La CUP ha carregat contra la política “d’estètica i cosmètica” que ha aplicat el govern reusenc durant els seus primers dos anys de mandat. Els independentistes assenyalen que a mitja legislatura de PSC-ERC-Ara Reus no hi ha hagut cap mesura ni projecte per part de l’Ajuntament que responguin als principals problemes dels reusencs i que només ha tirat endavant projectes monumentals i inútils pels reusencs o heretats de l’anterior mandat. “Ens trobem davant d’un govern bunqueritzat, cec i sord davant la realitat de la ciutat”, així ho ha dit la regidora Mònica Pàmies, en l’acte ‘Reus Futur Llibertat’ en el que la formació anticapitalista ha fet valoració del context polític reusenc i ha presentat la seva nova proposta estratègica i imatge.
Els cupaires han analitzat els primers dos anys de mandat de l’alcaldessa, Sandra Guaita, indicant que el PSC “ha bunqueritzat l’Ajuntament”: “Tenim una alcaldessa obsessionada a fingir una pau social i una concòrdia inexistent. Una alcaldessa que no és capaç de seure amb les organitzacions i plataformes que protesten davant del consistori”. En aquest sentit, han destacat com no ha fet cap mena d’autocrítica o apropament davant les reivindicacions dels veïns de Mas Iglesias, les famílies en lluita per l’accés a l’educació pública o la problemàtica en l’accés a l’habitatge, entre altres.
Pàmies també s’ha centrat en la manca de proposta per a Reus que ha demostrat el govern local: “Aquell PSC que es mostrava tan fort i valent a l’oposició no ha fet més que assumir el llegat de Pellicer. I amb ERC i Ara de còmplices ens estan deixant una ciutat aparador: pensada per lluïr cap enfora i basat en projectes monumentals i inútils de cara a les veïnes”. L’exemple més clar i recent, expliquen els cupaires, l’estació d’autobusos de Mas Iglesias. “Es volien carregar una zona comunitària per la foto, pel llegat. Els era igual situar una estació en una zona residencial, però, sobretot, escolar” ha argumentat Pàmies, tot destacant que “per sort, les companyes de Mas Iglesias han fet una lluita incansable, de pressió, de posada sobre paper el sentit comú. I per mala sort per ells, es van trobar, també, amb una CUP que va elevar el conflicte amb recursos jurídics a l’Ajuntament i al Parlament de Catalunya. Uns recursos que estaven tan ben fets que han hagut de fer marxa enrere”, ha indicat la regidora cupaire.
Una CUP que marca agenda i una ERC que “no se la veu ni se l’espera”
“Ha quedat ben clar que la CUP som l’únic partit d’esquerres a l’Ajuntament de Reus. I això no és una bona notícia tenint en compte el context d’auge del reaccionarisme, el racisme, el negacionisme climàtic, el feixisme i l’antifeminisme”, ha continuat l’ex regidor de la CUP, Arnau Martí. En aquest sentit, el cupaire ha lamentat que ERC estigui absolutament immòbil davant el gir cap a la dreta del govern local. “Lamentem com ERC es limiti a fer paper galdós i còmode que serveix de crossa per al PSC. Una crossa que es repeteix al Parlament i a Madrid des de fa temps i que a Reus recreen a la perfecció. No podem llegir-ho d’una altra manera: si compren la pau social del PSOE-PSC, és per mantenir cadira i qui dia passa, any empeny”, ha etzibat Mart tot alertant que “no fer polítiques d’esquerres alimenta l’auge reaccionari”.
En aquest sentit, el cupaire ha fet una lectura més àmplia de la realitat política que hi ha al consistori actualment, tot assenyalant l’augment de representació de l’extrema dreta a l’Ajuntament de la mà dels dos regidors no adscrits membres de VOX i de la deriva ultradretana de Junts. “Un Junts perdut a l’oposició, immòbil, trist, que ha comprat el marc d’Aliança Catalana, de l’extrema dreta catalana, sense vergonya i per por de que els prenguin el lloc. Un Junts que es dedica a parlar d’inseguretat, habitatge i conflictes veïnals amb el classicisme i el racisme per bandera. Un Junts desacomplexadament de dretes que és a Aliança Catalana el que PP amb VOX”.
Davant d’això, ha reivindicat a la CUP com l’única oposició real d’un govern bunqueritzat, replegat i de polítiques d'estètica i cosmètica: de ciutat aparador i pau social il·lusòria i ha recordat com la CUP ha estat capaç de marcar l’agenda amb propostes i reivindicacions claus a la ciutat: com el pla de xoc de defensa del català a l’escola i foment de la llengua i lectura; el projecte amb mesures concretes per fer de Reus una ciutat feminista, destapar les infraccions dels projectes de Mas Iglesias o l’Hispània; posar la necessitat de refer la zonificació escolar; impulsar mesures per la garantia al dret a l’habitatge i millorar les ordenances de soroll i vibracions, baixes emissions o de la brossa “perquè siguin útils per la població i no una fórmula de càstig”.
Proposta renovada i programa actualitzat
L’acte ‘Reus, Futur, Llibertat’ també ha servit per presentar la nova imatge de l’organització independentista i anticapitalista -que renovat el seu logo mantenint el protagonisme de l’estelada- així com les principals apostes estratègiques i polítiques en clau nacional i municipal. El membre del Secretariat Nacional, Bernat Lavaquiol, ha explicat els eixos claus de batalla: habitatge, llengua i model econòmic, així com la proposta territorialitzada dels programes tenint en compte les realitats compartides: “Al Camp hi ha una clara voluntat de trinxar el territori Hard Rock, Aeroports, indústria química, Port Aventura i massificació turística. Nosaltres diem que l’economia ha d’estar planificada per permetre que tothom tingui una feina digna i una vida digna, que la terra és per qui la treballa i les ciutats han de ser per viure-hi”.
Per la seva banda, la regidora entrant, Aleida López, ha destacat que la CUP “plantegem aquest nou cicle polític amb una empenta renovada i un programa actualitzat a les casuístiques del context” i ha aterrat la proposta en l'àmbit local. D’una banda, la defensa per la llengua com el pal de paller de l’independentisme: “Cal que l’Ajuntament de Reus tingui una regidoria de Llengua amb pressupost propi i polítiques valentes que blindin el català en la contractació, la plantilla municipal, en l’oferta de cursos… I aquesta aposta no només és vital per preservar el nostre patrimoni lingüístic”. De l’altra, ha posat sobre la taula la necessitat de respondre l'emergència residencial reusenca, recordant que som la segona ciutat amb la demanda més alta en aquesta matèria i la zona amb més desnonaments per habitant de Catalunya: “La qüestió, com sempre, és de voluntat política. Per ells, l’habitatge és un negoci, per naltros, un dret que cal garantir. I això és el que volem fer la CUP, posar tots els mitjans necessaris per garantir l’habitatge digne i treure els pisos de mans dels especuladors”.
En clau de planificació econòmica, la cupaire ha explicat que serà pensada per les classes populars i per garantir la sobirania: “Per exemple, no volem una Energètica Municipal que serveixi per rebaixar la factura de Tecnol. El que cal fer és usar la producció d’aquest recurs públic per garantir la llum a totes les famílies usuàries de Serveis Socials”. Un altre dels eixos de batalla de la CUP a Reus serà el feminisme i drets LGTBIQ+: “Compte!, això no significa canviar un alcalde per una alcaldessa, els fets ens demostren que les polítiques-aparador no canvien la realitat de la gent”, ha alertat López, tot afegint que: “Significa que els serveis públics tinguin com a prioritat absoluta la cura de les persones en lloc d’afavorir els sectors privats. Dos casos molt concrets i entenedors: cal la reobertura immediata de l’ICASS i blindar les places de residències públiques per a la nostra gent gran i no tancar ni una línia més de les escoles públiques.
Amb tot, la nova regidora de la CUP a Reus ha recalcat que “no és moment de concòrdia sinó de batalla, cal fer feina a institució, però més important aquestes batalles les hem de lliurar plegades amb el poble organitzat en les entitats culturals, les plataformes veïnals, les organitzacions polítiques”. Per això des de la CUP es mostren amb forces i proposta per construir col·lectivament un Reus perquè tothom hi pugui viure bé: “És amb la construcció d’aquest poder popular que desbordarem un sistema fet a mida d’uns pocs interessats per posar les institucions al servei de les veïnes.