política lingüística de l'Ajuntament de Manacor, ha destacat la importància de l'Escola Municipal de Mallorquí, amb més de 50 anys de trajectòria, de campanyes com les Polseres literàries o Paraules amb arrels, calendaris per als comerços i bars, parelles lingüístiques i tallers de rap, a més, també, de l'ús de clàusules lingüístiques en la contractació pública.
Crida a continuar compartint bones pràctiques i a demanar el suport a l'oficialitat del català a la UE a través dels agermanaments locals
Finalment, la directora de Plataforma per la Llengua Catalunya, Rut Carandell, ha estat l'encarregada de repassar les principals idees que han sorgit al llarg de la jornada. Carandell ha destacat el paper dels ajuntaments en la promoció de la llengua, i ha recordat que són "l'administració més propera a la ciutadania, i la que té més capil·laritat i capacitat d'anàlisi directa". Carandell ha celebrat que institucions supralocals com la Diputació de Barcelona ofereixin serveis en matèria de llengua per als municipis i s'ha emplaçat a treballar perquè les altres diputacions també s'hi impliquin tant. A més, la directora de Plataforma per la Llengua ha fet una crida als ajuntaments a continuar compartint bones pràctiques per impulsar la llengua que puguin ser replicades per altres ajuntaments. Mireia Plana, que ha tancat la jornada, també ha aprofitat per animar els consistoris a demanar el suport a l'oficialitat a través dels seus agermanaments internacionals partint del model de carta en diferents idiomes que ha preparat Plataforma per la Llengua.
