Una consulta democràtica per decidir si cal fer o no un referèndum d’autodeterminació és una greu contradicció. I sembla que és la proposta que s’està estudiant: plantejar una consulta no referendària, amb el vist i plau espanyol, sobre el futur polític de Catalunya. No cal dir, que això és un debat passat, gastat i sense cap recorregut. Però torna, obstinadament.
El principal problema per plantejar aquesta proposta és el referèndum d’autodeterminació celebrat amb èxit el primer d’octubre de 2017. Ja que va ésser vàlid i va generar uns efectes importants, encara que molt limitats, amb una breu declaració d’independència de Catalunya.
I la solució a aquest problema, com seriós entrebanc per a l’estratègia democràtica espanyola per assimilar la nació catalana, passa per l’amnistia, és dir, esborrar el primer d’octubre i deixar sense conseqüències polítiques tot el que va provocar, per tornar a començar de zero.
Efectivament, amb l’amnistia, encara que sigui amb un nom diferent, es busca alleugerir el sofriments dels represaliats polítics però al fer-ho se’ls equipara amb els empleats espanyols que van impedir votar lliurament el 2017 i van suprimir després l’autonomia política catalana (que tot sigui dit, és molt anterior a la mateixa constitució espanyola). I això és inadmissible, per a ells i pel sentit de la justícia.
Hom planteja la necessitat d’un acord amb l’estat espanyol per buscar solucions al conflicte entre Catalunya i Espanya. I resulta que aquest acord passa prèviament, segons ells, per l’amnistia quan aquesta té una clara oposició entre grups d’ambdues parts i segur que no és un element de consens. Però tot i així s’insisteix, contra tot pronòstic, posant entremig una possible rendició dels represaliats polítics catalans com element indispensable.
Amnistia és oblidar, com ens recorda l’etimologia grega. I oblidar, políticament parlant, no té cap sentit, ja que el conflicte és democràtic, almenys per la part catalana. I segurament també per la part espanyola, ja que convé tenir present que per raó del referèndum d’autodeterminació no va existir cap detingut. Perquè l’estat espanyol, és un estat democràtic, social i de dret, reconegut arreu d’Europa i del món, en part, principalment, gràcies a l’activa participació catalana. Per tant, no hi ha res que calgui oblidar, i si ha existit cap excés, per qualsevol de les parts, la justícia ho ha de dirimir, si cal, arribant a les instàncies internacionals.
Però el conflicte no s’ha de dissimular ni invisibilitzar. Ni una confederació hispànica ni una nova lectura constitucional serveixen com resposta nacional per constituir-nos com a un nou estat dins d’Europa, en forma de república. Un fet que, després, pot tenir evolucions del tot diferents en relació a Espanya, tenint en compte que caldrà cuidar i recolzar, fins on calgui, la resta de territoris dels Països Catalans.
